A l’entorn de Carnestoltes, a l’escola Verge de Lluc, de Palma de Mallorca, els nens i les nenes de primer (o de segon) comencen a pensar en les disfresses. La mestra pregunta si coneixen algun personatge de conte que es disfressi i aviat surt el llop de La Caputxeta vermella.
Saray: El llop es disfressa d’àvia.
Paco: Ell vol ser com l’àvia.
Sheila: Però sembla un llop disfressat .
Mestra: Ho era o ho semblava?
Quin tema que sorgeix a classe per reflexionar-hi! Ser o semblar, veritat o aparença. Més enllà dels sentits: el que sabem o el que veiem.
Reconduint pensaments
Fixem-nos que els tres primers comentaris són aproximatius i es mouen en el doble joc del que hom és i del que vol semblar. En el cas de na Saray, es tracta d’enganyar: «El llop es disfressa d’àvia». No ho és però ho fa veure. Ho simula, perquè, en el millor dels casos, ens vol confondre i, en el pitjor, ens vol ben enredar. En Paco va més enllà i diu que el llop «vol ser com». És a dir, es vol convertir, vol esdevenir un altre, no ja superficialment, amb una disfressa, sinó que es vol identificar amb l’àvia. Davant d’aquest crescendo, na Sheila ens posa de peus a terra i ens diu que, malgrat els esforços que fa per imitar l’àvia, no acaba de reeixir i no enganya ningú: «sembla un llop disfressat».
Ens podem disfressar molt bé de tub de pasta de dents, però sempre semblarem nens o nenes disfressats de tub. Hi ha coses que es poden maquillar, però l’essència és l’essència, la substància és la substància. I la incisiva pregunta de la mestra va al fons de la qüestió: «Ho era o ho semblava?». Tenim un «es disfressa», un «vol ser com» i un «sembla». El combinat ens porta a ser molt precisos si no ens volem moure de manera ambigua entre la mentida, la versemblança i la veritat.
Cal una pregunta que centri la qüestió filosòfica més enllà de l’anècdota: les possibilitats que ens ofereix la relació entre ser i semblar.
Si ens aturàvem aquí, teníem plantejada una qüestió punxeguda i de primera línia metafísica: realitat i ficció. Aquest és un diàleg que es pot reprendre a qualsevol edat. Ben segur que a tothom ens vénen al cap exemples per mostrar aquesta relació, ja sigui per coincidència o per divergència. Segurament, però, pensareu que és una tasca difícil i molt abstracta per a nens i nenes de 6 i 7 anys.
Doncs veiem com ho resol en Chema. El diàleg segueix d’aquesta manera:
Mestra: Ho era o ho semblava?
Chema: Semblava un llop perquè ho era.
Després d’aquesta resposta, es diversifiquen les opinions. Si jo hagués estat la mestra d’aquella aula, m’hauria calgut un got d’aigua.
FONT: Revista Guix n. 424 (Maig 2016). Clic aquí.
