Actualitat

“La immersió lingüística funciona”; millora el coneixement del català tot i l’impacte de l’onada migratòria

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població la realitza, cada cinc anys, la direcció general de Política Lingüística (Departament de Cultura) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Avui s’han presentat les dades de l’enquesta realitzada el 2018, les quals es comparen amb les de les enquestes de 2013, 2008 i 2003. Pels autors de l’estudi, el més rellevant d’aquesta darrera enquesta és que el català ha estat capaç de resistir l’impacte de la gran onada migratòria que Catalunya va viure entre finals de segle XX i els anys 2009-10, quan la població va passar de 6 milions a 7,5 milions d’habitants.

El 94,4% de la població de Catalunya entén el català; el 81,2% el sap parlar; el 85,5% el sap llegir; i el 65,3% el sap escriure. Aquestes dades milloren els resultats de 2013. L’habilitat de saber escriure català ha pujat 5 punts (l’equivalent de 400.000 persones); la competència de llegir-lo augmenta 3 punts (més de 300.000 persones); l’habilitat d’entendre’l s’ha incrementat en més de 128.000 persones; i la de parlar-lo, en gairebé 160.000 persones. Per tant, segons subratlla el Govern català en una nota de premsa, “actualment hi ha més persones que saben català i els percentatges de coneixement s’acosten progressivament als de fa quinze anys, abans de la gran onada migratòria (2003-2008)”. En l’enquesta de 2013, en relació a la de 2008 i sobretot de 2003, hi havia hagut uns lleugers decreixements en el coneixement del català, que es van atribuir a l’onada migratòria.

Per a la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga (encarregada de presentar els resultats de l’enquesta juntament amb  el director de l’Idescat, Xavier Cuadras, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa), les dades de l’enquesta “reflecteixen que la immersió lingüística a l’escola funciona”. La consellera també ha ressaltat la importància de les noves eines de comunicació, i com a exemple ha defensat que “les eines de missatgeria han desinhibit molta gent gran, que ara gosa escriure en català en els seus entorns”.

L’enquesta revela que augmenta el percentatge de població que sap escriure en català entre els nats a Catalunya, els nats a la resta de l’Estat i els nats a l’estranger. Entre les persones de 15 a 29 anys el coneixement de català supera el 80% tant pel que fa a saber parlar-lo com a saber escriure’l.

Augmenta el percentatge de població que sap parlar català entre els nats a Catalunya i els nats a la resta d’Espanya, però no entre els nats a l’estranger. En aquest grup de població, les persones que han après català han augmentat en nombres absoluts: hi ha 90.000 persones més que l’entenen, 46.000 més que el saben parlar, 145.000 més que el saben llegir i 115.000 més que el saben escriure. La competència de parlar i escriure en castellà es manté a nivells elevats, i per això, segons deixa clar la nota del Govern, “l’increment de coneixements de català no va en detriment dels coneixements de castellà”. De fet, l’enquesta indica que el castellà el sap parlar el 100% de la població pràcticament a totes les franges d’edat (cau lleugerament a la de “més de 90 anys”), i que el percentatge dels qui el saben escriure és de més del 90% a totes les franges d’edat, i pràcticament del 100% a les més joves (15 a 19 anys i 20 a 24 anys).

On s’aprèn el català?

La llengua catalana continua creixent en la transmissió lingüística (diferència entre el volum de població que parla català amb els fills i el que ho fa amb els progenitors) amb 7,5 punts favorables al català. Els resultats de l’enquesta també reflecteixen un alt interès per aprendre català o millorar-ne els coneixements, especialment entre la població estrangera (61,7%). En aquest sentit, el 18,6% de la població ha fet un curs de català per a adults al llarg de la seva vida. Entre els nascuts a Catalunya l’ha fet un 13,8%, entre els nascuts a la resta de l’Estat un 20,6% i entre els estrangers el 30,9%.

Entre els nascuts a la resta de l’Estat el 54,2% ha après català en la seva vida quotidiana. A més, el 21,6% l’ha après també amb els companys de feina, un 18,2% hi afegeix l’escola com a lloc d’aprenentatge del català que saben parlar actualment i un 11,1% l’ha après en cursos de català per a adults.

Els nascuts a l’estranger amb coneixements de català l’han après a la vida quotidiana (37,3%), a l’escola (31,2%), en un curs de català per adults (25,1%) i amb els companys de feina (17,5%). Els cursos de català per adults són el mitjà d’aprenentatge d’un quart de la població adulta nascuda a l’estranger.

Un àmbit clau per a l’aprenentatge és el laboral. Ho reflecteix el fet que un 25,8% dels nascuts a la resta de l’Estat i un 20,1% dels estrangers hi han après català, sigui amb els companys de feina, sigui amb formació laboral.

La situació de l’aranès

Pel que fa a l’aranès, el 83,3% de la població adulta de la Vall d’Aran l’entén, el 73,5% el sap llegir, el 60% els sap parlar i el 45,8% el sap escriure. Els coneixements d’aranès augmenten des del 2008, sobretot pel que fa l’habilitat de llegir (14 punts) i escriure (11 punts). Augmenta també el percentatge de població que sap parlar l’aranès (3,2 punts) i la que l’entén (5,1 punts). També augmenta la població que té coneixements d’aranès en nombres absoluts.

L’increment de coneixements d’aranès és molt notable entre la població de 15 a 29 anys de l’Aran, que superen el 70% en totes les habilitats: el 90,6% l’entén, el 75,2% el sap parlar, el 87,4% el sap llegir i el 72,2% el sap escriure.

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 s’ha fet amb una mostra de 9.000 persones de més de 15 anys distribuïdes per tota Catalunya, 1.500 més que en l’edició de 2013, amb un marge d’error d’1,03. En aquesta edició s’ha consolidat la metodologia de recollida de dades multicanal: Internet (42,7%), telèfon (42%) i presencialment (15,2%).