No entenc aquesta necessitat de classificar i etiquetar! La lamentable mort d’un professor i els companys i professores ferides en un institut del nostre país no ens poden servir per fer augmentar els estigmes contra les persones amb dificultats, amb trastorns mentals. No!
Perquè la diversitat també existeix en aquest àmbit! Quan es parla d’un brot psicòtic com a causa de les agressions que va perpetrar aquest noi, actua sobre l’imaginari de la resta de joves. Per a ells el tòpic pot passar a ser categoria: “Qui té un brot psicòtic pot matar!”, poden pensar. I no és així! La majoria de joves es poden quedar tancats a casa, fugir dels llocs, fer actes incoherents, tenir suspicàcies, idees estranyes… i darrere seu hi ha un gran, un enorme patiment!
La salut mental és important que sigui tinguda en compte, tots tenim diverses expressions de dificultat que considerem dins un marge de normalitat, però estigmatitzar-la només serveix per recloure-la dins un espai tancat. No! Tothom té dret a viure en comunitat, a ser qui és, a gaudir d’una vida plena, de tenir segones, terceres oportunitats, a autoregular-se o deixar-se regular…
Dir que no és violència escolar sinó malaltia mental és fer un flac favor a aquests tipus de dificultats i trastorns! És un cas per ser atès específica i especialitzadament, que necessita unes atencions particulars… Però no cal aquest tractament per a la immensa majoria de malalties mentals. Els qui fa anys que ens dediquem a l’educació en Hospitals de Dia per Adolescents amb Trastorns Mentals, sabem que la inclusió normalitzada en els centres educatius és la millor manera d’atendre aquests joves i d’educar la resta de companyes i companys!
