Opinió

La Mediació Escolar en la Interculturalitat

La Mediació Escolar en la Interculturalitat, des d’una mirada pedagògica i seguint la línia d’investigació del Grup de Recerca de Mediació del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, recull reflexions fetes des de la situació de partida de centres escolars on es requereix una intervenció mediadora amb característiques de interculturalitat.

Així doncs, les línies següents són el resultat de la reflexió i constatació d’una perspectiva escolar i pedagògica de realitats i vivències, que requereixen una intervenció diferenciada per part dels professionals de  l’educació del Centre Educatiu: equips docents, pedagogs/as, psicopedagogs/gues, professionals de suport/atenció educatiu…, amb una marcada línia pedagògica (on s’han d’incloure els mediadors i mediadores escolars).

A priori, la Mediació Escolar contempla una sèrie de models normatius que tenen per objectiu prevenir la violència escolar, millorar el clima als centres educatius i ensenyar habilitats per solucionar disputes, per tant,  dissenya estratègies i realitza accions vinculades amb la totalitat de la comunitat educativa.

La Mediació Intercultural Escolar potencia valors com la igualtat, el respecte i la diversitat

La Mediació Intercultural Escolar té com a eix vertebrador la direcció i la gestió de les situacions diferenciades derivades de la inclusió de l’alumnat d’origen estranger i/o de cultura gitana en el sistema educatiu. Aquestes situacions diferenciades poden ser causades per:

• Incomunicació entre famílies de l’alumnat i la direcció del centre escolar o el propi alumnat
• Malentesos per codis culturals
• Conflictes derivats de significats polítics o religiosos entre els contextos d’acollida i els de l’origen
• Convivència entre grups culturalment diversos

Per tal de millorar els escenaris d’inici, la Mediació Intercultural Escolar s’ha de plantejar com a objectiu general de referència la creació d’espais de comunicació, inclusió i respecte dins del marc d’una escola inclusiva, que garanteixi:

• Autonomia, on tothom s’ha de sentir acompanyat, membre de la comunitat, amb independència d’expressar les creences i opinions
• Respecte i empatia, amb les realitats divergents de l’entorn
• Ús d’habilitats socials, per aconseguir una comunicació fluïda, resolutiva i àgil
• Bona gestió  de la comunicació amb les diferents  cultures i la resolució de conflictes

Des d’aquesta mirada integradora, la Mediació Intercultural Escolar potencia valors com la igualtat, el respecte i la diversitat, per tal d’ impulsar el diàleg i l’escolta respectuosa i efectiva com a eina de resolució de conflictes. Al mateix temps, promou el llenguatge inclusiu i no discriminatori, per evitar els estereotips, els prejudicis i el rebuig. En definitiva, ha de garantir la integració i l’èxit escolar dels infants, adolescents i joves en el sistema educatiu, amb independència del seu origen i codis culturals i religiosos.

L’Equip de Mediació del Centre Educatiu, i en el seu nom la persona mediadora, ha ser competent en una sèrie de funcions per assolir els resultats desitjats, com:

• Estudi de les necessitats del centre educatiu per entendre el context i adaptar-se a les situacions
• Acollida d’alumnes, famílies i professorat novell
• Responsable de programes de sensibilització, especialment amb el claustre docent
• Educació intercultural, elaborar pautes d’actuació respecte a les famílies i a l’organització del centre
• Facilitador de recursos complementaris, així com assessorament dels aspectes culturals de l’alumnat immigrant
• Afavorir la participació de l’alumnat  tant a l’aula com a les activitats extraescolar
• Assessorament i tramitació de documents
• Informar sobre el sistema educatiu
• Mediar en els conflictes que es puguin derivar
• Intervenció en casos d’absentisme
• Traducció i interpretació dels codis culturals, del llenguatge…
• Servei de transmissió d’informació a les famílies
• Promoció d’activitats interculturals

D’altra banda, no es pot obviar l’ambigüitat i confusió de la tasca mediadora causada per la imprecisió quant a límits, l’ intrusisme professional, la manca de coordinació, o en ocasions el desconeixement per part de la comunitat educativa de les funcions dels professionals en mediació. És important que aquests professionals participin en la vida i gestió del centre escolar, per poder ser part implicada en les sinergies del centre o centres, on desenvolupin les seves funcions.

A tall de conclusió…

La Mediació Intercultural Escolar ha de ser entesa, no com un espai professional independent, sinó com una formació de tots el agents educatius en una sèrie d’habilitats i estratègies sobre les que s’estableixen models de convivència idonis, òptims i adequats. I la Persona Mediadora,  com un membre més del microsistema escolar, que participi en el centre, que s’impliqui i que estigui al servei de tota la comunitat. En la Mediació Escolar i, molt especialment, en la Mediació Intercultural Escolar, el pedagog/a i el psicopedagog/a té un paper clau, com a membre de l’equip de mediació de l’escola i com per la vessant pedagògica de la Mediació.