Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Vaig conèixer en Joan Giné i Masdéu, el Joan, l’estiu del 2013 de la mà del llavors cap d’estudis Jean-Marc Segarra. El setembre del 2014 començava el meu periple per l’institut Antoni de Martí i Franquès amb el Joan de director (1995-2015); i ja ho veieu, ara en soc jo. Vam coincidir només un curs acadèmic i em «va tocar» aprendre una part de «l’ofici» del Joan: l’assignatura optativa de 4t d’ESO (la revista de centre, Full ras); l’optativa de Cinema a 2n d’ESO; portar alguns Treballs de Recerca d’audiovisuals, la gestió del viatge de batxillerat i esquiades d’ESO i entendre com és la feina d’un equip directiu.
El Joan va fundar la revista de centre Full Ras i ja en portem 89 números. Ell n’ha estat editor i, fins al darrer número, col·laborador com a docent jubilat. Quan en vam fer 75 números, vam fer una petita exposició i li vam fer una entrevista. De l’experiència en crear curtmetratges van sortir «meravelles» com aquesta. Aquell curs també vaig poder anar a Itàlia amb els alumnes de 1r de batxillerat (amb, com no, esquiada als Alps!!) i a l’esquiada al Pirineu.
El seu far pedagògic i humanista ens continua il·luminant
Més enllà de l’anecdotari individual sempre vaig tenir la certesa que amb el Joan estava aprenent coses noves, una visió diferent i sempre emotiva vers l’alumnat i el seu creixement personal. Ara ja com a director, només puc dir que l’absència del Joan posa en valor, de forma més notable encara, tota l’energia i llum que va aportar al nostre estimat institut. El seu far pedagògic i humanista ens continua il·luminant per fer del seu llegat la nostra manera d’entendre la nostra feina: fer que els nostres alumnes aprenguin i estimin el nostre centre perquè se’l senten seu, que forma part de la seua vida.
Recollim el guant i perseverarem en la teua tasca ingent, Joan. No som només un institut, som una institució. Ahir, avui i demà: ciutadania, coneixement i llibertat. Ahir, avui i demà: esforç, amor a la feina docent i mirada llarga com la del Joan. Semper fidelis!
