Opinió

L’escola que educa en l’escolta. El llegat del papa Francesc en l’àmbit educatiu

S’ha fet públic recentment el darrer breu missatge gravat del papa Francesc als joves: aprendre a escoltar. Escoltar i observar a aquell qui parla com una eina indispensable per a construir la pau al món. Era un missatge que estava guardat per una trobada amb adolescents que, malauradament, no ha tingut lloc, però resumeix el llegat del papa Francesc per a l’educació.

Tots els gestos, accions i paraules del papa Francesc han tingut un cert caràcter profètic, és a dir, d’assenyalar allò que realment era important. Assenyalar és també ensenyar; indicar i significar-se, perquè no hi ha educació neutra. El papa Francesc educava tot prenent partit. El seu primer viatge va ser a l’illa de Lampedusa, per portar la nostra mirada al món dels migrants; va renunciar a les seves estances per viure al costat dels altres capellans i treballadors de l’Estat de la Ciutat del Vaticà; com ja feia  

a l’Argentina, anava sovint a visitar la presó per tenir present les realitats més amagades; va fer cardenal, és a dir, va donar capacitat de decisió per a tota la institució, a un jove missioner a Mongòlia, on el cristianisme és una minoria oberta al diàleg intercultural, i així un llarg etcètera mantingut al llarg de dotze anys. Identitat, com apuntava el filòsof Paul Ricoeur, és el conjunt de respostes mantingudes en el temps, una actitud, un mode de viure coherent. Educar en la identitat és perseverar en els valors i testimoniar-los en el quotidià, també a l’escola.

El papa Francesc educava tot prenent partit. El seu primer viatge va ser a l’illa de Lampedusa, per portar la nostra mirada al món dels migrants

L’escolta, aquesta actitud de sortida envers l’altre, és també constant en els documents específics del papa Francesc adreçats a l’àmbit educatiu. Just abans de la pandèmia pel COVID-19 va anunciar una proposta concreta que va sortir a la llum tot després, l’octubre de 2020, el Pacte Educatiu Global. La idea és ben diàfana: fer una escola “en sortida”, atenta, com també volia que la institució eclesial ho fos. A què cal prestar atenció o a qui escoltar des de la comunitat educativa? Doncs, independentment de si el centre educatiu és de titularitat confessional, laica o governamental, el papa Francesc va demanar posar el focus en set compromisos per a tots: posar la persona al centre; escoltar els joves; promoció de la dona; comptar amb les famílies; obrir-se a l’acollida; renovar l’economia i la política; tenir cura de la casa comuna (ecologia). En definitiva, una escolta que mena a teixir vincles en una societat que, a voltes, es mostra esfilagarsada i es deshumanitza.

Un altre aspecte a tenir en compte en aquesta relació entre l’escolta i l’escola proposada pel papa Francesc queda mediatitzada per un altre sentit: la vista. Poques vegades a la història un papa ha estat prèviament també mestre d’ensenyament de secundària per a joves adolescents. El papa Francesc era químic de professió, abans de fer-se jesuïta i entrar a la Companyia de Jesús, però la formació d’aquesta orde religiosa dona molta importància a l’educació humanista dels seus membres i això el va portar a ser professor de literatura. El passat mes d’agost va escriure una carta amb el títol “Sobre la importància de la literatura en la formació” que és un tresor que ens deixa perles com aquesta: «Una obra literària és, doncs, un text viu i sempre fecund, capaç de tornar a parlar de moltes maneres i de produir una síntesi original a cada lector que troba». Educar en la literatura és capacitar la vista de l’alumnat per a l’escolta d’aquell qui és diferent i construir així un espai de trobada i diàleg.

Finalment, sobre aquest punt del diàleg, cal una darrera anotació adreçada, ara sí, a les escoles de titularitat catòlica però que interessa a tot el conjunt del sistema educatiu de Catalunya. Al llarg d’aquests anys, el “ministeri” d’educació del Vaticà ha produït diversos documents. Quedem-nos amb el títol del darrer: «La identitat de l’escola catòlica per una cultura del diàleg». No és un escrit del papa Francesc, però hi trobem una citació interessant per a tots: «El diàleg pot ésser afavorit si es conjuguen bé tres indicacions fonamentals: el deure de la identitat, la valentia de l’alteritat i la sinceritat de les intencions». Tota comunitat educativa és cridada a respondre sobre qui és i quines opcions pren; no pot restar reclosa en interessos exclusius; cal que sigui transparent i tingui respecte per a tots els seus membres. Pot semblar senzill, però sobre aquests tres pilars es pot fonamentar i construir l’escola que educa en l’escolta. I falta que ens fa.