Opinió

La rotllana: l’empoderament de l’alumnat

És per aquesta raó que fa uns anys em vaig preguntar: Per què i per a què faig la rotllana? Quin benefici en treu l’alumnat? I va ser així que vaig decidir que la rotllana havia de ser l’oportunitat perquè l’alumnat tingués el seu espai i el seu temps per poder expressar els seus sentiments i explicar tot allò que necessitava dir.

Cada matí i cada tarda seiem en rotllana, ens mirem a les cares i en un ambient tranquil i relaxat pregunto als alumnes com estan, com es troben. I, aleshores, comencen les respostes del tipus: “Estic trist perquè avui el meu pare no m’ha comprat una joguina”. I, a partir d’aquí, sorgeix una màgia on els sentiments i el diàleg apareixen amb total normalitat…

I sabeu què és el més curiós? Que el dia que no podem fer la rotllana, per alguna raó de pes, em sento trist. I sabeu per què em sento trist? Perquè aquell dia els alumnes no podran expressar com se senten i s’ho hauran de guardar a dins seu.

Feu-vos aquesta pregunta: si agaféssiu un rellotge, podríeu dir quant temps té cada alumne cada dia per poder expressar tot això? Si ho poden fer, és clar.

El dia que no podem fer la rotllana em sento trist. I sabeu per què? Perquè aquell dia els alumnes no podran expressar com se senten i s’ho hauran de guardar a dins seu

El llenguatge és la base de tot el nostre ser i de la nostra personalitat. I l’eina que jo he trobat perquè l’alumne construeixi aquesta base és la rotllana: per mi, és el començament del nou camí. Però, i si no hi ha llenguatge? Només, amb aquesta simple pregunta, ja ens hauríem d’espantar.

Si em donen l’oportunitat de poder expressar en veu alta el que jo sento, el que em passa per dins, aleshores em faré conscient de qui soc, del que penso i, en conseqüència, em podré conèixer. Si la persona que tinc al davant també ha tingut aquesta oportunitat, aleshores, tant ella com jo gaudirem d’un coneixement mutu.

Quan dues persones es coneixen, empatitzar l’una amb l’altra és molt més fàcil perquè podrem arribar a entendre moltes de les actituds i/o pensaments de l’altra. Recordo que el coneixement dona tranquil·litat i seguretat; mentre que el desconeixement provoca incertesa i, fins i tot, caos.

Si jo conec l’altra persona, si puc empatitzar amb ella, aleshores surt amb tota naturalitat el meu respecte cap a ella. I si hi ha respecte entre dos companys, no hi haurà lloc pel conflicte.

La rotllana permet crear un vincle emocional molt fort entre tots els companys. És, amb aquesta eina, que la cohesió de grup agafa un valor incalculable. La rotllana permet que cada alumne conegui les persones que té el seu voltant i amb qui comparteix moltes hores durant el seu dia a dia. Aquest alt grau de coneixement dels altres ajuda a crear vincles que permetran dur una vida diària i educativa tranquil·la i sense conflictes. Si tots els alumnes poden parlar i expressar-se a la rotllana, aleshores tots se sentiran iguals i no hi haurà diferències entre ningú. I, aleshores, serà el moment perfecte per poder atendre la diversitat.

La rotllana permet crear un vincle emocional molt fort entre companys. Si tots poden parlar i expressar-se, aleshores tots se sentiran iguals, no hi haurà diferències i serà el moment perfecte per atendre la diversitat

Sembla ser que estem iniciant canvis metodològics més centrats en l’alumnat; sembla que estem començant a deixar enrere el sistema educatiu industrial per acostar-nos una mica més a la idea que ha de ser l’alumne qui gestioni el seu propi aprenentatge. Però amb aquests canvis no n’hi ha prou. No. Aquests canvis en les eines metodològiques representen el 50% del canvi; la meitat. Però ens falta l’altre 50%; ens falta fer el treball d’autoconeixement amb l’alumnat.

I això em porta a modificar una frase que formaria part dels Deu Manaments de l’educació d’avui dia: “L’alumne ha de ser el centre del seu propi aprenentatge”. A  aquesta frase, jo m’atreviria a dir que li falta una altra part. Vull ser humil però també vull ser revolucionari a la vegada. Crec que la nova frase hauria de ser: “L’alumne ha de ser el centre del seu propi autoconeixement i del seu aprenentatge”.

Només quan ajuntem aquestes dues realitats, aquestes dues parts, aleshores podrem parlar d’un autèntic canvi (revolució) educatiu; serà quan els canvis de fora (les metodologies) aniran de la mà dels canvis de dins (autoconeixement personal).

I això és el que he aconseguit amb la rotllana. He col·locat la rotllana al centre del procés d’aprenentatge dels infants. De la rotllana surt pràcticament tot. I aquí és on empodero als infants i els dono l’autèntica oportunitat de ser el centre del seu propi aprenentatge: perquè partim de les seves idees, de les seves sensacions, dels seus desitjos, de les seves preocupacions. I aquí està la clau per a la motivació.

Si ens espera un futur incert, no serà millor donar, almenys, als nostres alumnes, una estabilitat emocional? No serà millor ajudar als nostres alumnes a saber gestionar les emocions i els sentiments per fer front el seu futur? No serà millor dedicar una gran part del temps educatiu a formar alumnes emocionalment intel·ligents?

Amb la nova rotllana he canviat: la meva visió com a docent i de l’alumnat, la meva visió a l’hora de fer les classes, la meva metodologia, l’estructura de l’horari de l’aula, la meva relació amb l’alumnat, la tipologia d’activitats, la meva manera de fer els projectes, el meu estat anímic, l’organització de l’aula… Ho he canviat tot. I ara, puc dir-vos que soc el mestre que jo volia ser (bé, en gran part, perquè encara em falten per aprendre moltes més coses).

I vosaltres, docents, per què feu i per a què feu el que esteu fent a les vostres aules?