Entrevista

Iván Albacete: “Escola i família haurien d’anar de bracet en educació sexual”

La docència i l’audiovisual són els eixos professionals d’Ivan Albacete, que és professor d’anglès i francès a secundària, i creador de curts d’animació, pels quals ha rebut premis nacionals i internacionals. És cofundador i codirector del ‘Sex Education Film Festival’, juntament amb Nadia Gumà, amb qui va iniciar aquest projecte per tal de difondre la importància de la sexualitat per aprendre’s a conèixer-se i acceptar-se.

El Sex Education Film Festival va començar fa tres anys per dignificar la informació sobre educació sexual. Què aporta aquest event?

Hi ha moltes fonts d’informació, però, a vegades, no saps ben bé on anar quan tens un dubte. El festival pretén ser un espai de debat i la font bàsica és l’audiovisual. El fet de veure algú en pantalla amb les teves mateixes experiències fa que et sentis inclòs en la societat. Intentem posar curtmetratges molt diversos que facin sentir-se inclosos, i creiem que el curtmetratge ho fa d’una manera entretinguda per als alumnes i al públic en general.

Aquesta setmana té lloc la tercera edició. Què es trobarà el públic?

El festival té lloc de dilluns a dissabte, i tenim dues categories diferenciades: teens i adults. El Teens Education està enfocat al públic juvenil, té lloc de dilluns a divendres al matí, i ja tenim 2.600 alumnes inscrits de 15 instituts. Venen acompanyats dels seus professors i els tenim distribuïts en aquests cinc dies. Les sessions per adults es fan dijous i divendres a la tarda i a la nit, i el dissabte tindrà lloc l’entrega de premis i la clausura. A més, el festival es pot veure en línia.

D’on són aquests instituts?

Són del Vallès Occidental, sobretot de Terrassa.

Voleu fer de Terrassa un centre de referència en matèria d’educació sexual des de l’audiovisual?

El festival està finançat en gran part per l’Ajuntament de Terrassa. És una ciutat que té un ampli ventall cultural, i és un centre neuràlgic i de fàcil accés per a tota la comarca. Hem seleccionat 40 projeccions que es podran veure al Cinema Catalunya, que té unes 390 localitats i que omplim tota la setmana amb aquests 2.600 alumnes.

Segons la teva experiència, quines temàtiques generen més debat?

Els temes que més es tracten són l’homosexualitat, la transsexualitat, tot el que tingui a veure amb lgtbiq+. També conèixer-se a un mateix, el gènere, les primeres parelles, les primeres relacions sexuals, les parelles tòxiques, el feminisme. Amb els centres educatius, l’any passat es va parlar molt d’intersexualitat i de malalties de transmissió sexual. Al final de la sessió, vam fer un kahoot, que és com qüestionari interactiu, i als alumnes els va motivar molt, amb més de 200 persones contestant a l’hora.

Quin és el perfil dels assistents?

Convidem a tota secundària, dels 12 als 16 anys, i a batxillerat, fins als 18 anys. En algun cas, hem tingut algun curs de sisè de primària perquè ens ho han demanat i hem seleccionat la programació. De públic adult, en tenim de totes les edats, han arribat a venir famílies senceres, no hi ha res explícit als curtmetratges. I potser sí que venen més dones.

Més de la meitat de les 40 projeccions estan dirigides per dones i gran part de les temàtiques són feministes. Generalitzant, i amb excepcions, hi ha relació entre l’educació sexual i el talent femení?

Com a opinió personal, crec que sí hi ha aquesta tendència. En aquest sentit, la dona sempre ha tingut un valor afegit, sembla estar més conscienciada. Tot i que sona a tòpic, la comunitat lgtbiqa+, s’ha sentit amb més suport per part de la dona, ha sentit el canvi i la inclusió per aquesta part que defensa la igualtat i el feminisme.

Pensant en el festival, es toquen molts temes. Alguna vegada, la comunitat trans ens ha dit que faltaven referents dones en els curts. La nostra tasca és obrir-nos a directors i directores que ens obrin altres realitats i nous mercats.

Si hi ha molta informació, sobretot a l’era Internet, però no hi ha una bona educació sexual. Què està fallant i què s’hauria de fer millor?

S’haurien de definir més les fonts, i a vegades hi ha tanta informació que és difícil saber on trobar-ne de bona. I hi ha temes que encara continuen sent tabú i que no arriben a tot el món.

A quins temes et refereixes?

Per exemple, el VIH. Tot i que hi ha avenços, a vegades encara continua estigmatitzant-se les persones que tenen VIH.

Quin paper juguen les famílies quant a educació sexual?

Tenen un paper crucial. Un infant comença a preguntar-se coses, més o menys, als 8, 9 o 10 anys, i la família hauria de ser la principal precursora de l’acompanyament d’aquests infants que arriben a l’adolescència.

I quin paper haurien de tenir els centres educatius?

Escola i família haurien d’anar de bracet en educació sexual, com una coeducació, i mirar fins on arribes tu i què explico jo. A vegades pot ser difícil, també depèn dels ideals de cada família.