“Els nens difícils són a una societat allò que un tronc verd és a una estufa de llenya. Si l’estufa no tira, el tronc fumeja i els experts es precipiten a examinar-lo, a posar en qüestió el seu grau d’humitat i altres detalls científics que expliquin unes bombolles, una escuma i uns xiulets que ni tal sols s’haurien notat si la xemeneia hagués estat ben orientada”.
Aquest pensament de Fernand Deligny va acompanyar, bona part de la seva la vida, Josep Maria Jarque, de qui ara Octaedro, en la col·lecció “El diari de l’educació, recursos educatius”, ens ofereix Escrits per una escola inclusiva, un llibre pòstum.
Un llibre que recull 14 articles de Josep Maria Jarque seleccionats temàticament tot seguint l’ordre que suggereixen les conclusions del seu darrer treball publicat “L’escola inclusiva a Catalunya: una il·lusió seductora”.
De cadascun dels set conceptes elementals per a l’assoliment d’una educació inclusiva, que proposa l’enyorat pedagog (inclusió, personalització, obertura, qualitat, resposta, equitat i transformació), en podem llegir dos articles, allunyats en el temps: generalment, un dels primers articles publicats els anys 70 o 80, i un altre dels darrers anys.
Són altament significatives, també, les dues fotografies reproduïdes en l’edició: l’una, feta a Pontons l’any 1962, on apareix amb la seva muller, Montserrat Martínez —còmplice de l’autor en les idees i les accions—, al començament de la seva vida en parella; l’altra, feta a Corbières, Suïssa, l’any 1998, al llindar de la jubilació. Dos testimonis gràfics perfectament coherents amb el missatge del llibre.
Potser la gràcia d’aquest llibre és que el lector pot adonar-se fàcilment que el germen de l’escola inclusiva ja estava en l’inici del pensament de Josep Maria Jarque i que, malgrat les distraccions a les quals ens pot portar, per exemple, l’evolució en el temps del lèxic que trobem en el llibre (deficients, minusvàlids, discapacitats), aquesta és una qüestió conjuntural, no pas nuclear. El nucli del seu pensament, com demostra la selecció d’articles del llibre, era l’escola inclusiva, fins i tot abans que aquesta existís en l’imaginari educatiu català.
Escrits per una escola inclusiva és un llibre cridat a ser una obra de referència, un petit tractat sobre el tema on trobar inspiració per a la noble i difícil tasca de crear una educació diferent per a cadascú, però igual per a tothom, sense exclusions. Un tractat que és el resum del pensament de tota la vida del seu autor. Una guia per a l’humanisme a l’escola. Un llibre intrínsecament bell.
La bellesa d’Escrits per una escola inclusiva rau en el fet que els articles que conté, allunyats com dèiem gairebé 40 anys els uns dels altres, ens submergeixen en una intuïció que transcendeix l’espai i el temps del present; i els lectors hi podem conversar: observar-los i reflexionar-hi. Aquesta conversa és el centre neuràlgic del plaer que experimentarem quan la intuïció esdevindrà una mena de comprensió, no del missatge de cada article, la qual cosa només és una part del tot, sinó de l’equilibri i el sentit de les parts i el tot.
Acostumats com estem a l’ús del mètode científic per comprendre la realitat, per a la lectura d’Escrits per una escola inclusiva proposo el mètode artístic, la definició del qual debem al també enyorat Jorge Wagensberg, i que és una proposta igualment simple en la seva complexitat: captar l’estímul, conversar i comprendre (o intuir). L’educació inclusiva, o millor encara, l’educació sense adjectius, és un art i convé mirar-la com a tal.
Per tant, quan escomentem la lectura del llibre, tinguem presents aquests elements:
L’estímul: Octaedro i El diari de l’educació ens l’ha posat a l’abast.
La conversa és el pas següent. Podrà ser de tres tipus:
- Conversar amb el llibre (llegir-lo).
- Conversar amb nosaltres mateixos (reflexionar-hi).
- Conversar amb els altres (parlar-ne).
I, finalment, a la comprensió hi arribarem al final del procés cognitiu, quan en llegim un capítol o, encara millor, quan haguem acabat la lectura del llibre i experimentem el plaer del seu assoliment.
Tot plegat, Escrits per una escola inclusiva ens transmet un pensament fet a partir d’uns elements ben senzills i entranyables: una estufa de llenya i un tronc verd que, intuitivament, són a la base del dret de tothom a ser tractat igual. Podríem esperar més bellesa?
