Actualitat

La justícia haurà de resoldre la disputa entre Educació i els sords bilingües

El passat febrer, les associacions Volem Signar i Escoltar i Apansce (l’Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya) van presentar una reclamació davant del departament d’Educació per exigir el compliment de la Llei 17/2010, la de la llengua de signes catalana (LSC), i en especial de l’ article 5.2, segons el qual “en l’àmbit escolar es garanteix l’aprenentatge de la llengua de signes en la modalitat educativa bilingüe, en què és llengua vehicular d’ensenyament juntament amb el català, com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu”. El Departament ha contestat en dues ocasions (la primera vegada, en temps del 155, i la segona, fa unes setmanes) desestimant la reclamació, ja que, segons assegura, cap alumne sord que triï la modalitat bilingüe es queda sense intèrpret. Això ho neguen aquestes associacions, que ara han presentat un recurs davant la sala-contenciós del TSJC perquè sigui la justícia ordinària qui tingui la darrera paraula.

En un comunicat, aquestes dues entitats acusen el Departament de vulnerar els drets fonamentals dels infants i joves amb sordesa, pel fet de “vetar l’accés a l’educació efectiva amb la LSC als nostres fills sords (…) entrebancar el coneixement d’aquesta llengua als alumnes amb sordesa, els seus companys oïdors (…) no oferir als pares d’escolars amb sordesa informació clara, accessible, actualitzada i rigorosa sobre la modalitat bilingüe en LSC i els seus beneficis pedagògics i neurològics (…) impedir l’accessibilitat educativa per no assignar intèrprets de LSC en els centres no bilingües (…) [i] “tractar la sordesa com a patologia mèdica exclusivament, política que contravé la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006”.

“Comprovem –diu el comunicat– que el canvi de govern català de finals de maig de 2018 no ve acompanyat d’una millora substancial, urgent i profunda en les necessitats educatives dels nostres fills escolars amb sordesa de forma integral arreu del territori de Catalunya. Durant tres anys, hem intentat resoldre les demandes de forma amistosa, sense cap resultat: ens vam trobar amb l’animadversió personal manifesta d’Irene Rigau vers les llengües de signes, amb Meritxell Ruiz vam suportar la desídia i, ara, amb Josep Bargalló ens trobem davant una indecisió que considerem calculada. En conseqüència, valorem la via judicial com l’única opció possible”.

Les reclamacions inicials també les signava la Federació de Sords de Catalunya (Fesoca), federació que aplega les entitats de sords signats i que en aquesta ocasió ha preferit no sumar-se al recurs davant del contenciós-administratiu, ja que recentment ha tingut un canvi de junta. L’altra federació de sords és ACCAPS (Associació Catalana de Promoció de les Persones Sordes) i aplega les entitats oralistes, és a dir, aquelles que representen les persones sordes que se serveixen d’un implant o d’un audiòfon per escoltar.

En  una resposta a aquest comunicat recollida per Europa Press, el Departament d’Educació ha reiterat que existeixen possibilitats i recursos per seguir l’educació en LSC o modalitat oral, que es dóna a escollir als pares, i que “la gran majoria” elegeixen la modalitat oral. I que els SIAL (Suports Intensius a l’Audició i Llenguatge, abans anomenats CREDA) estudien cada cas a partir de les peticions dels pares i estipulen les hores i recursos per a cada infant i centre, i que en el cas dels infants bilingües consisteix en mestres d’audició i llenguatge en l’etapa obligatòria i d’intèrprets en la postobligatòria.