Al primer capítol de Kio i Gus, una història per a cicle mitjà que té com a protagonistes dos infants de l’edat dels lectors, la Gus diu que fa veure que és una cuca de llum, un talp o un ratpenat. I interpel·la els lectors preguntant-los: «¿I vosaltres, us heu imaginat com seria el món si fóssiu….?».
El mestre, de l’escola Montbou de Santa Margarida de Montbui, aprofita aquesta escletxa i demana:
Mestre: Alguna vegada us heu imaginat que éreu algun animal?
Tots: Síííí!
Òscar: Jo m’he imaginat que era una mosca i que tenia molta por, perquè tots els humans les maten i penso: «I si em matessin a mi?».
Juan Carlos: Jo m’he imaginat que podria ser un gos. A mi, m’agradaria molt, perquè el meu gos tot el dia és a casa jugant i menjant.
Cristina: A mi no m’agradaria, perquè els gossos no són lliures. Tot el dia han de fer el que els diuen els amos.
Juan Carlos: Jo crec que els agrada fer el que els amos els manen. Sobretot aquells circuits de salts, passar per pneumàtics…
Ens quedem aquí. Fixem-nos que, en principi, tots accepten que alguna vegada han imaginat que eren algun animal. És a dir, en algun moment han fet un exercici d’empatia.
Reconduint pensaments
- La intervenció de l’Òscar s’acosta a un malson: en imaginar-se que és una mosca, se sent en perill, perquè els humans les maten!
- El Juan Carlos, més positiu, s’ha imaginat que era un gos en versió optimista. Com que el seu gos, que gaudeix de l’aixopluc d’una llar, juga, menja i no té cap obligació, això representa una identificació plaent per al nen. Però la Cristina ho veu diferent, en remarca un aspecte més punyent i que apunta a una distinció entre humans i animals: la llibertat. Ella no voldria haver d’estar a les ordres de ningú.
- Al Juan Carlos, però, li costa renunciar a la visió idíl·lica que té de la vida de gos i apel·la a un sentit de llibertat distint: no es tracta de fer el que t’agrada, sinó que t’agradi el que fas. En aquest sentit, si l’obligació casa amb la devoció…, no hi ha res a dir.
Només aquest breu fragment ja donaria per tractar una colla de temes.
El sentit de la llibertat; el fet de posar-se en el lloc d’una altra persona; el paper de la imaginació; la manera com tractem els animals, i la capacitat que tenim d’atribuir qualitats humanes a les bestioles i tota la literatura que comporta aquest exercici, des dels contes i les faules fins a El coloquio de los perros, de Miguel de Cervantes, o King, de John Berger. I, segons com, també ens ve servida la qüestió de l’ètica animalista.
Que vella i que fructífera que ha estat sempre la relació entre animals i humans!
FONT: Revista Guix n. 426 (La cultura de centre). Clic aquí.
