Opinió

ICILS 2023. Una reflexió tècnica de caràcter estratègic

S’acaben de publicar els resultats de l’estudi internacional sobre Competència Digital (ICILS), en el que hi han participat 34 països (22 d’ells membres de la UE i 11 comunitats en el context de l’Estat espanyol). Catalunya ha obtingut uns magnífics resultats, tercera puntuació a nivell internacional i la primera de l’Estat.

Al marge de sentir-nos molt satisfets pels resultats, fora bo aprofundir en les dades, ja que l’avaluació moderna no es justifica simplement com a certificació de la qualitat d’un àmbit sinó, i sobretot, per la seva capacitat de transformar el sistema i millorar-lo.

La mirada avaluativa no pot ser estàtica sinó dinàmica. Ha de proveir d’informació valorada per facilitar la interpretació dels resultats, la reflexió i conduir l’acció. No hem de pensar que establint llistats de puntuacions dels diferents països i fomentant la competència entre ells és el camí ideal. Cal generar una nova cultura basada en compartir i no en competir.

D’entrada és molt important assenyalar que únicament un 10% dels estudiants no obtenen un rendiment òptim (quan es considera com a xifra bàsicament desitjable i de referència el 15%). Considerem, per tant, que, d’acord amb l’estudi, el 90% dels nostres estudiants de 2n d’ESO, estan preparats per estudiar i viure en un món digital. Conseqüentment, i pel que fa referència a aquesta competència, el nostre sistema s’ha mostrat satisfactòriament inclusiu (el marge d’estudiants que queden fora del sistema és mínim). Per altra banda, el percentatge d’alumnes amb rendiment extraordinari és del 2,2%, xifra notablement superior a la de la majoria de països i comunitats.

Tot i això, també apareixen elements preocupants com és la gran diferència que hi ha entre les puntuacions dels estudiants provinents de famílies afavorides i desafavorides i entre els nadius i els immigrants. És evident que la bretxa és molt important, però cal reflexionar sobre el tema per tal de facilitar intervencions que puguin reduir-la.

Tant la situació de dèficits de certes famílies per raons econòmiques com la seva condició d’immigrants representen dues variables que no són independents sinó que estan molt relacionades. La raó de fons per les baixes puntuacions, no rau tant en aquests dèficits, sinó en l’insuficient capital sociocultural que porten associats. Assenyalo això perquè el sistema educatiu difícilment pot incidir en la situació econòmica o en la condició d’immigrants, però sí que té un marge molt ampli per generar polítiques que compensin els dèficits socioculturals i és aquí on caldrà actuar amb energia.

No hem de pensar que establint llistats de puntuacions dels diferents països i fomentant la competència entre ells és el camí ideal. Cal generar una nova cultura basada en compartir i no en competir

Hem d’evitar situar la immigració com a causa dels baixos resultats, aquest pensament ens porta al derrotisme perquè no podem canviar-ho i ens pot conduir a estigmatitzar a aquests col·lectius. Detectar la magnitud del problema, en canvi, ens ha de moure a ressituar els recursos que calguin i a modificar l’estructura i l’organització del sistema per tal d’incrementar el seu capital sociocultural.

Per altra banda també em molesta tractar la immigració com si es tractés d’un paquet compacte. No és el mateix un col·lectiu d’estudiants orientals, que un de magrebins, subsaharians o llatinoamericans. Les seves necessitats són molt diferents i cal ser més específics en les actuacions. Identificar els resultats de forma diferenciada és urgent i necessari.

També cal diferenciar els resultats en la competència digital dels immigrants que van ser escolaritzats als tres anys i els que ho han fet de forma tardana. En un estudi que va realitzar el Consell Superior d’Avaluació de Catalunya es va demostrar que els resultats en competències bàsiques dels nens immigrants escolaritzats als tres anys eren els mateixos que els dels nadius de la mateixa franja socioeconòmica. Crec que cal analitzar el mateix en aquest cas per tal de detectar l’arrel del problema i cercar la millor solució.

L’estudi també assenyala la bretxa per qüestió de gènere que s’ha detectat. Les noies puntuen 25 punts de mitjana per sobre dels nois. Novament, hem de segregar els resultats d’acord amb la naturalesa dels ítems de la prova per tal de situar el tema en el seu just context.

Així veiem que la competència digital és un constructe que abasta quatre dominis:

• 1.- Comprensió de l’ús de l’ordinador
• 2.-Recopilació d’informació
• 3.- Producció de la informació
• 4.-Comunicació digital

És absolutament necessari segregar la informació i analitzar per separat els quatre dominis i veure si la bretxa és homogènia o és singularment diferent segons el domini. Alguns són fonamentalment tècnics i altres estan més vinculats a altres competències de caràcter més lingüístic. Entendre on rau la diferència, per raó de gènere, ens ajudarà a prendre les decisions més encertades i a relacionar aquesta competència amb altres substancials dels sistemes educatius.

Finalment, un altre aspecte important a considerar és el diferencial significatiu de puntuació entre els centres públics i els concertats, on els concertats puntuen 37 punts per sobre dels públics. Novament, no és la condició de públic o privat la que determina el diferencial sinó les variables associades que comporten.  

Crec que fora bo analitzar-les. Fins ara, hi havia la convicció que la situació econòmica o el diferencial en quant el nombre d’immigrants escolaritzats marcaven les diferències de rendiment entre els dos tipus de centres. Cada cop més això ens és un tòpic. L’homogeneïtat entre centres és cada cop més evident, ja que les dades indiquen que els percentatges d’alumnat vulnerable són molt similars. Comprovar-ho és senzill, ja que estem parlant de 50 centres (34 públics i 16 concertats). Fora bo determinar-ho amb precisió.

Per altra banda i gràcies a l’enquesta que acompanya a la prova ICIL, tenim informació d’un conjunt de variables de context que caracteritzen a cadascun dels centres. Cal veure si la raó de fons de les diferències entre les dues tipologies de centres rau realment en diferencies entre l’alumnat o se situa en les pràctiques educatives, l’estabilitat de la plantilla, el model organitzatiu o altres variables incloses en l’estudi.

El gran potencial d’aquestes proves no se situa tant en els resultats, com en els estudis que es puguin fer creuant les diferents variables. Això havia constituït treball del Consell Superior d’Avaluació, que elaborava posteriorment un informe complet. Confiem en el fet que es mantindrà la tradició.