Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Amb el tancament del curs escolar i l’inici del nou, molts joves a Espanya es preparen per fer el salt a una nova etapa vital: la incorporació al món laboral. És un moment ple de possibilitats però també d’incerteses. I ara què?
Tot i les millores econòmiques, l’accés dels i les joves al mercat laboral continua marcat per la precarietat, el desajust i la desigualtat. En aquest context, la transició de l’escola a la feina es presenta com una oportunitat clau per reforçar els ponts entre el sistema educatiu i el mercat laboral. Espanya afronta el repte de fer aquesta transició més àgil i justa.
Radiografia d’una transició bloquejada
La transició de l’escola a la feina es presenta com una oportunitat clau per reforçar els ponts entre el sistema educatiu, el mercat laboral i l’acompanyament social. Tal com assenyala l’informe “OECD Employment Outlook 2024”, Espanya afronta el repte -compartit per molts països- de fer aquesta transició més àgil, justa i connectada amb les realitats juvenils. Encara que s’han produït avenços econòmics, encara queda camí per recórrer perquè tota persona jove pugui accedir a llocs de treball estables, qualificats i d’acord amb la seva vocació.
Espanya registra una de les taxes de desocupació juvenil més altes d’Europa: l’any 2024, el 27% dels joves no trobaven feina, el doble de la mitjana de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). A més a més, el 13,5% de joves ni estudien ni treballen.
Per als que sí que aconsegueixen inserir-se en el món laboral, el camí és llarg i fràgil: més de tres anys de mitjana per aconseguir la primera feina estable, generalment amb contractes temporals, parcials o poc qualificats.
A aquest fet s’hi afegeix un desajust entre la formació rebuda i les necessitats del mercat. Més del 35% dels joves estan sobrequalificats per al lloc que ocupen. Mentrestant, opcions amb més ocupabilitat, com la Formació Professional Dual, segueixen infrautilitzades. La situació s’agreuja per la manca d’orientació professional eficaç en etapes clau del sistema educatiu i l’escassa intermediació laboral útil: menys del 5% de les contractacions juvenils passen pels Serveis Públics d’Ocupació. Una xifra que mostra una desconnexió preocupant entre joves i oportunitats reals.
I, com passa sovint, les desigualtats socials i territorials amplifiquen les dificultats. Joves en contextos vulnerabilitzats tenen menys accés a experiències pràctiques, xarxes professionals o referents que els connectin amb la vocació.
Desbloquejar la transició
Facilitar una transició real entre el món acadèmic i laboral requereix repensar a fons els serveis d’orientació i intermediació. Això implica reformular l’orientació professional des de les primeres etapes educatives (ESO), dissenyar programes de transició estructurats i donar impuls a la Formació Professional (FP) Dual, connectant-la millor amb els sectors emergents i les necessitats del teixit empresarial.
És clau apostar per models més digitals, personalitzats i connectats amb el territori, que fomentin la col·laboració entre els sectors públic, privat i social. Una eina com WUDI, un chatbot desenvolupat pel programa ZING, que funciona a través de WhatsApp, ofereix als joves i als seus educadors accedir a orientació laboral bàsica, rebre ofertes adaptades al seu perfil i connectar amb primeres oportunitats a empreses col·laboradores del programa. Centrat a millorar l’ocupabilitat i la inserció de joves en situació de vulnerabilitat, es treballa per activar aquestes transicions bloquejades. Apostant així, per un acompanyament que posi al centre el potencial de cada jove, connectant vocació, oportunitats reals i suport constant.
Una generació formada, però desmotivada
L’horitzó és clar: si no facilitem una transició educativa-laboral més fluida, desaprofitarem el talent d’una generació jove que, tot i estar més formada que mai, s’enfronta a un futur marcat per la precarietat, el desencís i la desmotivació.
L’orientació no pot ser un privilegi. Ha d’estar a l’abast de tots i totes les joves, visquin on visquin, estudiïn el que estudiïn i vinguin d’on vinguin.
