Actualitat

La selectivitat marca l’aprenentatge al batxillerat: hi ha alternativa?

Aquesta setmana s’acaba la selectivitat. Alguns diran que també comença, però el cert és que per als 32.160 estudiants que hi estan convocats, les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) van arrencar al setembre, quan van posar un peu a la classe de Segon de Batxillerat. En l’últim any de batxillerat, els alumnes conviuen amb la pressió d’aquestes proves decisives, i sovint, contagiats del seu neguit, els professors acaben concentrant els seus esforços en ensenyar-los només allò que els preguntaran a l’examen. És el fenomen teach to the test, un plantejament docent fet en aquest cas amb la millor de les intencions -que els alumnes superin la prova amb bona nota-, però que, segons els experts, no facilita un aprenentatge real, sinó fragmentat i molt memorístic.

“És molt complicat lluitar contra aquesta inèrcia”, exposa Teresa Ferran, coordinadora de Batxillerat de l’escola Gravi, de Barcelona. Per evitar-ho, han buscat mecanismes com “no parlar de la prova durant el primer trimestre de segon”. En qualsevol contingut o pràctica, els professors no revelen als alumnes si és material de selectivitat o no. “És una autoimposició, perquè d’una altra manera hi hauria el perill de no treballar continguts que poden ser fonamental per la seva formació, però que no entren a les proves”.

Aquest és un risc que s’accentua en assignatures com la Història de la Filosofia, que a les PAU redueix quasi 3.000 anys d’evolució del pensament en cinc autors: Plató, Descartes, Locke, Mill i Nietzche. “Limitar l’assignatura a aquests cinc noms és un frau per als alumnes”, defensa Xavier Serra, professor d’aquesta matèria a l’Institut Salvador Espriu, de Salt. “No es pot ensenyar Plató sense haver passat per Sòcrates o després Aristòtil”, argumenta.

Si s’ensenya o no per a l’examen depèn en última instància del professor, segons coincideixen a afirmar tots els consultats, però també hi influeix el repartiment de les hores al llarg de Batxillerat. “De llengua, per exemple, tenim dues hores de català i castellà a la setmana, respectivament”, exposa Teresa Galitó, directora de l’institut Reguissol, de Palau Solità i Plegamans, “una autèntica misèria tenint en compte la quantitat de currículum”. Les assignatures trocals -a més de les llengües, Filosofia i Història- tenen menys càrrega horària que les matèries de modalitat, que amb quatre hores setmanals permeten plantejar un aprenentatge una mica menys condicionat per la selectivitat.

Malgrat les urgències, Ferran, professora de Química, es força a dur els alumnes al laboratori, encara que res del que hagin fet allà els ajudarà aquesta setmana. “Totes les assignatures estan més o menys condicionades, però com a mestre t’has de desencorsetar”, exposa Ferran. Una altra assignatura que genera consens al voltant de la seva densitat és Història de l’Art. Tot i ser de modalitat -i, per tant, comptar amb quatre hores setmanals-, les més de 100 obres es poden avaluar a la selectivitat fan que les classes consisteixin en despatxar quadres i escultures.

Aquesta és una deriva, tanmateix, que els “bons professors” haurien d’evitar, segons Claudi Alsina, des de l’any 2010 secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i responsable polític de les proves de selectivitat. “El bon professorat aconsegueix que els dos anys de formacións siguin interessants en si, més enllà de la prova”, exposava en una entrevista a El Diari de l’Educació. “En aquesta etapa hi ha d’haver lloc per a la orientació i per posar bases culturals sòlides en tots els estudiants, també els que no continuaran a la universitat”, sentenciava.

Però, a desgrat dels docents consultats, i segons insisteixen, no sempre hi ha lloc.

Els mestres, a examen?

Aquests dies 9, 10 i 11 de juny no només s’examinen els alumnes de Segon de Batxillerat, sinó els seus professors. El resultat conjunt de l’alumnat en la seva matèria serà el seu resultat. “Els professors se senten inevitablement avaluats; tens la sensació d’estar salvant la teva feina”, reflexiona Jorge Martínez, coordinador de Segon de Batxillerat de l’institut Francisco de Goya. En la seva opinió, les dinàmiques del sistema educatiu estan cada cop més condicionades per les proves -fet que s’accentua amb l’aplicació de la LOMCE, que preveu la supressió de la selectivitat, però introdueix revàlides per obtenir els títols de l’ESO i Batxillerat-.

L’avaluació és necessària, argumenten els mestres, però sempre que serveixi per reforçar els aspectes que flaquegin. En el cas de la selectivitat, al cap d’uns mesos els centres reben la informació relativa als resultats del seu centre en comparació amb la mitjana catalana; així com els resultats per assignatures. “És una manera falsa d’avaluar l’ensenyament. Posem que en la teva matèria els alumnes han tret un 6,2, per sota la mitjana catalana, què passa? Res. Ningú t’enviarà reforç ni mesures compensatòries”, exposa Serra, convençut que “vivim en un context d’hiperquantificació estadística sense més conseqüències que les burocràtiques”.

“No és cap tòpic: pateixen”

La pressió que arrosseguen els alumnes “no és cap tòpic, realment pateixen, sobretot els que s’hi dediquen molt”, assegura Galitó. Altres, com Martínez, eleven el nivell en assegurar que, a mesura que s’acosta el final de curs, l’ambient és “d’histèria total”, sobretot a partir del tercer trimestre. “Intentem que no sigui un esprint final memorístic, sinó més aviat competencial, però costa: la majoria acaba fent unes bones empollades“, sosté.

L’impacte d’aquesta ansietat l’analitzava en una notícia prèvia sobre la selectivitat de l’any passat José Gutiérrez-Maldonado, professor de Psicologia de la UB. “Quan es dona en nivells moderats, facilita el rendiment, incrementa la motivació per actuar, anima a enfrontar-te a una situació amenaçadora i et manté alerta, però si arriba a nivells exagerats, pot donar lloc al resultat oposat: impedeix afrontar la situació, paralitza i deteriora el rendiment”.

Els professors es recepten a si mateixos intentar posar la menor pressió possible als seus alumnes -repetint-los, per exemple, que aprova al voltant del 95% dels examinats-, però sovint no n’hi ha prou. Com tampoc és suficient la voluntat dels docents de facilitar un aprenentatge complet als seus alumnes, quan tenen al davant currículums impossibles i un calendari amb la selectivitat marcada en majúscules. “Mentre el sistema sigui aquest, i no en coneixem cap de millor, seguirem bolcant-nos en la selectivitat, perquè els alumnes s’hi juguen dècimes. Estem de mans lligades”, conclou Martínez.