Opinió

La familiarització a l’escola bressol

La tria d’escola bressol és una decisió molt important que prenen les famílies i són elles, abans que els mateixos infants, qui estableixen el primer contacte, començant per les jornades de portes obertes, seguint amb la inscripció i matrícula, i acabant amb la primera trobada amb l’educadora de referència. És, per tant, imprescindible treballar conjuntament amb la família en una mateixa línia i des del primer moment per tal de garantir que la seva participació durant tota aquesta etapa educativa sigui real i efectiva, ja que aquesta és fonamental pel ple desenvolupament de l’infant a l’escola.

Els primers dies d’entrada d’infants i famílies a l’escola bressol són essencials i d’ells se n’ha de fer sempre una reflexió molt acurada, atès que aquests primers moments són clau per establir vincles i sinergies entre totes les parts. A més, aquest instant ens reclama fer una distinció terminològica important, entre adaptació o familiarització. La paraula “adaptació” suggereix que és l’infant qui ha de modificar qui és per ajustar-se a l’escola, als nous ritmes, a les educadores i als nous adults que l’acompanyaran; mentre que el mot “familiarització” ens porta a parlar de l’escola bressol com aquell espai que esdevindrà una llar, un entorn on establir vincles entre l’infant, la família i les educadores i educadors.

El procés de familiarització, que ateny tant als infants com a les famílies, no es pot circumscriure a un espai de temps concret, atès que són diversos els factors que influeixen en el fet que els vincles s’estableixin i enforteixin en un període més o menys curt. Per exemple, que la família disposi de temps per acompanyar al seu fill o filla en aquests moments és un element que facilita aquest procés. Per aquest motiu, entre molts d’altres, cal donar un lloc prioritari a la família perquè se senti part del projecte, acollida, escoltada i valorada. Generar un clima de benestar amb les famílies, on puguin compartir les seves emocions, dubtes i angoixes, afavoreix la comunicació, que és vital tant en aquestes primeres passes com durant tota l’estada a l’escola bressol.

El procés de familiarització, quan es fa amb coneixement, proximitat i empatia, ajuda l’infant a sentir-se segur i confiat respecte a si mateix, als altres i al món que l’envolta

Cal tenir present que l’entrada a l’escola acostuma a ser per l’infant la primera separació física, afectiva i temporal del nucli familiar en un nou espai amb noves persones. Un canvi i una ampliació important del seu entorn, on descobrirà noves relacions, noves emocions i nous coneixements i aprenentatges. L’infant necessita, en aquest procés, de l’acompanyament professional i expert de l’adult, ja que emocions com l’enyorança o la tristesa poden aparèixer i han de ser recollides (conjuntament amb el nen o nena), identificar-les, anomenar-les i acompanyar-les, sempre, amb una mirada individualitzada. Cada infant ho viu i expressa de manera diferent: alguns ho fan amb el plor, d’altres redueixen la gana, l’estona de dormir o simplement l’aparició de la tristor es produeix més endavant. Escoltar l’infant i empatitzar amb ell des d’una mirada respectuosa és del tot indispensable per acompanyar-lo en aquest procés.

Les i els professionals de l’educació adreçada a la petita infància són les grans responsables d’estar al costat de l’infant i les famílies en aquest procés de “familiarització”. En fer-ho amb professionalitat, coneixement, proximitat i empatia, l’infant es sentirà segur i confiat respecte a si mateix, als altres i al món que l’envolta. En definitiva, serà un nen o nena obert a nous aprenentatges que, a la vegada, facilitaran el seu desenvolupament afectiu, cognitiu i emocional.