La Universitat de Barcelona (UB) ha començat un procés electoral que culminarà aquest desembre en l’elecció de rector (10 i 11 en primera volta i 17 i 18 en segona). I dic rector, ja que sembla que no hi haurà aquesta vegada cap candidatura de rectora, perquè les tres candidatures que es presenten són homes. Triar un rector potser sigui un tema que importa poc o tingui poca repercussió en la ciutadania, encara que la decisió de qui dirigirà la Universitat de Barcelona, la més gran de Catalunya, tingui conseqüències en la formació dels futurs ciutadans. I ja s’estan movent i fent campanya, de forma indirecta, els diversos candidats, un d’ells l’actual rector.
I el proper rector haurà de continuar lluitant per una Universitat de Barcelona que ha de consolidar les seves estructures acadèmiques i organitzatives futures. La falta de recursos i tot el que està passant degut a la pandèmia ha provocat un petit terrabastall a totes les universitats. S’haurà de treballar de valent per veure com enfocar la universitat en aquestes circumstàncies presencials i virtuals. Ja sabem que tota persona que arriba a tenir un poder de decisió té limitacions i ho pot utilitzar per a moltes coses i, encara que legitimat per les eleccions, és impredictible les repercussions que poden tenir les seves decisions. D’aquí la importància d’unes eleccions.
Totes les universitats han patit una crisi. La de reorganitzar l’estructura com a conseqüència de la manca de recursos de les retallades que encara perduren, perquè no ha estat, en els darrers temps, ni tampoc és ara una prioritat política de les administracions. Que no hauria de ser un canvi de la governança com alguns indiquen (més jeràrquica, menys participativa, més empresarial, més mercantilització de l’ensenyament superior…). Aquest canvi menys participatiu no està demostrat que hagi millorat en algunes universitats privades que l’han fet. Encara que sempre és important millorar l’eficàcia i l’eficiència de qualsevol institució, però si ho és en benefici de la ciutadania perquè millora la docència i la recerca. També, en els darrers temps. hi ha hagut un lògic aixecament del professorat pels salaris precaris dels associats i per la falta de places d’estabilitat. Per ara no s’ha trobat solució. Però que s’hauria de trobar.
Potser sigui més interessant i profitós mirar el futur. Els reptes del futur de la Universitat de Barcelona i la resta d’universitats són suficientment importants perquè preocupi a molts, a dins i fora de la universitat. La Universitat de Barcelona necessita un govern que es preocupi d’introduir-se de forma adequada en el futur, amb un caràcter nacional i internacional amb els mitjans materials i humans que disposem. Es necessita continuar i prioritzar una nova estructura i política acadèmica, del professorat i estructural més flexible, solidària i sostenible (fins i tot arquitectònica).
La UB del present i del futur s’ha d’adequar a les noves titulacions, a la innovació i millora de les metodologies docents, a la formació dels seus docents i personal d’administració, a la recerca disciplinar i a la relacionada amb l’ensenyament. També ha de tenir en compte les noves necessitats de l’ensenyament, la digitalització i el nou concepte d’aprenentatge de l’alumnat, basant-se en aquesta idea de promoure una ciutadania acadèmica, on professorat i alumnat participen activament en l’aprenentatge i en el compromís amb la societat. La universitat ha de ser una experiència d’aprenentatge per a tothom que la conforma.
Es necessita promoure el debat, el diàleg i el treball col·lectiu universitat-societat perquè la comunitat universitària, i externa a ella, se senti compromesa amb aquest futur tan important per la universitat, que és cultura i que té una funció social. Evitar no engrossir el col·lectiu dels desencantats, dels d’ensenyar a la meva manera, de desitjar la jubilació anticipada o de no importa qui mani. Preocupar-se de lluitar per contractar, formar i tractar bé a un professorat jove que sobreviu amb contractes porqueria i promoció escassa. La Universitat de Barcelona ha de cuidar aquest professorat jove que es el relleu generacional (hi ha un gran envelliment del professorat) i el futur de la docència i la recerca.
Ara ens toca triar a un equip rectoral que sigui capaç de comptar amb tots i establir una dinàmica de futur. Els nous temps esdevenidors necessiten idees per continuar tenint una de les millors universitats del món, almenys en els rànquings mundials d’universitats.
