Reportatge

Alumnes amb discapacitat i temps de migdia, encara un forat negre?

El Quirze és un nen que ara mateix fa P5 a una escola de Vilassar de Mar. Té una malaltia (per ara sense nom) que li engarrota els músculs i li limita la mobilitat. Es desplaça amb una cadira elèctrica, però necessita ajuda per menjar i anar al lavabo, i per això des que va entrar a P3 durant l’horari de menjador té un monitor de suport per ell, proporcionat per l’empresa que gestiona aquest espai, el cost del qual (al voltant de 500 euros al mes) en el seu moment es va acordar que s’assumia solidàriament entre la mateixa empresa, l’AFA i l’ajuntament de Vilassar. Fa unes setmanes, però, l’administració local va comunicar als pares del Quirze que deixarien d’assumir aquesta despesa, que no els pertocava, i proposaven que ho fes la família, que està tramitant l’ajut de la Llei de Dependència.

Fa uns dies, la mare del Quirze va començar a explicar la seva situació a través de twitter. “Ja no sabíem què fer”, ha explicat a aquest diari. La situació era angoixant. El Quirze té un grau de discapacitat reconegut del 65%, i les teràpies que segueix fora de l’horari lectiu (hipoteràpia amb cavalls, natació amb un monitor especialitzat i rehabilitació a domicili) ja costen un dineral. El seguiment mèdic el fan a l’Hospital Sant Joan de Déu. “Els metges no saben què té ni com evolucionarà, això és el pitjor”, comenta la mare. Pocs dies després d’airejar el cas, va rebre una trucada explicant-li que hi havia hagut un error de comunicació. La solució està a prop.

Segons ha explicat el Departament d’Educació a aquest diari, “l’alumne en qüestió té reconegudes unes Necessitats Educatives Específiques, i té assignades per part del Departament hores de suport complementari d’un vetllador en l’espai lectiu i en la totalitat de l’espai de menjador enguany. Agraïm l’esforç de corresponsabilitat que ha fet l’ajuntament fins aquest moment (i que està disposat a fer en cas que sigui necessari). Actualment no és necessari, ja que des del setembre disposa d’aquest suport per part del Departament i els seus Serveis Territorials. S’ha demanat a la direcció i a la inspecció del centre que ajusti l’espai menjador quan acabi el recurs duplicat de l’Ajuntament”.

“Ens arriben moltes queixes”

Més enllà del cas concret del Quirze, per a moltes famílies amb fills amb discapacitat l’espai de migdia continua sent un maldecap. Sovint la família es veu convidada a fer-se càrrec del dinar, recollint l’infant al migdia, o del cost del suport. “Ens arriben moltes queixes”, admet Lidón Gasull, directora d’Affac. La federació d’associacions de famílies ha tingut diverses reunions amb Via Augusta i amb els diferents serveis territorials al voltant d’aquesta qüestió, i celebra que ara ja hagi quedat clar que l’obligació de prestar aquest suport és de l’administració educativa, “que és el que es desprèn del redactat dels decrets de menjadors i d’inclusió”, comenta Gasull. No obstant això, afegeix, “el problema persisteix, perquè en molts casos el suport està reconegut per l’EAP, però els serveis territorials no disposen del recurs, i si demanes que posin un vetllador al menjador et diuen que les hores són limitades i que les han de treure de l’horari lectiu”.

Per Gasull, “el principal problema és que els recursos són clarament insuficients”. Però també demana que en els dictàmens dels EAP es diferenciï clarament les hores de suport de temps lectiu i no lectiu que necessita cada infant amb discapacitat. “Sabem que el tema és complex i que arriba en un moment també complex –diu Gasull–, però a la vegada hi ha alumnat que necessita vetllador durant totes les hores que és al centre educatiu, i aquest alumnat no pot esperar que arribin temps menys complexos”.

“Volem saber quins són els criteris”

Pep Montes, director d’Acellec (la patronal que aplega moltes d’aquestes pimes que gestionen menjadors i altres serveis de lleure educatiu) apunta dos problemes més, de coherència i coordinació. “El que estem veient és que els criteris que s’estan aplicant per dotar aquest recurs en l’espai de menjador són molt més restrictius que en el temps lectiu, quan potser hauria de ser a l’inrevés perquè durant el temps de migdia els infants van més a la seva i hi ha més possibilitats de disbauxa”, comenta. Paradoxalment, afegeix, “aquest curs estem tenint menys vetlladors que el curs passat, i per això hem demanat una reunió amb el Departament perquè ens aclareixi quins són els criteris i el procediment per atorgar el recurs”.

A banda, diu Montes, amb el nou escenari els vetlladors de monitors ja no els estan contractant les empreses o entitats que gestionen el menjador, com havia passat fins ara, sinó que ho fan les que proporcionen els vetlladors de l’horari lectiu, que bàsicament són tres (Serunión, Fundació Pere Tarrés i Fundesplai). Això “està creant algun problema de coordinació entre aquest personal i el de l’empresa del menjador”, comenta Montes, i posa com a exemple “gent que no es presenta al lloc de treball i tampoc informa”. “Segurament seria més coherent que aquest vetllador de suport formés part de l’equip que gestiona el menjador, encara que ja entenc que per Educació és més senzill entendre’s amb les entitats que ja fan aquest servei per l’horari lectiu”, conclou.