Oxfam Internacional publica avui un informe titulat Governar per les elits en què assegura que una reduïda elit es beneficia de la manipulació de les regles polítiques en detriment de la resta del món. L’informe, publicat la vigília del Fòrum Econòmic Mundial que reuneix les persones més riques del món a Davos, assegura que “les 85 persones més adinerades del món acumulen tanta riquesa com la meitat de la població més pobre del planeta junta”.
Però a nivell educatiu, què ens revela l’informe? La ONG tem que “si la desigualtat econòmica extrema no es controla, les seves conseqüències podran ser irreversibles, donant lloc a un ‘monopoli d’oportunitats’ per part dels més rics, els fills dels quals reclamaran els tipus impositius més baixos, la millor educació i la millor atenció sanitària”. I l’educació, asseguren, és clau per superar les desigualtats.
Els autors consideren que “un cop el sistema polític i institucional està dissenyat per afavorir les elits, la consolidació dels seus privilegis es transmet a través de diversos mecanismes”, elements que, en canvi, haurien de generar igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, “l’educació de qualitat i altres serveis públics beneficien sobretot a una minoria, quan compta amb més oportunitats per desenvolupar-se”, expliquen. “El que sembla i sona com una meritocràcia, és en realitat el resultat d’unes normes dissenyades en favor de les elits”, diuen.
El paper de la formació superior
L’informe assenyala l’eduació com una de les eines més eficaces per millorar les perspectives de vida d’una persona, i posa l’accent en l’educació universitària. “El valor afegit de l’educació universitària és la seva poderosa influència en la inequitat salarial, el que no és dolent en si mateix, suposant que tots els nens tinguin la mateix possibilitat d’accedir-hi”, expliquen.
El problema apareix quan l’accés a una bona educació universitària depèn de condicions socioeconòmiques prèvies, “que limiten les oportunitats vitals de la població pobre i beneficia als rics, ja sigui per l’accés a ajudes financeres, per una educació secundària deficient, per discriminació o per la limitació d’aspiracions”, expliquen des de Oxfam.
Panorama internacional
En el cas europeu, remarquen que les mesures d’austeritat posades en marxa “amb l’enorme pressió dels mercats financers” han afectat especialment serveix públics com l’educació, l’atenció sanitària i la protecció social. Així, expliquen, “han començat a desmantelar els mecanismes de reducció de la desigualtat que permeten un creixement sostenible”.
Aquests mateixos serveis es veuen afectats en el cas del Pakistan per una manca de base fiscal, que se suma a un sistema fiscal regressiu, que afecta més als més pobres. La manca d’ingressos fiscals externs, diu l’informe, “limita la inversió governamental en serveis bàsics com l’educació, l’atenció sanitària i la infraestructura, el que impedeix el creixement d’una classe mitjana forta i dinàmica, perpetuant així la creixent desigualtat econòmica i política al Pakistan”.
A Amèrica Llatina la tendència que detecten és la contrària: un agument de la despesa en sanitat i educació, sobretot primària i secundària, “gràcies als quals les persones més pobres de la societat han pogut accedir a serveis socials gratuïts sense necessitat d’endeutar-se per pagar-los”, conclouen.