Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La discussió sobre el model de jornada dels centres educatius afecta tres col·lectius ben diferents: alumnat, famílies i professorat. En el cas del primer grup, malgrat els molts estudis que s’han realitzat, no sembla haver-hi una evidència clara sobre els efectes de cadascuna de les dues opcions en el seu benestar o en el seu rendiment acadèmic. El que sí que sembla clar és que depenent de l’edat de l’alumnat, per exemple, la seva atenció varia en funció de les hores del dia. Com més joves, més es produeix en les hores del matí per disminuir a final del matí i torna a augmentar en les primeres hores de la tarda. Entre l’alumnat adolescent, en canvi, les primeres hores del matí són les pitjors, enfront de les primeres de la tarda.
Per a les famílies, les jornades lectives contínues són un problema important a l’hora de poder conciliar amb les seves feines. En molts casos obliga al fet que, principalment les mares, tinguin jornades parcials o perdin hores de treball o hagin d’invertir determinades quantitats de diners per a sostenir jornades que duren fins a les 14.30 o 15h.
Malgrat aquestes dues situacions, segons sembla, el professorat, en la seva immensa majoria, creu que la jornada contínua beneficia principalment a tots dos col·lectius. Per Marta Ferrero, mestra i professora de la Universitat Autónoma de Madrid (UAM) i una de les investigadores que han elaborat l’informe Jornada escolar continua: Cómo la pandemia está acelerando un modelo social y educativo regresivo, això es deu a diversos factors.
En els centres en els quals es fa una recollida de dades per conèixer l’efecte de la jornada, aquestes dades solen estar esbiaixades. Per exemple, per saber la repercussió sobre el rendiment, segons la investigadora, se solen utilitzar elements subjectius com enquestes o la valoració de les avaluacions que el mateix docent realitza. Segons Ferrero, això produeix «el que en psicologia es diu el biaix de confirmació».
D’altra banda, està el fet de la recerca que ja existeix sobre els efectes de les diferents jornades. «Ignoren la recerca? –es pregunta Ferrero–. No, però desconeixen els estudis existents». Per aquesta investigadora (i és un dels seus cavalls de batalla), falta formació docent informada en relació a evidència científica. El professorat en general no coneix l’existència d’aquesta recerca, ni on buscar-la ni té eines per poder discriminar entre la recerca bona i la que no ho és o per interpretar les dades que se li ofereixen.
El major impacte, sobre qui més difícil ho té
Una de les novetats d’aquest estudi és l’ús de dades de l’Enquesta de Condicions de Vida, en les seves diferents onades. Amb elles, surt a la llum que la major part de les jornades contínues es produeixen en centres educatius públics i, dins d’aquests, afecta més a famílies de contextos socioeconòmics deprimits. Això és un problema perquè per al que sí que hi ha evidència és per afirmar que com més temps d’exposició a l’escola, millors resultats obté la mainada. I per temps d’exposició, es parla de temps de permanència en el centre. Fins i tot més enllà del temps lectiu.
En aquest sentit, l’informe recull evidència d’altres treballs sobre el fet que l’alumnat matriculat en centres amb jornada contínua té menys possibilitats de participar en activitats extraescolars en centre una vegada acabat l’horari de classes. En un moment, a més, en el qual les famílies estan fent importants esforços i en el qual es mira aquestes activitats com un dels focus d’augment de les desigualtats socials.
Segons les dades recollides per EsadeEcPol a la Comunitat de Madrid, una de les comunitats en la qual més s’ha desenvolupat la jornada contínua, el 37% dels centres fa aquesta jornada contínua, i la resta, partida. Però quan es desagreguen aquestes dades en funció del nivell socioeconòmic de la família, les coses canvien molt.
Aquesta és una situació, com explica Lucas Gortázar, un altre dels investigadors, que es podria explicar pel fet que les famílies de nivells socioeconòmics més alt estan més informades i tenen més possibilitats per recaptar les dades necessàries com per fer pressió perquè la jornada continuï sent completa, i no contínua.
Un dels problemes que veu Ferrero en aquest sentit és el fet que les administracions hagin decidit no intervenir en la presa de decisió sobre el tipus de jornada dels centres, ni tan sols per proveir de la informació que seria rellevant perquè tant docents com famílies poguessin prendre una decisió basada en dades fiables. Ferrero, de fet, ha passat per la situació que el debat s’ha donat en el centre educatiu públic en el qual estudia un dels seus fills. Tenint clar que el professorat no té mala fe, sí que va notar que la informació que facilitaven a les famílies estava esbiaixada i així ho va fer saber. En la votació (que presumiblement es repetirà dins de quatre anys com mana la norma a Madrid) una majoria es va mostrar favorable a mantenir la jornada completa.
Els investigadors sostenen que en els últims temps el procés de canvi de jornada s’ha accelerat per causa de les mesures preses per fer front a la pandèmia. Principalment al fet que durant aquests dos cursos s’hagi passat a una jornada contínua a fi que el temps d’exposició de menors i docents sigui menor. Després d’aquest temps, molts centres han decidit obrir processos de votació per veure la possibilitat de mantenir aquesta situació més enllà de les mesures anticovid.
Impacte sobre les dones
Els investigadors van llançar una enquesta als centres educatius de tot el país a la qual van respondre al voltant de 2.500 professionals. Es tracta d’una mostra gran, encara que no representativa en realitat de tot el col·lectiu. En qualsevol cas, la major part d’aquest col·lectiu creu que la jornada contínua ajuda a la conciliació de les famílies. Però les coses en realitat són diferents.
És la jornada completa o partida la que afavoreix l’accés i permanència de les dones en el mercat de treball en major mesura. Són elles les que sol·liciten reduccions de jornada per poder fer-se càrrec de les seves filles i fills una vegada acaben les classes.
Segons la informació que han recaptat els investigadors d’estudis realitzats en altres països sobre l’impacte de la jornada escolar en l’ús de les mares, queda clar, a més, que aquesta relació beneficia o perjudica en major mesura les dones de llars amb baixos nivells educatius o d’ingressos. Com expliquen els investigadors: «En resum, una jornada escolar àmplia afavoreix la reducció de la desigualtat d’ingressos entre llars de diferent nivell educatiu i també la desigualtat de gènere dins de les llars».
Algunes possibles solucions
L’informe aposta per la necessitat que la jornada escolar deixi de ser contínua en els centres en els quals ja ho és i per això proposa algunes mesures que podrien ajudar. Entre elles, per exemple, que les administracions públiques invertissin al voltant de 2.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys per la posada en marxa de menjadors escolars en els centres d’infantil i primària on encara no existeixen.
Al costat d’aquesta aposta per la infraestructura, els investigadors també defensen l’ampliació de les beques de menjador perquè arribin al 40% de les nenes i nens i la seva quantia sigui major. D’acord amb les seves estimacions, caldria invertir 265 milions d’euros.
També parlen d’una compensació econòmica per al professorat per ampliació de les hores setmanals de permanència en centre que fessin possible aquesta partició de la jornada lectiva. L’objectiu és que passessin de les 30 hores obligatòries de permanència a les 35. Per a això proposen un pagament de 2.000 euros per docent i any.
