Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La tecnologia no és neutra i menys una de tan invasiva com la digital, digui el que digui el cap de recerca d’IA a Meta, Yann LeCun. Un martell -o un ganivet, objecte gens innocent que LeCun compara amb el digital- és també una eina tecnològica que tenim al nostre abast, però aquesta rarament ens atrapa. Tampoc no ens envia notificacions sobre les seves virtuts, no s’actualitza sola ni ens desperta amb una alarma o amb un so especial. Tampoc no decideix sobre el seu ús. En resum, no envaeix la nostra vida, excepte quan conscientment decidim que ho faci, si bé la publicitat sí que s’ocupa de recordar-nos la seva existència útil.
Els gadgets i la IA són d’un altre ordre, ells (els seus algoritmes) sí que decideixen coses sobre el seu ús, una vegada els hem donat uns criteris generals. Com va dir Stewart Brand, gurú de la contracultura hippy californiana, “pots intentar canviar el cap de la gent, però serà una pèrdua de temps. Canvia les eines que utilitzen i canviaràs el món”. Aquests dispositius, que fem servir -i estimem, de vegades incondicional- comporten també usos socials i culturals posats al servei de certs valors. La indústria tecnològica aspira al màxim benefici i els algoritmes es posen al servei d’aquest interès, de vegades amb conseqüències desastroses. No són ànimes innocents: impedeixen i desincentiven certes coses, i obliguen i inciten a d’altres. Els gadgets, per exemple, canvien els nostres ritmes vitals, entre ells l’espera i l’atenció necessària per comprendre alguna cosa (un missatge, un fenomen social, una relació sentimental) ja que la seva velocitat, el multitasking i la connexió permanent ens porten d’un lloc (virtual) a un altre sense solució de continuïtat.
La IA (Intel·ligència Artificial) i els algoritmes que la guien estan, majoritàriament, al servei de la monetització que generen, no surten gratis ni professen l’altruisme. Per obtenir grans beneficis poden maximitzar l’odi, fent visible allò que ho proclama ja que, en fer-ho, així aconsegueixen més compromís i fidelització dels usuaris. No cal “estimar-lo” explícitament, només cal deixar fer l’algoritme i observar-ne les conseqüències. Cal recordar que l’ètica important és la de les conseqüències i no la de les bones intencions?
El risc més important que comporten, però, no és tant l’hipotètic reemplaçament dels humans o de la seva intel·ligència, entre altres coses perquè l’anomenada IA és capaç de combinar ingents dades i imatges, però incapaç d’explicar i generar allò inexistent o allò no sabut. No és una intel·ligència creadora en el sentit específic de la singularitat humana. El risc efectiu és el segrest, ja en curs, de la nostra atenció. Avui, els nens/es juguen una hora i mitja diària menys i, a més, deixen de jugar abans amb joguines. Els adolescents han perdut una hora de son respecte a la dècada passada -enredats amb les pantalles- i les seves activitats esportives, de lectura i de trobades familiars han disminuït. Els adults passem una mitjana de quatre hores i mitja al dia llegint correus electrònics, navegant per les xarxes socials i veient sèries en streaming.
La IA ens aportarà algunes solucions, sens dubte, però la seva regulació és necessària i urgent ja que sabem que fer sempre és més fàcil que captar les conseqüències del que ja s’ha fet. Estem, a passos de gegant, externalitzant allò que ens és més propi com a humans: el llenguatge i la conversa. Aspirem que la IA creï continguts i els transmeti per nosaltres, la qual cosa perpetua els biaixos (racistes, sexistes, socials). Però, sobretot, estem absorbits per aquest col·lapse atencional que ens distreu del que és important en una bona vida: vincles socials (no confondre amb les connexions virtuals) i presència atenta, capaç d’acollir la singularitat i l’alteritat. La IA no inclou, per defecte, aquests valors entre els objectius. Això de neutra és només retòrica, com quan ens expliquen que allò digital habita el ‘núvol’, emmascarant així els milers de quilòmetres de cables, la sobreexplotació de països productors de minerals valuosos, les innombrables granges de servidors o el consum gegantí d’energia que es requereix. Llegir, de manera crítica, els avenços tecnològics no és només una disciplina intel·lectual, ja és un exercici de resistència ètic que ens concerneix a tots.
