No hi havia sortida, tocava pensar i argumentar: «és la voluntat d’aquest espai virtual, oferir reflexions, respostes raonades. Sovint, Internet no arriba a la mateixa profunditat a la qual pot arribar un llibre, una xerrada o un curs de formació; per això el que intento és oferir punts de sortida, no pas d’arribada».
Santiago és un menorquí que treballa a Catalunya des de fa uns quants anys. Un dia, va decidir compartir reflexions a la xarxa i ha anat fent créixer aquest espai virtual en vista de la bona repercussió aconseguida, atès que avui dia té més de 42.000 subscripcions i un impacte enorme a les xarxes socials: «Aquest espai s’ha anat construint en interacció amb els lectors.
La idea inicial era compatir recursos i reflexions sobre educació, però amb el temps he anat afinant, i avui és un lloc molt orientat a la pràctica docent. Això sí, jo no em plantejo que sigui un lloc de molta importància, sinó de molta utilitat».
Com a professor de secundària, resulta inevitable preguntar-li sobre els joves -i no tan joves- i la tecnologia: «A mi, m’agrada parlar d’eines tecnològiques, serveixen per aprendre més i millor. Hem d’ajudar els nostres alumnes a adquirir competències digitals, i també cert pensament crític. Hi ha molts influencers que promocionen productes a canvi d’un benefici econòmic i que exerceixen un impacte molt fort sobre els joves. Cal que en siguin conscients. Hi ha molta quantitat d’eines, però no totes fomenten un aprenentatge millor. Han aparegut necessitats comunicatives noves i haurien de poder-se satisfer, però cal un treball amb tot això i, per descomptat, les tecnologies no poden substituir mai una persona docent».
Efectivament, el factor humà que té l’educació, la qualitat personal d’alguns mestres no és reemplaçable per cap eina tecnològica. Es tracta d’una qüestió d’ànima. Diu en Santiago: «Jo sóc un docent amb ànima de docent». L’escalfor i la calidesa d’un adult que t’acompanya en els moments de sol i en els de tempesta no pot comparar-se amb cap aplicació, per completa i efectiva que sigui: «Fa un temps que vaig començar a interessar-me per l’educació emocional i a compartir inquietuds a justificaturespuesta. Ara mateix, aquest és un dels temes amb més entrades i que desperta més interès».
El valor de la nostra feina és que no parem mai d’aprendre. Si, a més a més, ho podem compartir, es generen processos interessantíssims on tothom guanya. Seria un bon exercici expandir la reflexió individual i col·lectiva amb l’objectiu de sentir-nos pedagògicament vius. Justificar les nostres respostes, si es fa amb voluntat d’aprendre, omple de vida les velles idees.
FONT: Revista Guix n. 426 (La cultura de centre). Clic aquí.
