Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Lady Macbeth està basada en el llibre de Nikolai Leskov que va inspirar l’obra de Shostakòvich. Hi ha una traducció molt ben feta, amb unes grans il·lustracions d’Ignasi Blanch, que us recomano que llegiu i contempleu pausadament les imatges, com us recomano que aneu a veure aquesta versió cinematogràfica dirigida per William Oldroyd.
Us la recomano molt perquè és una obra rodona, un plat boníssim on tots els ingredients estan perfectament ajustats, com un rellotge antic d’una precisió envejable.
Ens trobem davant d’una història on es veuen els efectes que té la humiliació, la repressió dels instints, l’exercici del domini més absorbent que pot tenir una persona vers les altres i com la passió, una passió tan desbordada que ho acaba inundant tot, ens pot portar a situacions límit, a les portes d’allò que considerem una manifestació del mal en tot el seu esplendor.
Una excel·lent ambientació, un paisatge que ell mateix es converteix en un personatge, un vestuari perfecte, una planificació d’una bellesa que impressiona on predominen les simetries on forma i color donen les veritables dimensions de l’espai… i una esplèndida interpretació de l’actriu Florence Pugh, a qui podem pronosticar molts èxits.
I tot en 89 minuts on res és gratuït, on no hi ha punts morts, on no trobes a faltar ni un gest, ni una paraula, ni una mirada. Ni un silenci.
Ras i curt: aneu a veure aquesta pel·lícula i sereu testimonis de com l’ànima humana pot arribar a situar-se a les fronteres de l’abisme per acabar fent el pas per caure-hi sense remei.
https://youtu.be/2Z0N8ULhuUA
El Diari de l’Educació, 2025