La Xarxa de Competències Bàsiques (XCB) arrenca amb el canvi de segle, de la mà d’un reduït grup de docents i escoles que s’enfrontaven al repte d’usar els resultats les primeres proves de competències bàsiques per a l’avaluació interna. D’aquí neix el nom, que encara conserva, si bé és un nom que ja no la defineix, ja que la varietat d’àmbits que aborden els membres de la XCB va molt més enllà. “El nom respon a l’origen de la xarxa, però avui és sobretot una xarxa de formació permanent del professorat, i a través de la qual sempre diem que, més que treball en xarxa, el que fem és crear un espai d’aprenentatge en xarxa, entre iguals, de manera que parlar de formació se’ns queda curt i parlem de professionalització docent”, explica Maria Ojuel, professora de secundària i actualment tècnica docent en comissió de serveis al Departament d’Educació.
El Departament va veure de seguida el potencial formatiu que tenia la XCB, i d’aquí que l’aixoplugués des dels inicis, si bé el seu funcionament sempre ha tingut i segueix tenint un sentit horitzontal, subratlla Ojuel. La sobirania de la xarxa, doncs, resideix en l’espai de coordinació territorial, el lloc on es troben els diferents nodes que configuren les 13 xarxes actuals, i on es prenen les decisions sobre els àmbits i dinàmiques formatives des d’un treball també horitzontal. Molts d’aquests nodes coincideixen en els professionals dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) del Departament d’Educació.
Precisament la descentralització de les xarxes és el que explica, en bona part, el creixement exponencial que ha tingut la XCB en els darrers cursos. Va començar amb una desena de centres i gairebé 15 anys després, el curs 2015-16, seguia sent una única xarxa amb 50 centres de tot Catalunya. Llavors es decideix exportar el model al territori (la idea, en aquest cas, surt del Departament), i a partir d’aquí el curs següent ja són 150 centres; el 2017-18, 350; i l’actual s’arriba als 585 centres i 9.000 docents d’infantil, primària i secundària, gairebé tots d’escola pública, que es reparteixen en 13 xarxes territorials. “I tot això sense fer gaire publicitat”, diu la coordinadora, la qual subratlla que una de les claus de la XCB és la seva vocació acollidora: “El seu mateix funcionament ajuda molt al fet que la incorporació dels nous centres sigui natural”.
De la ciència a la pràctica
“Qualsevol centre pot pertànyer a la XCB, l’únic que necessita és un mínim de docents que s’hi vulguin involucrar, perquè hi ha un seguit de tasques a fer, i que es formi un equip impulsor coordinat per dos docents, un dels quals ha de ser de l’equip directiu”, explica Ojuel. Els dos membres de l’equip impulsor són els encarregats d’assistir a les sis reunions anuals que es fan en l’àmbit del territori, on reben la formació que després transmeten a la seva escola o institut. “La xarxa aporta un model formatiu i t’ajuda a crear un espai pedagògic dins del centre, amb un full de ruta i materials i tasques que es proposen, i que són elements que el fan avançar des de dins”, senyala la coordinadora, si bé precisa que “cada centre arriba fins allà on creu que pot arribar en funció de les seves condicions i objectius que es posa”.
Al final del curs es fa la jornada anual per donar visibilitat al treball que s’ha fet, i que és el que es farà demà a les Cotxeres de Sants. La jornada d’aquest any té com a objectiu reflexionar sobre com, on, quan i per a què aprenem amb sentit, avui, de la mà d’experts com Digna Couso, David Duran, Carles Monereo i Juli Palou. “Si avui dia hi ha tantes evidències científiques sobre l’aprenentatge, què ha de passar perquè s’incorporin a les pràctiques habituals en totes les branques i etapes i, per extensió, també en la formació del professorat?”, es pregunten els promotors de la XCB al seu blog.
Ni punters ni avançats, centres normals
La XCB persegueix la transformació educativa, però fuig de determinada terminologia usada en altres xarxes. “Aquí no parlem de centres punters, selectes, referents o avançats, aquí ens trobem centres normals que intentem millorar, i que creiem que la transformació més sostenible no es fa en un any”, afegeix Ojuel. Aquesta transformació passa per qüestions com una formació molt pràctica (“altres potser pensen més en el centre en abstracte i nosaltres tractem d’aterrar a l’aula”), l’enfocament horitzontal (“el treball col·laboratiu forma part de l’ADN de la xarxa”), o també per “qüestionar-te el que fas i posar-ho en crisi, però sempre des de la confiança, mai deixem de pensar que darrere de qualsevol docent hi ha un bon docent”, subratlla Ojuel.
“Si volem alumnes col·laboratius, crítics, que sàpiguen treballar plegats i regular el seu aprenentatge, necessitem també docents que sàpiguen col·laborar i donar-se feedback. La xarxa intenta ajudar el docent a situar-se en el mateix pla d’un aprenent”, comenta. Per això insisteix que la Xarxa de Competències Bàsiques va més enllà de l’intercanvi d’experiències, “hi ha una creació de treball conjunt”.
La mirada inclusiva
En els primers anys la XCB es va centrar molt en l’avaluació per competències i formativa, un focus que va anar deixant en segon pla per centrar-se posteriorment en l’aprenentatge basat en projectes, si bé el curs vinent es tornarà a focalitzar en l’avaluació al servei de l’aprenentatge. A aquests dos eixos s’hi ha anat afegint un tercer, el de la diversitat i la inclusió. “La mirada inclusiva hi és, i cada vegada més. Ara ja no es pot parlar d’avaluació o de treball competencial sense parlar de la diversitat”, apunta Ojuel.
Fa uns mesos, Educació va fer una jornada sobre xarxes en la qual va posar sobre la taula la seva utilitat i les va xifrar en un total de 50. En aquella ocasió, el conseller Bargalló va reafirmar “l’aposta absoluta” del Departament “pel treball en xarxes, per la innovació com a eina de millora, avaluada, cooperativa, que es transfereix i ho fa en transparència”. “Estem per treballar en xarxa, per les xarxes, per la millora. Perquè entenem que són un complement a l’autonomia de centre. No volem cap centre que no estigui en cap xarxa, però tampoc volem que un centre estigui en totes les xarxes”, va remarcar Bargalló.
Maria Ojuel opina que “el Departament ha anat deixant cada vegada més de banda les formacions puntuals, aquella formació que es fa de dalt a baix, perquè cada vegada està més clar que té una eficàcia relativa i que el que s’ha de fer és una formació en centre i en xarxa. La idea de treballar en xarxa que involucra bona part del centre fa que a la llarga la formació sigui més sostenible i transformadora”. Amb tot, matisa, la XCB no t’obliga a formar-ne part, et convida, “en els primers temps de la Logse la formació era obligada i allò va crear molts anticossos”.
