Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una primera idea és una bombeta que s’encén inesperadament enmig del brogit de la ment i de l’enrenou del món. Sovint, la seva llum s’esvaeix o queda tancada en una habitació sense sortida.
A les escoles estem posant el focus en la creativitat dels infants i dels joves, i també en les competències que els permeten aterrar les seves idees transformadores, aquelles que poden millorar la realitat. I ho fem des d’una mirada cooperativa i interdisciplinària. En podem dir emprenedoria, o com més us agradi.
Tot això té molt sentit, però voldria anar més enllà. Les preguntes que em faig són: I els mestres? I l’Escola com a organització? Què fem amb les nostres pròpies bombetes quan s’encenen de cop i volta? Disposem de mecanismes per acompanyar idees valuoses des que neixen fins que es fan realitat?
Les escoles cooperatives de treball tenim un avantatge que no ens és exclusiu ni garanteix res per si sol: la participació democràtica dels socis i sòcies, les persones que cada dia aixequem, vitalment i professionalment, el projecte educatiu.
Ens hem de preguntar qui té les idees i qui realitza els plans de viabilitat. No som prou cooperativa si no creem un sistema que faciliti que qualsevol idea valuosa de qualsevol persona de l’organització pugui arribar a la concreció
Sempre m’han impressionat moltíssim els debats entre socis d’una escola cooperativa sobre la conveniència o no d’invertir en l’obertura d’una nova línia d’activitat. Mestres i persones d’administració i serveis valorant una idea i el seu pla de viabilitat. Tots ells assumiran un risc conjuntament i a parts iguals. Contemplar les mans d’aquests professionals elevades per decidir democràticament l’obertura d’un nou servei o fundar una nova empresa no té preu. Li dona tot el sentit del món a la democràcia.
Però tampoc no n’hi ha prou. Ens hem de preguntar qui té les idees i qui realitza els plans de viabilitat. No som prou cooperativa si no creem un sistema que faciliti que qualsevol idea valuosa de qualsevol persona de l’organització pugui arribar a la concreció. Som tants i entre tots podem tenir tantes visions que, si no disposem d’una sistemàtica de recollida d’idees i posterior anàlisi, correrem el risc d’anar-nos apagant o de negar-nos els tresors de la creativitat i l’emprenedoria.
Tenir bones idees pot ser fortuït o no, però mai no és suficient. Cal valentia i molta empenta més enllà de la idea. Qui treballarà per a l’aterratge compartit d’aquests idees? Serem millors com organització si posem a l’abast de persones visionàries les eines i l’acompanyament perquè puguin liderar ells mateixos el desplegament del seu pla.
Eduquem des d’allò que som i no només des d’allò que sabem. Les neurones mirall van fent de les seves constantment, i el nen adquireix valors i maneres de procedir per imitació i per aquella impregnació que meravella cada vegada que la constatem. Massa sovint algú comença amb “A les escoles s’hauria d’ensenyar… ”. Preguntar-nos què volem transmetre no és prou eficient ni té massa sentit si constantment no ens fem un plantejament profund sobre què som i com som els docents i les organitzacions educatives. No és gens nou. Només des d’un ser construït i viscut es pot educar de debò.
