Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Jordi Badiella és professor a l’Escola el Cim de Terrassa i membre de la xarxa Espurn@
L’elecció d’escola no és una tasca fàcil. Aquests dies, les mares i els pares visiten els centres, parlen amb els mestres i, si poden, amb altres mares i pares, per saber on aniria a parar el seu fill en el cas que superin el sorteig que els espera.
Sovint, les mares i els pares que han d’escolaritzar el primer fill, descobreixen que la realitat supera de lluny els seus temors. Però, tenen motius per preocupar-se? No cal aventurar una resposta. Valguin aquestes piulades fetes a peu d’escola.
Els mestres saben com serà de difícil trobar plaça en l’escola desitjada. Només l’atzar, amb ajuda complementària o sense, tindrà la paraula. Per això fan piulades com ara aquestes.
1. Celíac? Discapacitat? Exalumne? Família monoparental? Renda mínima d’inserció? Viviu lluny? Res d’això? Hmm, busqueu-vos una altra escola!
2. Els valors cadascú se’ls porta de casa, perquè educar-los és adoctrinar. Nosaltres, per exemple, som democràTICs. Els fa res?
3. Té un trastorn de dèficit d’atenció? Potser un trastorn de l’espectre autista? No és ni desafiant? Aquest nen no és normal…
4. D’això, busquen la millor escola per al seu fill? Doncs passin de llarg, aquesta és una escola normaleta, aquí només eduquem.
Les mares i els pares d’avui, però, també hi tenen alguna cosa a dir. Van créixer en un sistema escolar que en bona part no el desitgen per als seus fills, i han llegit en algun lloc que en el món educatiu s’han produït canvis. Però sobretot sospiten que l’escola que triïn hauria d’estar oberta a aquests canvis perquè no fa gaire van llegir que els resultats dels alumnes del país, una vegada més, estan per sota del que seria desitjable. Per això piulen així:
5. Eduquen la creativitat? Eduquen el talent? Eduquen les intel·ligències? Coneixen Ken Robinson? No? Ens n’anem a un altre lloc.
6. Ja marxàvem… Però abans permetin-nos: Ken Robinson 1: http://www.ted.com/talks/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html
7. D’això, si tinguessin 18 minutets més: Ken Robinson 2: http://www.ted.com/talks/sir_ken_robinson_bring_on_the_revolution.html
8. I ara a sorteig. On caurà la grossa? Ken Robinson 3: http://www.ted.com/talks/ken_robinson_how_to_escape_education_s_death_valley.html
I els alumnes? Depenen de tantes coses… De la mare, del pare, dels mestres, del sistema en darrer terme. Què els tenim preparat? Pagarà la pena? Si els alumnes de tres anys piulessin, ho farien així?
9. Estic a punt de passar-me els propers nou anys entre aquestes parets i no tinc prou coneixement per dir el que penso. Brrrr…
10. Si no fos perquè encara no en sé, trobaria consolador que els pares llegeixin Ken Robinson mentre fan cua per preinscriure’m.
I si els alumnes poguessin triar, no ens recordarien que la seva curiositat és il·limitada i que la seva creativitat és insuperable? No ens dirien que ens en fem càrrec, que viuen despreocupadament i que per aquest motiu poden ser sorollosos o sigilosos, imperceptibles o empipadors fins al punt de pujar al nas dels seus mestres? Però, sobretot, no ens dirien que volen divertir-se perquè estan acostumats a passar-se el dia volant?
