En el nostre cas, va ésser especialment rellevant en l’època de camí cap a la democràcia i, d’entrada al segle xxi, coincidint amb l’arribada d’un alt índex de població nouvinguda. Podem dir, doncs, que, al costat d’altres agents pedagògics, culturals i socials, ha estat una eina d’acollida i d’inclusió.
Si parlem d’educació en majúscules i de la que necessitem a la societat actual, no podem deixar de banda cap de les persones ni dels col·lectius que incideixen en el fet formatiu de l’infant. Ans al contrari, cal reforçar els vincles i la coherència, la qual cosa constitueix una estratègia per millorar la qualitat educativa, la cohesió social i la igualtat, o sigui, la cerca de l’èxit acadèmic per a tothom.
Cal reconèixer el paper de les persones professionals i voluntàries que desenvolupen aquesta tasca. Però, a més, cal aprofundir en el valor pedagògic que té..
Estarem d’acord que un entorn formatiu ampli afavoreix el desenvolupament de les capacitats dels infants, de tots i cadascun, com també del conjunt de les persones, i més encara quan reiterem la necessitat d’aprendre al llarg de tota la vida. Partint d’aquestes premisses, el treball de les entitats, associacions i organitzacions que, des del territori, eduquen en el lleure s’omple de valor. Cal reconèixer el paper de les persones professionals i voluntàries que desenvolupen aquesta tasca. Però, a més, cal aprofundir en el valor pedagògic que té.
L’educació en el lleure parteix d’una idea d’infant capaç i de la formació d’una ciutadania compromesa. Mostra confiança en les seves potencialitats, considera els temps vitals i els formatius de les criatures, i, des d’un plantejament intencional, les accions s’orienten a promoure el desenvolupament de les persones i de la seva comunitat.
Aquest desenvolupament personal i social xoca clarament amb la mirada competencial que es pretén promoure en els temps escolars. Als esplais, als casals i a les diverses institucions d’educació en el lleure, s’hi fan activitats que tenen sentit per als agents i que els permeten establir relació amb les pròpies vivències i les dels altres, com també formar part de projectes sovint oberts i rics.
A les diverses institucions d’educació en el lleure, s’hi fan activitats que tenen sentit per als agents i que els permeten establir relació amb les pròpies vivències i les dels altres, com també formar part de projectes sovint oberts i rics.
Moltes vegades, en aquests projectes, s’incideix en les competències que presenten un caràcter personal, interpersonal i en les que tenen a veure amb les dinàmiques de la vida en societat. S’hi promou l’autonomia, la dimensió ètica de la persona -actituds, valors i compromís-, la resolució dialogada de conflictes, a més del treball de la presa conscient de decisions. S’hi promou també la convivència, la convicció que sempre aprenem dels altres i amb els altres, per això, hem de conèixer i reconèixer les diferències existents entre les persones. S’hi fa una incidència especial en el treball en equip, en l’acció col·lectiva per aconseguir fites comunes que ens enriqueixen a tots i cadascun de nosaltres. Totes aquestes actuacions es realitzen des del territori i per al territori. Es tenyeixen de valors com ara la pau, la interculturalitat, la salut, l’ecologia, la participació democràtica, la inclusió, etc.
La situació actual de crisi econòmica i d’ajustaments en els serveis públics ha provocat que moltes entitats dedicades al lleure i a l’atenció a la infància pateixin dificultats, com també passa a l’escola. Val la pena que reflexionem sobre l’educació, com dèiem abans, en majúscules. Pensem un moment si aquesta manera de ser i de fer de molts esplais, casals i altres institucions d’aquest tipus no aporta un gran valor afegit en la formació personal, comunitària, social i laboral necessària per a avui i per al futur.
Font: Revista Guix núm.413 (2015). Clic aquí.
