El primer curs de gratuïtat a l’escola bressol de 2 anys (o Infantil 2) està suposant, de fet, un sobrecost pels municipis que són titulars d’escoles bressol públiques, ja que aquesta gratuïtat per a les famílies, a la qual no es poden negar, està comportant que hagin de pagar un percentatge del cost molt més elevat del que feien fins al curs passat, quan es dividia en tres parts entre ajuntament, Generalitat i famílies. Així, la Diputació de Barcelona calcula que avui dia la gratuïtat de l’I2 l’està suportant en un 60% el municipi, mentre que la part restant de la factura l’assumeix l’administració autonòmica (…que és qui s’està penjant la medalla de la gratuïtat).
L’àrea d’educació de la Diputació de Barcelona ha enviat al Departament i a les entitats municipalistes (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis) un informe que s’elabora cada any a partir de dades que recullen dels municipis de la demarcació. Aquests informes, anomenats Cercles de comparació intermunicipal d’escoles bressol, s’elaboren a partir de la informació que aporten 58 municipis, tots de més de 10.000 habitants, dels quals surt una mitjana de diversos indicadors. Pel que fa al cost de la plaça escolar d’una escola bressol municipal, l’últim informe, amb dades del curs 2020/21, estableix que va ser de 6.974 euros anuals, i ja aleshores els terços no es van complir, ja que els ajuntaments van aportar de mitjana el 46,5%, les famílies el 29,3% i les altres administracions el 24,2% restant.
Qui paga què
En aquests moments, en un context d’increment de preus, la Diputació estima que el cost real s’ha d’elevar a una forquilla que pot anar dels 7.500 a 8.000€ anuals. Per això, en una trobada amb periodistes, el Diputat d’Educació, Josep Monràs, ha explicat aquest dimecres que el que avui està pagant la Generalitat, després d’assumir el teòric terç de les famílies, amb prou feines arriba al 40% del total. La Generalitat paga 3.200 euros per plaça (els seus 1.600 euros més els 1.600 de les famílies), una xifra que representa el 40% del total si realment el cost és de 8.000€ any.
Monràs també ha advertit que “l’efecte crida del titular de la gratuïtat” està tenint un efecte amb el qual no s’hi ha comptat, o no prou. A moltes escoles bressol s’ha notat un increment d’alumnes amb necessitats de suport educatiu, per causes socioeconòmiques, i això lògicament implica que s’estiguin posant més recursos (personal) per donar resposta a aquestes necessitats de suport.
L’entitat municipalista ja es va queixar abans de l’estiu que, a l’hora de fer el càlcul, una part de les despeses de les escoles bressol (des de l’aigua i la llum fins a la neteja, els bolquers i altres materials) no es computessin perquè la Generalitat va voler entendre que el “manteniment” havia d’anar a càrrec dels municipis, com passa amb les escoles públiques de primària (i no amb els instituts). Però és que, a més d’això, les dades de referència que va agafar el Departament d’Educació per calcular el cost de la plaça “estaven totalment desfasades”, segons Josep Monràs, el qual demana a l’administració autonòmica un increment d’aquesta aportació, coincidint amb la negociació dels pressupostos.
Se suposa que, a partir del curs 2023/24, també Infantil 1 passarà a ser gratuït, i això lògicament tensionarà encara més les tresoreries dels municipis que són titulars d’escoles bressol. “Més d’un ajuntament el que voldria és entregar les claus de les seves escoles bressol al Departament”, assevera Monràs. Dels 926 centres d’educació infantil públics que hi ha a Catalunya, només 42 ho són directament del Departament d’Educació; els titular de la resta són les administracions locals, en concret, 566 ajuntaments. A la demarcació de Barcelona hi ha 493 escoles bressol públiques. Actualment, a Catalunya menys d’un 40% dels infants de 0 a 3 anys estan escolaritzats, sumant oferta pública i privada, i per tant el somni de la universalització d’aquesta etapa queda encara molt lluny.
A banda d’això, Monràs també ha lamentat que la comissió de seguiment sobre la gratuïtat d’Infantil 2, anunciada en el moment que es va segellar un pacte entre Departament i entitats municipalistes, no s’ha reunit encara per valorar la seva posada en marxa. I, si més no per part de la Diputació, tampoc s’està veient l’increment de places d’escola bressol públiques que també es van anunciar que es farien, amb 111 milions d’euros provinents de fons europeus. De moment, no s’ha publicat cap convocatòria de subvencions al respecte. No obstant, la demanda ha crescut un 20%, atreta també per la gratuïtat, i qui ha de comunicar a les famílies que no tenen plaça és l’ajuntament, es lamenta Monràs, que va ser alcalde de Mollet del Vallès durant 14 anys.
Un dels ‘temes de l’any’
La gratuïtat d’Infantil 2 ha esdevingut una de les mesures bandera de l’actual Govern català. Tant és així que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va inaugurar el curs escolar en una bressol municipal de Sant Feliu de Llobregat. En el seu parlament ho va qualificar de “mesura revolucionària i una aposta clara per trencar les barreres econòmiques que encara existeixen pel que fa a l’educació dels nostres fills i filles”. Aragonès també va agrair la col·laboració dels ajuntaments, perquè “si aquesta gratuïtat es pot començar a aplicar és també gràcies a l’acord que hem tancat amb les associacions municipalistes”. Aquestes entitats fins ara no han expressat una queixa amb la mateixa contundència que ho ha fet la Diputació de Barcelona.
Pel que fa a l’oferta privada, l’anunci de la gratuïtat també ha causat disfuncions diverses, segons han explicat reiteradament les patronals de les llars d’infants privades, sobretot pel fet que l’aportació del Departament permet rebaixar una mica el rebut, però ni de bon tros eliminar-lo, la qual cosa fa que les seves famílies “se sentin discriminades”, i també pel fet que al País Valencià i Illes Balears l’aportació que rep el sector privat s’apropa molt més a la del sector públic.
