La quarta jornada del cicle de converses al voltant del temps a l’educació es va celebrar el dimecres 6 de novembre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. La jornada va ser la de més afluència gràcies a l’assistència d’un gran nombre de docents interessats pel tema que s’hi tractava: la gestió del temps escolar als centres. Aquest cicle de xerrades conclourà dissabte vinent 16 de novembre, en la jornada anual que celebrarà el Consell Escolar a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La primera intervenció va ser del pedagog Albert Lacruz, el qual va explicar els mètodes per tal d’aconseguir l’eficàcia en els objectius plantejats a l’escola. Per poder ser eficaç a l’hora de transmetre el missatge, es va aixecar de la taula i va decidir explicar davant del públic les dues eines que ajuden les organitzacions en l’eficàcia:
- Lideratge
- Gestió del temps
Segons Lacruz, l’escola no s’ha aturat prou en aquest segon punt, no s’ha fomentat tant com cal. I és que la gestió del temps no només ens permet ser més eficaços, sinó que també ajuda a reduir l’estrès, la qual cosa suposa un benefici tant en el benestar docent com en la seva tasca amb l’alumnat.
L’estrès, al cap i a la fi, no és res més que una resposta del sistema endocrí davant de situacions perilloses o angoixants. L’estrès en si és fruit de la segregació de cortisol per part de les glàndules suprarenals, que si es produeix constantment pot arribar a afectar el sistema immunològic, el digestiu i les funcions executores.
Pel que fa a les solucions, Lacruz es basa primer de tot en la llei de Parkinson per afirmar que una de les eines per gestionar bé el temps és delimitar-lo, saber-lo planificar. Promoure la cultura de la “no-interrupció” és un altre dels pilars fonamentals, sobretot si tenim en compte que moltes de les interrupcions a l’escola són evitables i que una de les claus per l’èxit a la feina és l’esforç sostingut.
Basant-se en la teoria d’Eisenhower va concloure la seva ponència afirmant: “Abans d’iniciar una tasca, pensa sempre per quan i per a qui l’has de fer”.
Crítica ferma a la jornada partida
La segona intervenció va anar a càrrec de Xavier Díez, membre del Consell Escolar de Catalunya en representació del sindicat Ustec. A partir de vivències personals (“la manca de temps em va matar com a alumne”) i de dades d’estudis i proves pilot en diferents escoles i instituts, va voler fer una defensa aferrissada de la jornada continuada als centres.
Frases com “a Catalunya no hi ha jornada partida, hi ha jornada intensiva curta i jornada intensiva llarga” o “de vegades he tractat malament un alumne per culpa del cansament acumulat” van permetre reforçar la seva posició. Aquesta postura va acabar de quedar del tot clarificada quan va detallar tots els beneficis que suposa concentrar les classes al matí:
- Reducció de faltes greus per part dels alumnes
- Reducció de l’absentisme (que sobretot tenia lloc a les hores de tarda)
- Reducció de l’abandonament prematur
- Millora dels resultats escolars
“Si el conseller intenta posar fi a la jornada continuada tindrà un casus belli“, va avançar Díez, per al qual alguns dels estudis que advocarien per mesures d’aquest estil “són de laboratori”, fets per gent que no ha trepitjat una aula. Amb tot, Díez sí que va admetre que sis hores seguides a secundària són massa, i que potser es podria estudiar fer les hores més curtes, de 50-55 minuts.
El temps escolar amb un component de classe
L’última intervenció de la taula la va fer Manuel Pulido, representant de Comissions Obreres al Consell Escolar de Catalunya.
El primer concepte que va plantejar, abans de qualsevol debat, va ser la necessitat de garantir que els horaris siguin saludables i equitatius per tothom, de manera que no apareguin diferències en aquest sentit entre els diferents tipus de centres. Per tal d’assolir-ho, va afirmar, cal un consens en l’àmbit educatiu i analitzar a qui beneficia i a qui perjudica cada canvi que es proposi.
Pulido va plantejar com a solució per als migdies, en comptes de l’abolició dels menjadors escolars, que s’instauri el menjador universal i gratuït, ja que la primera opció podria afectar els llocs de treball extres que l’horari del migdia comporta. Si no ens volem quedar com estem, va concloure, cal un compromís per part de la Generalitat, un compromís que ha de ser econòmic.
Diverses solucions, encara més preguntes
El torn de preguntes, com ha estat una constant en aquestes jornades, va servir per plantejar el complex debat des de nous punts de vista que no s’havien tingut en compte a les ponències.
Una de les solucions plantejades en aquest apartat final va ser unificar les matèries en classes dinàmiques de 2-3 hores per evitar els canvis constants que suposa passar de cop d’una classe a una altra per cursar una matèria completament diferent. “No hi ha més interrupcions que l’horari actual a secundària”, va determinar un assistent al debat.
Davant del plantejament de la possibilitat de cursar a secundària 5 hores al dia i allargar el període lectiu entre l’1 de setembre i el 15 de juliol, Xavier Díez va respondre amb un “no” taxatiu, que va exemplificar amb la calor insuportable que fa el 15 de juliol i el fet que ja s’estan cursant, a hores d’ara, més hores que a la mitjana europea. Amb 5 hores i mitja diàries, de fet, se seguiria complint aquesta característica, va afirmar.
Les demandes finals dels assistents (canvis en horari i matèria que no afectin les sobrecàrregues que ja estan assumint els docents o horari més flexible a infantil i primària per evitar les interrupcions) mostren la feina que queda encara per fer en matèria de temps escolar. Caldrà, per tant, seguir treballant-hi amb la voluntat d’escoltar sempre totes les parts.
