Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    Per què no parlem de Palestina?

    Joan M. Girona

    Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca

    Paula Miguel (Verificat)

    Magisteri, ascensor social en crisi

    Josep Callís i Franco

    La Metamorfosi Educativa. Un canvi paradigmàtic cap a la transformació del sistema educatiu

    Francesc Imbernon
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Reportatge
    La universitat comença a apropar-se als joves extutelats

    Ànnia Monrealsetembre 5, 202410 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    La logística és un dels sectors on van a parar molts joves extutelats | Pexels
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    “No els fa il·lusió complir 18 anys. És el pitjor moment, en què han de decidir què volen fer amb la seva vida, cosa que els angoixa molt”. Carme Garcia Yeste, professora del departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i comissionada de relacions amb el Departament d’Educació, descriu la sensació de molts joves tutelats per la Generalitat de Catalunya quan arriben a la majoria d’edat legal. 18 anys vol dir quedar fora de l’empara que fins aleshores han rebut: des d’un llit a cobert on dormir i un plat a taula fins a suport psicològic i educatiu. Els ha arribat el moment d’espavilar-se per si mateixos, de volar sols i ser autònoms, si no volen acollir-se a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), la unitat que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) va posar en marxa fa 30 anys per acompanyar-los en aquest moment vital. Un cop de mà que l’administració els facilita fins als 21-23 anys i per al qual reben una prestació econòmica, accés a un habitatge compartit i assistit, així com suport tècnic, educatiu, psicològic i jurídic, per tal que “assoleixin una plena inserció social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació”. Una assistència que la DGAIA els brinda a canvi que ells es comprometin a seguir un pla individual de treball, que entre d’altres coses els empeny a formar-se. “Que es formin i es puguin defensar a la vida, com diria un pare”, indica Josefina Sala, professora del departament de Teories i Història de l’Educació i Pedagogia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinadora del grup de recerca en Infància i Adolescència en Risc Social (IARS).

    Mentre els joves de 18 anys que mai han estat emparats per l’administració poden comptar amb el suport familiar a l’hora definir-se professionalment i solen marxar de casa, de mitjana, als 30 anys, els seus coetanis tutelats i extutelats es troben amb un salt al buit, malgrat el suport de l’ASJTET. A més, la recerca ha constatat que són joves amb més dificultats per transitar cap a la vida adulta perquè, en general, tenen menys estudis, menys oportunitats laborals, salaris més baixos, majors taxes d’atur, més problemes de salut mental, més malalties físiques cròniques, més possibilitats de consumir substàncies i hi ha més mares adolescents.

    “Si ets mare molt jove tens menys possibilitats d’acabar una formació i, per tant, menys oportunitats laborals”, destaca Sala. “Les noies tutelades són emocionalment més vulnerables que els nois i sovint veuen la maternitat com una manera de resoldre coses i l’avancen (respecte de les noies no tutelades). A més, tenen més risc d’ajuntar-se amb parelles controladores”, continua, si bé reconeix que els últims anys “el suport institucional fins als 24 anys, si estudien, ha reduït una mica aquesta situació”. “Elles necessiten molt més suport psicològic que ells. Les seves motxilles són més dures que les dels nois”, confirma Laia Alonso, coordinadora de projectes per joves extutelats i migrants de la fundació Intermèdia. “I si són mares joves, encara topen amb més dificultats durant el procés formatiu, que molts cops és 100% presencial, perquè tenen altres responsabilitats i l’abandonen més”, detalla. Sobre les mares adolescents (i fins als 21 anys) soles, Ester Cabanes, directora general de la DGAIA, apunta que el centre per a joves embarassades i mares menors d’edat de Rubí compta amb “recursos perquè puguin combinar feina i maternitat”, a banda d’oferir-los preparació i formació laboral.

    L’hostaleria, el destí principal

    La majoria de joves que han estat tutelats, és a dir, que han viscut tota o part de la vida en una família d’acollida, en un centre residencial d’acció educativa (CRAE), en un centre residencial d’educació intensiva (CREI) o en centres d’acollida, es forma i tira endavant. Si han crescut en una família d’acollida, tenen més possibilitats d’obtenir el títol d’educació secundària que si ho han fet en un centre. Gran part acaba treballant a l’hostaleria, la logística, el comerç o la neteja, també a l’agricultura i la ramaderia (sobretot en el cas dels joves emigrats sols). Són àmbits professionals en què “sempre hi ha demanda de feina”, assenyala la directora de la DGAIA. Hi coincideix Laia Alonso: “L’hostaleria és un sector que sempre busca gent, i davant la urgència d’aquests joves per tenir una feina, molts hi van a parar, malgrat les condicions laborals”, sosté. “És per cobrir una necessitat i perquè les primeres feines no demanen gaire requisits”, afegeix. “Entre els 18 i els 25 anys fan feines precàries, com moltíssims joves no tutelats de la seva edat”, considera Carme Montserrat, catedràtica del departament de Psicologia de la Universitat de Girona (UdG) i al capdavant del grup de recerca en infància, joventut i comunitat, Liberi. I alguns es dediquen a “professions d’ajuda perquè volen tornar a la societat el que els ha donat: treballadors socials, educadors socials, psicòlegs, mestres, auxiliars sanitaris, infermeres…”, explica.

    “Entre els 18 i els 21 anys és una època difícil per ells, perquè han de prendre decisions que fins aleshores no han pres”, exposa Montserrat. “Quan surten del sistema de protecció no tots estan ben equipats per afrontar les conseqüències dels 18 anys, l’emancipació que suposa. Si al centre els han fet un bon acompanyament, d’acord. Però els joves que han estat en centres on no es fa (com més gran és el centre menys possibilitats que els nois hagin desenvolupat tasques d’autonomia personal) tenen més dificultats”, destaca l’experta de la UdG. Recalca que l’estructura i el funcionament dels centres, gestionats majoritàriament per entitats del tercer sector, determinen en part el grau d’autosuficiència dels joves. “Treballar la responsabilitat vol dir flexibilitzar certa normativa dels centres, que acceptes que es poden equivocar. Els centres on la normativa és molt rígida no faciliten els processos d’emancipació”.

    Suport per aconseguir la primera feina

    A més de l’ASJTET, que actualment aixopluga 5.103 persones, una de les vies que els joves extutelats tenen per obrir-se camí professional és mitjançant el programa Treball i Formació, que duu a terme el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de manera coordinada amb la DGAIA. L’objectiu és “facilitar experiències professionals […] per tal de facilitar les transicions posteriors al mercat de treball ordinari”, es defineix a internet. Durant un any els joves susceptibles de participar-hi, seleccionats i derivats per la DGAIA (a més de necessitar treballar han d’estar preparats per fer-ho), treballen en una administració local, en una entitat sense ànim de lucre o en una empresa d’inserció. En paral·lel, reben formacions transversals, recursos per facilitar-los l’emancipació i compten amb persona d’acompanyament que treballa amb el jove des d’una perspectiva competencial, indiquen des del SOC. “És un bon projecte, que els proporciona un primer contracte en un entorn protegit”, creu la professional de la fundació Intermèdia. “Se’ls fa un acompanyament sobre els drets i deures laborals, així com l’adaptació al mercat de treball. I a més, agafen experiència”, precisa.

    L’any passat 403 joves van participar al programa Treball i Formació, una xifra que ha anat creixent progressivament des de 2020.

    La universitat, lluny del focus

    Malgrat els esforços per tal que els joves extutelats es creïn un futur professional, totes les especialistes consultades lamenten que, per sistema, se’ls encamina cap a cicles de formació professional (FP). La universitat és un unicorn. “El sistema s’atabala per què faran a partir dels 18 anys i aleshores se’ls incentiva perquè cursin una FP i no la universitat”, diu Carme Montserrat. “No els preguntem què volen, quins somnis tenen”, reconeix la directora general de la DGAIA.

    Per mirar de pal·liar aquest desequilibri, a partir del curs 2022-2023 les universitats públiques catalanes van estendre la reserva de places que ja oferien a altres col·lectius vulnerables als joves extutelats. Això vol dir que, un cop aprovat l’examen d’accés a la universitat, cada grau els guarda algunes places en cas que la seva nota de tall sigui inferior a la dels estudis que volen cursar. Els costos dels estudis superiors se’ls han de sufragar ells o demanar beques. I la reserva de places se’ls acaba quan compleixen 21 anys. “Estem demanant que s’ampliï fins als 25 o als 30 anys, perquè molts joves extutelats han repetit curs durant la infància, arriben més tard a la universitat o volen fer-hi el salt un cop acabada una FP”, adverteix Carme Garcia Yeste, professora de la URV. Altres col·lectius vulnerables amb reserva de plaça no tenen límit d’edat. “Som conscients que 21 anys és massa just”, replica Ester Cabanes des de la DGAIA. “Tenim pendent una reunió amb el Departament d’Universitats per fer-los aquesta demanda”, puntualitza. Alhora, recorda que actualment un centenar de joves extutelats estudien a les universitats catalanes, amb o sense fer ús de la reserva de plaça, quan fa ben pocs anys eren escassos.

    La primavera passada les universitats públiques van organitzar jornades informatives per presentar aquesta opció per als joves extutelats, un recurs que encara desconeixen massa professionals que treballen als centres de protecció a la infància i l’adolescència. I des del curs passat, la URV ha fet un pas més: el programa Amb-Èxit-Ed, impulsat per Garcia Yeste i Regina Gairal, també investigadora del departament de Pedagogia del centre tarragoní, i en col·laboració amb quatre universitàries extutelades. Es tracta d’un projecte pilot en què mentre estudien a la URV els joves extutelats compten amb el suport de les dues professores per a qualsevol dubte que trobin, així com una beca menjador i 100 euros per carregar la targeta per poder fer fotocòpies. El curs passat se’n van beneficiar cinc alumnes, que “ens han dit que el seguiment personal que els hem ofert els ha ajudat molt, perquè són estudiants amb una xarxa social molt dèbil”, explica Garcia Yeste. D’aquí la importància no només del suport, sinó d’incentivar la gratuïtat dels àpats a la universitat com a espai per teixir relacions socials.

    Amb-Èxit-Ed repetirà el pròxim curs, però per ara no està previst que s’estengui a la resta d’universitats públiques. “A cada centre ja hi ha una persona de referència per a estudiants extutelats”, indica la directora general de la DGAIA, “i als joves els en donem el contacte perquè, si volen, s’hi posin en contacte”.

    “Falten més espais d’inserció, més esforços per ajudar-los a viure per ells mateixos”, sosté la professora Josefina Sala. “Són nois que han estat en centres de protecció, no de justícia juvenil, però tothom se’ls mira com si haguessin fet alguna cosa quan, realment, són víctimes”. Tot i que les opcions que Catalunya ofereix són superiors a la resta de comunitats autònomes, “el salt als 18 anys, per ells, és cruel. Hi ha països que estenen la tutela per sistema fins als 21 anys, perquè encara són immadurs i l’estat els ha de protegir”, conclou. “A Espanya hi ha pocs estudis per saber què els passa més enllà dels 25 anys, perquè les dades són difícils de trobar”, constata la catedràtica Montserrat. Al cens, l’estat no marca qui ha passat pel sistema de protecció, com sí fan Suècia o el Regne Unit. “És evident que tenen més problemes en tot, han estat maltractats. Però no sabem quants més”, puntualitza.

    Article publicat originalment a La Fàbrica Digital

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    joves Universitats
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Mobilitat escolar: ajuda o perjudica?
    Next Article
    Opinió
    Els museus com a projectes pedagògics
    Ànnia Monreal

    Related Posts

    Actualitat
    Equitat i bretxa de gènere, assignatures pendents a la universitat

    maig 2, 2025

    Actualitat
    Harvard planta cara a Trump: quan la universitat és l’esperança democràtica

    abril 28, 2025

    Actualitat
    Universitats catalanes en defensa de la democràcia arran dels atacs de Trump contra la llibertat acadèmica

    abril 23, 2025

    No hi ha comentaris

    1. Josep Maria Viaplana on setembre 8, 2024 7:18 pm

      Em pregunto quants joves del nostre país es sentirien tant o més perduts, si la família els fes fora de casa al complir 18 anys. Em sembla una bona notícia, i un exemple a seguir.

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.