Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els alumnes de Tercer de Primària se sotmetran a partir d’aquest dilluns a una sèrie de proves externes per avaluar les seves competències lingüístiques i matemàtiques. ¿Però aquests exàmens formen part de la reforma de la llei Wert? A la majoria de comunitats autònomes espanyoles sí, però a Catalunya el departament d’Ensenyament assegura que no, que són les avaluacions de diagnòstic que s’han fet sempre a Quart de Primària. S’avançaran un curs per complir administrativament amb el que marca la LOMCE, però el disseny serà propi, segons la Generalitat. Però els principals actors de la comunitat educativa desconfien i es mostren convençuts que aquestes proves són un nou pas en la implantació de la LOMCE als centres educatius.
Tant és així que algunes famílies, agrupades dins la Xarxa d’Escoles Insubmisses (XEI), han fet campanya per desobeir. “Animem a no portar els fills a l’escola els dies de les proves”, exposa la portaveu María José Ruiz, “per fer visible l’oposició a la llei Wert i per demostrar que no en som còmplices”. Aquestes proves, que es faran a Catalunya entre el 4 i el 15 de maig, no condicionen el resultat dels alumnes, però sí que, segons les famílies, s’emmarquen en la implantació d’una llei, la LOMCE, que sí que estableix revàlides -és a dir, exàmens que cal aprovar per passar de curs- en els propers anys al final de l’ESO i el Batxillerat. El desplegament progressiu de la llei preveu al final la supressió de la selectivitat, el curs 2017-2018.
Les famílies també es mostren preocupades perquè el ministeri d’Educació contempla que es puguin fer públics els resultats de les proves, fet que obriria la porta a elaborar rànquings de centres educatius en funció del seu nivell. Certament, això ho contempla el marc general creat pel ministeri, que estipula que la informació es transmetrà a famílies, centres i Administració.
En aquest sentit, fonts d’Ensenyament miren de tranquil·litzar aquestes veus assegurant que, com en les actuals proves diagnòstiques -que també es passen als cursos finals de Primària i ESO-, els resultats es difondran només internaments a les escoles, amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge dels alumnes, i reiteren que els continguts de les proves respondran a les competències marcades per la Generalitat, perquè la llei Wert només estableix orientacions no obligatòries.
Sigui com sigui, aquestes famílies -la XEI integra associacions de pares i mares de més de 40 escoles- han rebut en els darrers dies el suport dels principals sindicats i federacions d’AMPA. És el cas de la Fapac, que ha emès un comunicat en què afirma que aquestes proves col·loquen els centres en “situacions d’estrès” i que el fet que siguin proves iguals per a tots els centres “fa que no tenen en consideració el context socioeconòmic dels estudiants”.
Sobre el fet que siguin de diagnòstic i no revàlides, el president de Fapac, Àlex Castillo, opina: “Evidentment, ens preocupen molt més les proves que vindran, perquè afecten al desenvolupament acadèmic dels alumnes, però no hem d’oblidar que aquestes proves de Tercer formen part del mateix paquet de la LOMCE, i per això ens hi oposem”. Castillo també recela de la Generalitat i ho justifica expressant que “si Ensenyament ha aplicat la part que li ha interessat de la llei, com l’oferta de la Religió o la retirada de pes als consells escolars dels centres, no s’hi pot confiar”.
“Ja sabem que sempre hi ha hagut les proves diagnòstiques de Quart, però la diferència és que ara hi ha una nova llei en vigor, la LOMCE”, argumenta María José Ruiz, que a més considera que la protesta també s’inclou dins el context de retallades pressupostàries en educació. “Està molt bé diagnosticar, però quines partides destinarà la Generalitat a revertir aquests diagnòstics?” es pregunta.
El Diari de l’Educació, 2025