Potser l’art de l’educació rau en l’art de la distància. En l’habilitat i el do de mantenir sempre la distància justa que demana cada moment, cada circumstància…
Com en molts altres sectors, en educació, hem viscut temps difícils. La qüestió, però, rau en el fet que l’educació és l’esperança que tenim per somiar un futur millor. I comencem a educar, malgrat el que diguin algunes persones, a partir del minut zero. Si retallem en aquest àmbit, retallem en oportunitats per al futur.
Educar és provocar, és esperar i frisar, és confiar, és inquietar i asserenar, és escoltar i preguntar, és possibilitar la il·lusió i fer assumible la desil·lusió.
No podem dir que les notícies que ens han arribat al llarg de les darreres setmanes siguin gaire encoratjadores, de manera que podríem començar el text dient: «La gota que fa vessar el got».
Així, en paraules, moltes escoles són iguals. El que les fa especials és l’equip humà que hi treballa. Què se sent més orgullós de mostrar cada centre?
El Diari de l’Educació, 2026