Aviat farà tres anys que l’Aida Cano reclama, sense èxit, que instal·lin un ascensor a l’escola Baldiri Reixac per a la seva filla, la Marina, que va en cadira de rodes des que va patir un tumor a la medul·la espinal. Fins ara era la seva sola veu cridant a les portes de l’Administració. Però des de fa uns mesos els ànims s’han escalfat en aquesta escola del barri de Llefià de Badalona. La Generalitat els ha anunciat que han de tancar una de les seves dues línies d’aules, però les famílies s’han mobilitzat per aturar-ho. I, ja que hi són, han decidit que no només demanaran la continuïtat dels dos grups de P-3 l’any que ve, sinó que també exigeixen un ascensor per a la Marina i, per què no, una educació pública i de qualitat a la ciutat.
“Anem a per totes, aquí estarem cada dia fins que atenguin a les nostres demandes”, clamava aquest dijous un dels pares de l’escola en una reunió celebrada a la biblioteca. La comunitat educativa del centre -famílies, mestres i entitats del barri- s’ha constituït en assemblea permanent per organitzar la protesta. Aquest dijous han començat amb una cadena humana que ha acabat amb una concentració a la rotonda Che Guevara. Al seu parer s’estan cometent dues injustícies al centre i cal solucionar-les: no pot ser que la Marina, amb mobilitat reduïda, no pugui accedir lliurement a tots els espais de l’escola, proclamen, ni tampoc pot ser que suprimeixin una línia quan el nombre de preinscrits a P-3 asseguren que és suficient per mantenir dos grups de P-3.
El cas de la Marina, alumna de P-5 de l’escola, indigna especialment la resta de famílies, que han decidit sumar la seva veu a la de l’Aida i fer seva la lluita d’uns pares que porten insistint en la instal·lació de l’ascensor des que la nena va entrar a P-3, aviat farà tres cursos. Fins ara, l’Aida reconeix que el centre s’ho ha pogut manegar, perquè les aules d’infantil són en uns mòduls que hi ha a l’exterior de l’edifici, però a partir del curs vinent la Marina ja farà Primer, i aquestes aules estan ubicades al primer pis.
Segons explica la seva mare, en les darreres reunions amb els Serveis Territorials de Barcelona Comarques els han assegurat que estan entre els primers a la llista d’espera per a efectuar l’obra. Però a curt termini, de cara al setembre, el que haurien de fer és traslladar tota la classe de Primer als mòduls d’infantil. Sigui com sigui, la seva escolarització està garantida a la planta baixa. “Però això no és inclusió, no té cap sentit enviar tots els alumne de Primer cap allà només per la Marina”, explica l’Aida. La única solució que ella contempla és la plena accessibilitat de la seva filla al seu centre educatiu.
Mestra d’educació especial a l’escola Pere de Tera de Badalona -a uns quants carrers del Baldiri-, l’Aida reconeix el suport de tots els docents del Baldiri que treballen amb la seva filla -també amb el seu germà, en Gabriel, de Tercer-, i assegura que per res del món s’ha plantejat canviar la seva filla d’escola com a solució. “Després de tot el que hem passat els meus fills són emocionalment feliços aquí, i això no té preu”, sentencia.
La batalla del P-3 després del Pere de Tera
Dins la petita biblioteca de l’escola, obertes les finestres perquè circulés una mica l’aire, els pares i mares del Balridi Reixac discutien acaloradament quina és l’estratègia que han de seguir per aconseguir mantenir una segona línia de grups-classe el curs vinent, després que el departament d’Ensenyament els comuniqués que el curs 2014-2015 ja només comptarien amb un P-3. Per ara, la comunitat educativa del centre té com a referent escoles com el Pere de Tera, un dels centres més propers que també havia de passar de dues a una línia però que al final les mantindrà totes.
Els pares i mares no tenen cap dubte que l’assoliment de les seves demandes passa per alçar la veu i fer-se veure. Ahir ho debatien en una assemblea a la qual va assistir el regidor del PP de l’Ajuntament de Badalona, Juan Fernández Benítez, que va assegurar que han mantingut converses amb la Generalitat en defensa de les seves demandes. Els concentrats, tanmateix, no les tenien totes, i van retreure-li a Fernández que es posi de la part de les famílies, per una banda, i que de l’altra no defensi els valors de l’escola pública.
Badalona és una de les ciutats que més s’ha mobilitzat en contra dels tancaments de grups, que ve donat com a conseqüència d’una innegable davallada de la natalitat. En una carta conjunta, les famílies -a través de la plataforma Badalona es Mou– i els directors de centres de tota la ciutat, reclamaven recentment a la Generalitat que, en comptes de reduir aules, aprofiti per mantenir ràtios baixes que afavoreixin el treball a l’aula. Aquesta demanda, en forma de moció, la traslladaran al proper ple de l’Ajuntament, i fins i tot està previst que la duguin al Parlament de Catalunya.
