Anàlisi

L’art de crear una historieta: primeres lliçons per a principiants

Imaginin que el professor de matemàtiques del primer curs de secundària a l’institut descobreix que durant la seva classe un dels seus estudiants s’ha dedicat a dibuixar-lo com a protagonista d’una història amb una pàtina de fantasia, mostrant de manera imaginativa com són d’avorrides les lliçons. Aquest professor pot optar per castigar-lo i avisar la família denunciant el comportament incorrecte del seu fill, i advertir-los de les conseqüències si el jove persisteix amb aquesta actitud i aquestes accions inadequades a l’aula durant les diferents sessions restants del curs.

Independentment que el professor pugui pensar com impartir la classe de manera més interessant, amb una dinàmica que permeti captar l’atenció de tota la sala mantenint l’atenció, una altra resposta alternativa a aquesta situació seria parlar amb l’estudiant perquè entengui la importància de mantenir l’atenció a la classe i, sobretot, no distreure la resta de companys de l’aula. I també pot trucar als progenitors per avisar-los del talent creatiu del seu fill, de la seva capacitat de dibuixar i de narrar una història gràfica de manera innata, perquè pugui enfortir aquestes habilitats. Potser no té una gran capacitat per entendre les matemàtiques, però sí grans dots artístics. I això és just el que fa Mr. Rugget, el professor que anima un dels seus estudiants. Tots dos, personatges que apareixen a l’última novel·la gràfica de l’autora estatunidenca Raina Telgemeier, que va decidir que dedicaria la seva següent obra a contestar una de les preguntes que li han fet molts dels seus lectors infantils i juvenils en els últims lustres a les sessions de presentació i de firmes de les seves publicacions, i que és la següent: «Què he de fer per aprendre a dibuixar una història com les teves?».

I la seva següent obra s’ha fet esperar, després de la premiada novel·la gràfica Coratge (Guts, 2019), publicada en castellà per Ediciones Maeva i en català per l’Editorial EntreDos, obra guanyadora entre altres de dos premis Eisner (a la millor publicació infantil i juvenil i al millor escriptor i il·lustrador), en què l’autora explicava la seva experiència real amb l’ansietat, provocada inicialment per la seva emetofòbia (por desproporcionada a vomitar, una emoció desencadenada a partir d’una intoxicació alimentària que va tenir als nou anys), i que es va acabar agreujant amb atacs de pànic per tot l’estrès acumulat a l’escola (vegeu l’article Raina Telgemeier i la seva experiència amb l’ansietat durant la vida escolar).

Com en algunes de les seves obres més reeixides, la resposta a la pregunta de com aprendre a crear un còmic també la tenia Raina a la seva pròpia experiència personal. Nascuda el 1977, reconeix que hi va haver una lectura que li va influir i li va inspirar per dedicar-se a aquesta professió, una obra de la qual va aprendre els aspectes formals del medi, així com el vocabulari fonamental, l’evolució de la tècnica i els consells creatius per als autors. Estem parlant de l’influent llibre teòric  Entender el cómic: El arte invisible (Understanding Comics: The Invisible Art, 1993), de l’autor estatunidenc Scott McCloud, del qual és possible trobar encara avui dia la versió castellana publicada per l’editorial Astiberri, amb traducció d’Enrique Abulí, després de més de tres dècades publicant-se per diferents editorials al país.

La innovació que aportava aquesta obra era singular, ja que era un llibre teòric sobre l’art del còmic, però realitzat en forma de còmic, és a dir, utilitzant el mateix mitjà per exposar la capacitat comunicativa de tot el que estava explicant, abastant tot el desenvolupament productiu d’una obra gràfica, i convertint-se en una mena de curs extremadament didàctic sobre el llenguatge del còmic, proposant fins i tot una nova teoria sobre el procés creatiu. Que ell mateix fos el protagonista d’aquesta història ho feia més proper al lector en general i als futurs artistes en particular (al cap i a la fi, en el moment de la publicació tenia trenta-tres anys, amb tota una carrera professional a desenvolupar encara).

Després van arribar algunes publicacions teòriques més, intercalades entre la seva producció de ficció, com Reinventar el Cómic. La revolución de una forma artística gracias a la imaginación y la tecnología (Reinventing Comics: How Imagination and Technology Are Revolutionizing an Art Form, 2000), publicat per Planeta Comics, i Hacer cómics. Secretos narrativos del cómic, el manga y la novela gráfica (Making Comics: Storytelling Secrets of Comics, Manga and Graphic Novels, 2006), publicat també per l’editorial Astiberri, els tres llibres lectures imprescindibles per als aficionats i els autors, tot i que alguns dels plantejaments exposats han creat algunes controvèrsies des de la professió i des del món acadèmic.

Telgemeier coneixia McCloud des que va començar a la professió en coincidir en diverses convencions d’autors de còmic, molt abans de convertir-se en una autora d’èxit. Aquesta amistat la va portar a proposar-li el 2019 el que semblava una idea desgavellada: fer una novel·la gràfica similar a Entender el còmic, però adreçada als lectors infantils i juvenils que tant li preguntaven, que potser trobaran quelcom complex i dens com una primera lectura d’aprenentatge aquesta primera obra teòrica. I l’autor va acceptar el repte, tenint en compte que tots dos tenen estils molt diferents de treball i de procés creatiu, cosa que resultava motivadora per a les dues parts.

El treball s’ha desenvolupat en silenci durant un lustre i la notícia bomba es va publicar el passat 25 de juny de 2024, quan Scholastic, l’editorial i distribuïdora de llibres infantils més gran del món, va publicar una nota de premsa que va fer trontollar les redaccions dels mitjans de comunicació, anunciant que l’1 d’abril de 2025 es publicaria una novel·la gràfica realitzada a quatre mans pels dos populars autors, Raina Telgemeier i Scott McCloud. S’anunciava en aquell moment que la primera edició seria de 750.000 exemplars en la versió anglesa, mentre que s’anunciava també múltiples edicions en diferents idiomes al llarg del planeta. A la mateixa nota de premsa es recordava que Telgemeier havia venut fins aquell moment més de 26 milions de novel·les gràfiques, en trenta-quatre idiomes diferents, encapçalant les llistes dels llibres més venuts durant més de sis-centes setmanes als Estats Units en les últimes dues dècades.

El resultat realitzat a quatre mans entre els dos autors és El club de los dibujantes (The Cartoonists Club, 2025), amb entintat de Ray Baehr, color de Beniam C. Hollman i retolació original de Jesse Post, publicat en castellà per Ediciones Maeva, amb traducció d’Iris Mogollón González. La novel·la gràfica narra les vicissituds de dos companys de classe, el dibuixant avorrit de la classe de matemàtica i la seva fantasiosa amiga que passa el dia ideant l’argument del que podria ser un videojoc (o, potser, un còmic). Quan queden a la biblioteca per treballar en un projecte conjunt reben el consell de la Sra. Fàtima, responsable de mitjans de comunicació a l’escola, que els anima a crear un Club de dibuixants amb què poder compartir la seva afició, i així ho fan.

A la crida dels cartells anunciant la creació del club es presenten dues persones més, formant un eclèctic grup de quatre autors novells, cadascun amb personalitats, estils i inquietuds completament diferents. No només aprendran sobre el procés narratiu de com fer un còmic, especialment gràcies a les indicacions de la bibliotecària que els guia, sinó que forjaran una amistat a través de les diferents emocions que viuran conjuntament en fer un procés d’aprenentatge col·laboratiu. L’oportunitat de poder vendre les seves creacions en una convenció local els unirà encara més, a més de possibilitar compartir aquesta experiència amb els familiars i, especialment, amb els lectors. Descobriran, també, la generositat i complicitat dels autors ja consagrats, que els ajudaran de forma desinteressada amb una petita empenta en la promoció.

La novel·la gràfica es complementa amb material addicional al final de l’obra, que inclou una cordial entrevista als dos autors, un glossari de termes, una descripció dels diferents perfils de professions al sector del còmic i un exemple molt il·lustratiu de com es va realitzar una de les pàgines de la novel·la gràfica, seguint les diferents etapes del procés creatiu, indicant els recursos utilitzats en cada pas: una primera versió amb esquemes preliminars, un disseny de la pàgina més detallat amb els espais i el text, el dibuix en llapis definitiu, l’entintat, les aportacions de Scott McCloud (d’un estil completament diferent) i, finalment, el color i la retolació, que inclou els efectes de so pertinents. El material addicional es completa amb unes lectures recomanades, els noms i les adreces dels museus de còmic més coneguts en l’àmbit internacional (que inclou, evidentment, el Museu del Còmic i la Il·lustració de Sant Cugat del Vallès), així com una breu recomanació sobre la importància de protegir els drets d’autor de les obres creades.

Al llarg de la novel·la gràfica els quatre membres del club aniran formulant les preguntes que es trobaran en el seu procés d’aprenentatge, i descobriran les respostes alhora que el lector, responent als nombrosos interrogants plantejats: com començar, quan text posar, com fer una publicació de diverses pàgines, quines eines de treball els seran més útils, així com entendre el llenguatge corporal, les expressions facials per transmetre emocions o la importància de l’espai i el so. També de la importància del lector com a còmplice de l’autor, en tenir una activitat fonamental per interpretar les el·lipsis implícites entre una vinyeta i la següent (per cert, una de les claus que expliquen el perquè hi hagi adults que els costi llegir un còmic).

El colofó ​​de la màgia del còmic narrada pels dos autors el constitueix la lectura de la història dibuixada per una de les integrants del club, en descobrir els seus amics que part de la tristesa que transmetia a les sessions no es devia al fet de ser introvertida, sinó al duel que estava realitzant per la pèrdua del seu pare després d’una malaltia, un sentiment que plasma la jove autora de forma magistral en el seu còmic particular i personal, davant l’admiració de tothom. En tot el procés d’aprenentatge també aprendran a equivocar-se i a tornar-ho a intentar, amb un propòsit dels autors que fa que sembli que els integrants del club (i els lectors de la novel·la gràfica), estan aprenent alguna cosa més que simplement a dibuixar.