Actualitat

Gaza: educació i compromís social

Des de CONVIVES, defensem educar amb valentia, des d’una mirada crítica, empàtica, sempre compromesa amb els Drets Humans.

Hem presenciat i seguim presenciant, als diferents mitjans, com la fam i la violència s’acarnissen amb una població, amb les vides de persones vulnerades.

Com a docents, hem de qüestionar el que passa al voltant, comprometre’ns i des de les nostres aules, podem –i hem de– obrir espais de reflexió i acció que ajudin el nostre alumnat a comprendre, a comprometre’s que la violència no els sigui indiferent.

Educar des d’una perspectiva ètica, crítica i humanista exigeix ​​no mirar cap a una altra banda, exigeix ​​acció, atenció i aprenentatge davant del genocidi a Gaza.

Proposem fer-ho generant espais de reflexió, intercanvi, expressió i acció a tota la comunitat educativa, fer exercici actiu de defensa dels Drets Humans, de la pau i la dignitat humana. Ho necessita el present i ho mereix el futur que volem.

Interpel·lem totes les persones docents: les que senten angoixa, ràbia o impotència davant l’horror del que passa a Gaza, i també —amb la mateixa força i compromís— els que encara no ho senten així, especialment els que pensen que això no va amb l’escola, que els temes internacionals o de conflicte no pertanyen a l’aula.

Els centres educatius han de ser espais que afrontin la realitat, que cerquin respostes als problemes que presentin els alumnes, ser espais de reflexió, entesa, compromís, aprenentatge de convivència i benestar social.

Ho proposem des del convenciment que l’educació no pot romandre al marge de la injustícia, i que educar en valors de convivència positiva, no és opcional, és una responsabilitat ètica. Eduquem des de i per a la vida, i des d’aquest convenciment ensenyem a afrontar, analitzar i aprendre del que passa.

POEMA: …no vaig fer res, vaig creure que no anava amb mi

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,

no vaig dir res, jo no era comunista.

Quan van venir a buscar els socialistes i els sindicalistes,

no vaig dir res, perquè no era ni una cosa ni l’altra.

Quan van venir a buscar els jueus,

no vaig dir res, jo no era jueu. Quan van venir a buscar-me,

en aquell moment ja no quedava ningú que pogués parlar per mi.

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller, sovint s’atribueix a Bertolt Brecht

Tal com ensenya el poema, hem de parlar del genocidi a Gaza. Cap ésser humà no ha de quedar-se al marge de les dinàmiques que estem presenciant, ni passar de les atrocitats, abusos de poder i barbaritats que estan esdevenint doncs fer-ho ens allunya greument del que les bones persones volem per a la pròpia vida, per al nostre alumnat, per als nostres fills i filles, per a les nostres famílies, els nostres pobles, les nostres comunitats….

El que passa a Gaza SÍ té a veure amb tu, amb mi, perquè afecta el nostre món, els nostres valors, la nostra manera d’entendre la convivència, la interculturalitat, el respecte a la vida, la ciutadania… l’educació.

És necessari respondre’ns a la pregunta de per què treballar el conflicte de gaza des de l’educació? Us proposem, lectores, lectors, buscar les vostres pròpies raons, trobar arguments i causes en què coincidir, aquelles que considereu més oportunes a cada entorn educatiu, aquelles raons que permetin consens, aquelles raons que facilitin treballar l’Educació per Palestina.

A la família Convives ho hem fet i hem buscat raons que considerem incloents, universals, humanes i urgents, perquè convidin a implicar-nos i explicar per què sí que hem de parlar de Gaza, de Palestina, del genocidi, de la infantesa sense escola, de les famílies sense les seves filles o fills, de la fam com a arma, de la violència com a llei i per si són d’ajuda, les compartim:

Algunes raons per treballar el genocidi a l’escola

1. Per la defensa dels Drets Humans
   • No eduquem per a l’odi ni la discriminació, sinó per al respecte a la diversitat.
2. Perquè rebutgem tota forma de violència com a forma de resolució de conflictes. Diem NO a l’opressió, a l’abús, no a la guerra i no a la violència davant de conflictes o diferents interessos.
   • La pau no pot ser només patrimoni dels qui tenen poder, eduquem en l’afrontament pacífic dels conflictes, el diàleg, la mediació, en reparar els danys, arribar a acords que donin cobertura a les diferents necessitats.
3. Per respecte al Dret Internacional
   • No volem ensenyar que lleis i normes acordades poden violar-se, ni que poden incomplir-se sense conseqüències, sinó que cal respectar-les o cercar acords per modificar-les, si fos necessari.
4. Perquè ni la fam ni la negació de serveis mèdics poden ser armes de guerra. Fem força, fins a ser escoltades, quan veiem que la deshumanització i la gana s’estenen a la humanitat

• No hi pot haver cap mare que hagi de consolar el fill, la filla, perquè no té més pa per menjar; cap que hagi de plorar la seva mort per inanició, ni per desatenció mèdica.

5. Perquè no és just que escoltin bombes en lloc de cançons
   • La infància té dret a jugar, a riure, a crear, a expressar-se, a viure en pau, a aprendre a la seva escola.
6. Perquè ser pobre no pot significar ser invisible
   • Totes les vides importen de la mateixa manera.
7. Perquè la pèrdua de familiars per la guerra és un dolor que ens fa mal. Fa mal especialment l’orfandat obligada
   • El dol forçat d’una infància trencada ens interpel·la com a persones educadores.
8. Perquè si la violència, o la injustícia institucionalitzada, es converteixen en llei, no ho podem permetre
   • La impunitat, la por, la impotència i la injustícia no es poden transformar en llei, no es poden legitimar. Davant d’això, hem de desenvolupar el sentit crític i analític, l’ètica, la inclusió, el respecte i la justícia, que tant cal desenvolupar des de l’educació.
9. Perquè NO hi ha raons vàlides per a l’abús ni la violència, ni hi ha arguments que els puguin justificar.
   • Les morts no són “danys col·laterals”: ​​són infàncies, són persones, són vides.
10. Perquè cada dia l’ordre internacional, la sostenibilitat de la vida, les condicions del benestar es posen en joc.

• El benestar personal, interpersonal i el social està en joc, hem d’educar en les cures i el desenvolupament ètic, en el respecte a allò diferent com a formes bàsiques de Convivència Pacífica.

A partir de la proposta de trobar les pròpies raons i sumar-les a les anteriors, des de Convives facilitem activitats adaptades a diferents etapes educatives que podeu trobar al nostre blog, com aquesta .

La proposta CONVIVES “El món que volem: Palestina i jo” s’organitza en diversos blocs:

• EIX 1: Sensibilització i formació del professorat. Es proposen eines i activitats per reflexionar, individualment i com a col·lectiu docent, sobre l’educació en contextos d’injustícia, guerra i genocidi.
• EIX 2: Activitats amb l’alumnat des de l’inici del curs. Amb activitats que conviden a obrir les aules a allò que passa fora d’elles, per promoure l’empatia, humanitzar les víctimes i facilitar la reflexió, el debat, la identificació i l’expressió de sentiments. Formar-se.
• EIX 3: Participació i compromís comunitaris . Proposem promoure accions visibles i participatives que connectin l’alumnat amb el seu entorn. Es faciliten activitats que els connectin, que els donin esperança, que desenvolupin la solidaritat i l’ajuda.
• EIX 4: Cine-Forum “Palestina i jo”. Proposa un treball cooperatiu per reflexionar, des de l’audiovisual, sobre la situació a Gaza, per generar pensament crític i recursos didàctics.
• EIX 5: Materials per a la difusió . Compartir idees i propostes per tal de generar materials contrastats. Des de Convives donarem visibilitat a la feina feta.

Defensem…

• El dret a viure sense por
• El dret a jugar sense amagar-se
• El dret a una vida digna, solidària i cuidadora
• Eduquem per la vida bona, no per la bona vida

Perquè creiem…

• En una educació que no és neutral davant del patiment
• En una escola que no calla davant del genocidi
• En una ciutadania que no accepta la deshumanització com a normalitat

I us animem…

A treballar-ho, sense imposar res a ningú, senzillament convidant a la reflexió, a l’acció educativa col·lectiva, a la construcció d’una comunitat que educa en consciència crítica, tendresa i compromís social.

Volem construir amb vosaltres el món que volem.
I això també comença en nosaltres i nosaltres, ia les nostres aules.