Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El procés de preinscripció, principalment telemàtic i sense acompanyament, incrementarà la segregació escolar a Catalunya si no s’apliquen mesures específiques. Aquest és el crit d’alerta que ja va llençar fa dues setmanes la Fundació Bofill, i que avui ha tornat a reiterar. Segons la seva anàlisi, aquest any hi haurà molta més matriculació fora de termini, que afecta especialment l’alumnat de famílies amb menys recursos o que han hagut de deixar els seus municipis per motius econòmics, i que acabarà agrupant-se.
“Sense l’aplicació d’accions decidides, tot apunta que aquest alumnat acabarà matriculat als centres més segregats i amb més complexitat. Aquests són centres amb més vacants, escoles i instituts menys desitjats i on habitualment es concentra un gran nivell de complexitat”, adverteix la Fundació Bofill, a través d’un comunicat, en el qual proposa diverses mesures per tractar de frenar el fenomen, i que sobretot s’adrecen al món local.
- Establir urgentment circuits de detecció entre tots els agents implicats (Ajuntament, Inspecció, EAP i centres educatius).
- Acordar indicadors de vulnerabilitat que permetin identificar a tot l’alumnat en risc educatiu.
- Crear criteris de distribució equilibrada de l’alumnat per evitar que els alumnes més desafavorits es concentrin en els centres més complexos.
- Començar a preparar un pacte de ciutat de cara al curs vinent per conscienciar sobre la segregació i arribar a acords entre tots els agents implicats (Ajuntament, Inspecció, Escoles, AMPAS…). Aquest pas és fonamental pels 65 municipis que han incrementat els seus nivells de segregació als últims cinc anys i dels 12 municipis que porten 12 anys empitjorant [consultar els nivells l’estat i evolució de la segregació escolar municipi per municipi].
- Fer més estratègica la Comissió de Garanties i convocar reunions periòdicament per prendre decisions desegregadores.
- Crear una oficina d’escolarització municipal (OME) pel curs 20/21 com instrument de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament per informar a les famílies sobre l’oferta educativa, procurar la distribució equilibrada de l’alumnat, rebre sol·licituds d’escolarització i supervisar el procés d’admissió. Actualment, a Catalunya hi ha 58 municipis no disposen d’OME.
“En aquest moment, just després de la preinscripció, millorar els mecanismes d’escolarització equilibrada és fonamental. La urgència actual se situa en la detecció d’alumnat vulnerable (alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, NESE), que actualment és molt baixa i desigual”, adverteix la Fundació Bofill, la qual recorda algunes dades especialment il·lustratives, com el fet que el 28,6% dels infants estan en risc de pobresa, mentre que els centres educatius només tenen detectat un 6,6% de NESE B (alumnat amb risc educatiu per raons socioeconòmiques) a primària i un 5,7% a secundària.
En l’estudi presentat fa dues setmanes, la fundació estimava que el 56,56% dels municipis de més de 10.000 habitants fa una detecció per sota de la mitjana tant a P3 com a 1r d’ESO, “el que comporta greus conseqüències per la segregació escolar”, mentre que “molts municipis amb una alta taxa de detecció d’alumnes amb risc educatiu són també exemples de polítiques d’equitat actives i baixos nivells de segregació, com Manlleu, Mataró, Olot, Palamós o Banyoles”.
Protocol de detecció
Per aquest motiu, la Fundació Bofill ha elaborat “un protocol de detecció d’alumnat vulnerable per raó socioeconòmica o d’origen (NESE B i C), basat en l’experiència de nombrosos municipis que fa anys que aborden la lluita contra la segregació escolar”. El document explica pas a pas quins circuits, criteris de distribució i indicadors d’identificació s’han de fer servir als municipis perquè el procés de matriculació no incrementi la segregació escolar. Algunes de les claus per aconseguir centres escolars més heterogenis durant l’escolarització fora de termini i matrícula viva són:
- Implicar tots els actors (ajuntament, inspecció, EAP, Serveis Socials i centres educatius) en la detecció i que no sigui l’EAP l’únic responsable. La responsabilitat central de l’EAP és fixar els indicadors de vulnerabilitat, revisar els casos on hi hagi dubtes o fer entrevistes més endavant si el centre ho sol·licita.
- Consideració automàtica com alumnat vulnerable pel fet de ser beneficiari d’ajuts de menjadors i altres transferències, membre de famílies ateses pels Serveis Socials, alumnat nouvingut…
- Clarificar els circuits d’entrevistes, acompanyament i escolarització per millorar la rapidesa i l’abast de la detecció i evitar així la infradetecció actual.
- Pactar els indicadors de vulnerabilitat entre tots els implicats en escolarització per facilitar la detecció des de l’oficina municipal d’escolarització. Aquests indicadors han de ser diversos i adaptats a les característiques i creixement actual de la vulnerabilitat. Per exemple: famílies amb dos progenitors a l’atur, famílies que resideixen en infrahabitatges, famílies ateses pels Serveis Socials, infant tutelat, etc.
- Instaurar uns criteris de distribució dels alumnes NESE prioritzant els centres que no en tenen i bloquejant els grups que ja són molt complexos.
El protocol, segueix el comunicat, “està basat en l’experiència d’Ajuntaments que porten anys desenvolupant estratègies desegregadores. Fins ara no s’havien compartit amb aquest nivell de precisió. L’eina permetrà als municipis fer una detecció major dels casos de vulnerabilitat des del període de fora de termini i assegurar que aquest alumnat no es concentra als centres més vulnerables”.
La Fundació Bofill “insta les administracions a incloure pautes desegregadores per evitar l’augment d’una segregació escolar ja molt alta” i demana al Departament d’Educació que “emeti unes indicacions estandarditzades sobre detecció d’alumnes NESE”. I afegeix que “cal que els ajuntaments assumeixin la seva responsabilitat en la lluita contra la segregació escolar i liderin un pacte entre tots els actors educatius per afavorir una millor detecció de l’alumnat NESE”.
“Catalunya no es pot permetre que la detecció prèvia d’alumnes vulnerables i lluita contra la segregació sigui fruit de la voluntat d’uns pocs municipis. Sense la implicació de les administracions i protocols clars per guiar l’escolarització serà impossible evitar l’agreujament de la segregació escolar. Animen a l’administració a ser proactiva i enviar missatges clars per evitar la dispersió que hi ha actualment en la detecció de la vulnerabilitat”, conclou el comunicat.
