Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La privatització és un dels elements imprescindibles per a poder fer negoci amb l’educació. El seu objectiu és doble: d’una banda, disminuir el pressupost públic i, d’una altra, obrir el mercat educatiu. Així, en la Formació Professional, no solament s’ha consolidat la doble xarxa: centres públics, gestionats públicament, i centres privats concertats, subvencionats amb diner públic, sinó que han augmentat exponencialment els centres privats no concertats.
Així, en els últims deu anys, la FP en centres privats ha augmentat un 467% a tot l’Estat. A Catalunya l’augment ha sigut dels més espectaculars: un 845% del 2003 al 2023, segons un estudi elaborat per CaixaBank Dualiza (1). En canvi, els centres públics han crescut només un 31% i els centres privats concertats un 23%. A Catalunya també s’han instal·lat macrocentres privats de FP com el de UNIVERSAE: “UNIVERSAE va inaugurar ahir el més gran institut de formació professional del món, amb un equipament de 13.000 metres quadrats a Sant Joan Despí, afermant així la seva presència a Catalunya, on ja comptava amb un centre a Cornellà de Llobregat”(2).
Aquesta creixent privatització té dues cares. Les diferents especialitats i el sistema d’aprenentatge. Així, aquelles especialitats que impliquen menys infraestructura (tallers, laboratoris, etc) són les que ofereixen més centres privats i concertats, mentre que les que requereixen més infraestructura estan majoritàriament en els centres públics. Una manera clara d’afavorir els negocis privats. Per exemple el cicle d’Administració i finances, s’ofereix només en 6 centres públics, 13 en centres privats i 16 en privats-concertats. I, al revés, el cicle d’Instal·lacions elèctriques i automàtiques només l’ofereixen centres públics (3).
L’altra cara de la privatització són els centres que ofereixen educació virtual que, com tothom sap, necessita menys recursos i menys professorat, essent Catalunya la comunitat pionera: més de la meitat de la matrícula a distància privada de l’Estat es concentra aquí. Dels gairebé 84.000 estudiants en entitats privades a Catalunya, uns 66.000 són d’educació a distància, una modalitat altament demandada en l’FP superior.
L’escassedat de recursos públics davant l’augment de la demanda ha fomentat que l’educació es converteixi en un gran negoci privat en lloc d’un servei públic essencial i accessible per a tothom.
A més a més, s’està fent formació en línia en oficis eminentment pràctics, sense les eines necessàries, ni instrumental sanitari, ni eines de taller, ni tampoc la interacció social que implica la formació presencial. Tot plegat dificulta la inserció laboral dels estudiants d’aquesta modalitat, tal com demostren les dades. Una altra qüestió és que no hi ha una informació clara del preu de les matrícules dels diferents cicles, ni tampoc del procés d’homologació i verificació de les titulacions, la qual cosa obre les portes a possibles fraus (4).
Finalment, com és normal en tota privatització, augmenta la segregació social, ja que els preus dels centres privats no els pot pagar tothom.
Continguts
Però no es tracta només de privatitzar, el model neoliberal necessita, a més, controlar allò que s’ensenya a les escoles, i posar el currículum, la metodologia i els valors, al servei de les necessitats del món financer i empresarial. A la Formació Professional això es concreta en dues qüestions: el currículum i la modalitat de Formació Dual.
Pel que fa al currículum, el que es fa més patent és que, al llarg dels anys, han desaparegut de l’educació Professional tots aquells continguts que no són estrictament tècnics, lligats a una professió en concret. Abans de la LOGSE, i fins a la seva total implantació a finals del segle XX, a la Formació Professional, que durava 5 anys, tres la FP1 I dos la FP2, a més de les matèries tècniques, teoria i pràctica, s’impartia Formació Humanística, Llengua i literatura, Ètica, física i química, Anglès i Matemàtiques. La nova estructuració dels cicles Formatius va abandonar la Formació Humanística i la Llengua i Literatura, dues de les matèries que servien per ampliar la cultura i els coneixements no tècnics de l’alumnat. La qual cosa és especialment greu si tenim en compte que l’alumnat que accedeix als CFM només ha cursat l’ESO i, moltes vegades amb mancances pel que fa als seus coneixements. Això implica que molt d’aquest alumnat no tindrà més oportunitats d’adquirir una cultura general àmplia i uns coneixements que li permetin entendre el món en el qual viu i defensar els seus drets socials i laborals.
Allunyar els alumnes de l’accés al coneixement implica tenir ciutadans sense capacitat crítica, la qual cosa els converteix en ciutadans dòcils i fàcils de manipular. I els més perjudicats són precisament els que més ho necessiten, els més desfavorits socialment, perquè se’ls estafa els continguts culturals que els permetrien comprendre les causes, polítiques i econòmiques, que els han portat a la seva situació (5). L’educació, encara que sigui professionalitzadora, no pot ser una mera fàbrica de treballadors/es precaris, submisos i incultes, i això és precisament el que està intentant la deriva neoliberal a l’educació.
L’altre element és la Formació Dual. Fa anys que es parla de la conveniència de reformar la FP i anar cap a una modalitat coneguda com a Dual. Si bé aquesta idea ha trobat oposició i no ha estat desplegada totalment, sí que des del curs 2013-14, s’ha fet un esforç promogut pel Fons Social Europeu per implantar-la. I des de llavors, s’han signat acords amb les cambres de comerç i amb les empreses, s’ha fet formació de tutors, els bancs han fet estudis juntament amb els lobbies empresarials, els governs de torn han fet propaganda i el nombre d’alumnes que han passat per l’FP Dual ha anat augmentant progressivament (6).
La FP Dual té com a característica l’ampliació de les hores de pràctiques a les empreses i la disminució de les hores en els centres educatius. Així, en un cicle formatiu de 2.000 hores, el nombre d’hores totals d’estada a l’empresa, rebent formació teoricopràctica, es troba al voltant de les 970 hores, prop d’un 50% de les hores totals. A Catalunya les primeres 100 hores són no remunerades, no hi ha contracte laboral ni cotització a la seguretat social. Després, l’empresa pot fer a l’alumne un contracte de formació d’un any com a mínim, i pagar-li com a mínim l’SMI, com estipula la llei. En aquest cas, l’estat li bonifica les quotes a la Seguretat Social.
Aquest tipus de formació no només redueix la plantilla docent sinó que també es redueix la qualitat de la formació per a l’alumne, ja que atorga a les empreses el reconeixement acadèmic dels aprenentatges que s’imparteixen en el centre de treball on es fan les pràctiques. Així l’empresa forma part activa en el procés de formació dels alumnes, i és la que dissenya els currículums adaptats a les necessitats de la “seva” empresa. Això suposa un empobriment de la formació, la dificultat de treballar en empreses diferents, encara que siguin del mateix ram, i, finalment, dificultarà la continuïtat dels estudis cap a Graus Superiors i universitaris. D’altra banda, acaba essent treball semigratuït per a les empreses.
Conclusions
Si volem revertir aquesta situació hem de recuperar uns pressupostos que facin possible un bon funcionament dels centres públics i unes condicions dignes per al treball docent, així com la revaloració de l’educació pública per damunt la privada. És imprescindible augmentar exponencialment l’oferta pública en totes les especialitats i la desaparició progressiva dels concerts educatius i dels centres privats, per la segregació que aquests comporten.
És fonamental situar la reivindicació d’un determinat model d’educació pública dins de les reivindicacions més globals. Cal deixar ben clar que no es tracta solament de la defensa de més recursos, sinó també de la defensa d’un model d’educació que s’allunyi del paradigma neoliberal. No n’hi ha prou amb guanyar la batalla dels recursos, és necessari també guanyar la batalla de les idees.
L’educació no pot ser una mera fàbrica de treballadores i treballadors precaris, submisos i incultes.
Notes:
(2) https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20240118/9500121/universae-estrena-nuevo-campus-sant-joan-despi.html 18-1-2024
(3) https://eldiariodelaeducacion.com/2025/01/10/analisis-de-situacion-de-la-fp-online-una-decada-de-crecimiento-de-la-oferta-privada/
(4) https://laccent.cat/2025-04-15-nova-fp/
(5) Cañadell, Rosa; Corominas, Albert y Hirtt, Nico 2020: “EL MENOSPRECIO DEL CONOCIMIENTO.” ICARIA Editorial. 2020
(6) https://laccent.cat/24535-2/
