Opinió

La Metamorfosi Educativa. Un canvi paradigmàtic cap a la transformació del sistema educatiu

L’educació ha estat històricament un dels pilars sobre els quals s’ha construït el desenvolupament de les societats. No obstant això, en el context actual de crisi ecològica, desigualtat creixent i acceleració tecnològica, les propostes de transformació del sistema educatiu han adquirit una urgència inèdita malgrat negacionistes que estan apareixent en les xarxes socials i en alguns articles i llibres, els quals tendeixen a perpetuar models tradicionals.​ Entre les veus més lúcides que proposen una relectura radical del paper de l’educació, destaca António Nóvoa, qui ha formulat una teoria poderosa: la “metamorfosi educativa”.

Aquest concepte no es limita a una simple reforma del sistema, sinó que proposa un canvi de paradigma profund. Nóvoa planteja que el model tradicional de l’escola, centrat en la transmissió unidireccional de coneixements i en l’estandardització dels aprenentatges, ja no respon a les complexitats del present. La seva proposta implica una transformació de la naturalesa mateixa de l’educació, promovent nous ambients educatius que fomentin la recerca, la curiositat i la motivació, on els alumnes estudiïn i aprenguin de manera activa i significativa. L’educació, sosté, ha de transformar-se en un procés flexible, inclusiu i centrat en l’ésser humà íntegrament.

Aquesta metamorfosi educativa implica repensar les estructures escolars, els continguts curriculars i, especialment, el paper del professorat i de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Es tracta de passar d’una educació estàtica i homogènia a una educació dinàmica, inclusiva i centrada en el desenvolupament integral de la persona, capaç de preparar als estudiants per als reptes d’un món en constant canvi.

Es tracta de passar d’una educació estàtica i homogènia a una educació dinàmica, inclusiva i centrada en el desenvolupament integral de la persona

Avui vivim una tensió constant entre un sistema educatiu ancorat en estructures heretades del passat i les demandes d’una societat en mutació. La majoria dels sistemes encara operen sota lògiques industrials, organitzades en horaris rígids, currículums fragmentats i dispositius de control que poc tenen a veure amb els desafiaments reals dels estudiants. La resistència al canvi és significativa, tant des de les institucions com des de part del professorat, els qui enfronten pressions contradictòries: d’una banda, el mandat d’innovar; per un altre, l’obligació de respondre a mètriques estandarditzades i resultats immediats.

Tot això s’aguditza en contextos d’alta diversitat cultural, pobresa estructural o accés desigual a la tecnologia. En aquests escenaris, el model tradicional no sols resulta insuficient, sinó que contribueix a reproduir les desigualtats.

Hem de ser crítics amb un sistema educatiu que ha deixat de costat el desenvolupament integral de l’ésser humà i s’ha centrat massa en les exigències d’un mercat laboral que canvia ràpidament. A més, la desconnexió entre les institucions educatives i les necessitats dels estudiants, que cada vegada s’enfronten a problemes més complexos, com la globalització, l’automatització i els desafiaments mediambientals.

La noció de “metamorfosi” va més enllà d’una simple millora del sistema. Implica una transformació de la seva naturalesa profunda, una ruptura amb els supòsits que ho sostenen. L’educació deixa de concebre’s com un procés estàtic i uniforme, i s’assumeix com un acte dinàmic, situat i en constant evolució. Es tracta d’abandonar la idea que educar és “omplir recipients” per a abraçar una pedagogia que afavoreixi la curiositat, l’autonomia, el pensament crític i el compromís amb l’entorn.

Un dels punts més innovadors de la metamorfosi educativa és la crítica al concepte tradicional de “coneixement”. L’educació ha de deixar de ser simplement un mitjà per a la transmissió d’informació estàtica, per a convertir-se en un procés que permeti als estudiants aprendre a aprendre, desenvolupant habilitats de pensament crític, creativitat i resolució de problemes. En aquest sentit, l’educació ha d’estar centrada en l’individu, permetent el seu creixement personal i la seva capacitat d’adaptar-se a un món canviant.

La professionalització docent no pot reduir-se a la capacitació tècnica: ha d’incloure dimensions ètiques, emocionals, polítiques i culturals

El professorat no pot continuar sent concebut com a mer executor d’un currículum prescrit. En aquesta metamorfosi, el professorat ha de situar-se com a agents actius de canvi, capaços d’inspirar, acompanyar, crear i aprendre al costat dels seus estudiants. La professionalització docent no pot reduir-se a la capacitació tècnica: ha d’incloure dimensions ètiques, emocionals, polítiques i culturals. És fonamental formar docents que comprenguin la complexitat del món, que sàpiguen gestionar la diversitat i que estiguin preparats per a ensenyar des de l’empatia i el compromís.

Això implica una nova cultura professional que valori la col·laboració, la recerca en la pràctica i l’autonomia pedagògica. Com assenyalava fa temps Stenhouse (1991), un currículum només pot ser veritablement transformador si el professorat es converteix en investigador de la seva pròpia pràctica.

I la professionalització del professorat, és un aspecte clau. El professorat ha de ser preparat no sols en termes acadèmics, sinó també en habilitats emocionals, socials i pedagògiques, ja que la seva tasca va molt més enllà de la simple transmissió d’informació. Han d’estar preparats per a gestionar la diversitat a l’aula, adaptar-se a les necessitats canviants dels estudiants i contribuir al benestar emocional i psicològic d’aquests.

Més enllà dels aspectes pedagògics, l’educació és un espai de transformació social. L’educació ha de ser inclusiva, capaç d’oferir oportunitats a tots els sectors de la societat, sense distinció d’origen, gènere o condició socioeconòmica. Això implica una educació que no sols sigui accessible, sinó també rellevant i capaç de formar individus compromesos amb els grans desafiaments globals, com la desigualtat, el canvi climàtic i la justícia social.

Això exigeix polítiques educatives que vagin més enllà del curtterminisme. Polítiques que reconeguin que educar és un procés complex i a llarg termini, que requereix inversió sostinguda, formació contínua i condicions laborals dignes per al professorat. I que les polítiques educatives s’orientin cap a una visió a llarg termini, més enllà dels resultats immediats i les mètriques de rendiment. En lloc de centrar-se en l’avaluació i l’estandardització, en una educació que valori el procés i el creixement personal dels estudiants.

La metamorfosi educativa no serà immediata ni lineal. Es tracta d’un procés amb avanços i retrocessos, ple de contradiccions. Però és un camí necessari. En lloc d’adaptar l’educació als motlles de sempre, necessitem imaginar noves maneres d’ensenyar i aprendre que estiguin a l’altura dels desafiaments del nostre temps.

És clar que una metamorfosi educativa podria resultar difícil d’aplicar en sistemes educatius que manquen dels recursos necessaris per a dur a terme una transformació tan profunda. En aquest sentit, la formació inicial i permanent del professorat i la inversió en infraestructura educativa són qüestions clau perquè la metamorfosi educativa es faci realitat.

La metamorfosi educativa és un crit d’atenció sobre la necessitat urgent de transformar el sistema educatiu global. L’educació ha de ser un procés dinàmic, inclusiu i centrat en l’ésser humà, capaç de preparar als estudiants per als reptes d’un món canviant. Igual que la metamorfosi d’un ésser viu, aquest procés de transformació no és immediat, però és necessari per a assegurar que les futures generacions estiguin equipades amb les eines que necessiten per a viure, pensar i contribuir de manera significativa en la societat.

És una visió optimista i renovadora que ressona en la necessitat d’un canvi de paradigma en l’educació. Sens dubte, la metamorfosi educativa pot servir com a guia per a repensar com eduquem als individus del futur, transformant no sols les aules, sinó també les societats en les quals vivim.