Segurament sense voler-ho, Miriam Leirós s’ha convertit en un referent de l’educació ambiental i la defensa de l’ecologia. Professora de Primària des de fa 20 anys, educadora i intèrpret ambiental, explica que sempre ha estat vinculada a la naturalesa i que un dia, veient que el currículum educatiu no entrava en aquesta àrea (“està desnaturalitzat”, diu ella), el va ficar a classe. Els petits de seguida van abraçar la causa. A partir d’aquí ha realitzat diversos projectes com Plasticoff, que consistia en la reducció i reciclatge de plàstic, o Residus Zero. Leirós creu (i practica) que l’educació ambiental dóna prou de si per realitzar un enfocament transversal i tocar amb ella diferents àrees, com a Llengua i Matemàtiques.
Com es convenç a un alumnat tan petit perquè es conscienciï per una cosa a vegades tan intangible com el medi ambient?
No se’ls convenç. Se’ls parla d’això i senten atracció. No hi ha nens als quals no els agradin els animals i la naturalesa. Una altra cosa és que tinguin oportunitats de fer-ho. Estem en una societat en la qual sempre estan sota la cura d’un adult, després surten de classe i van a extraescolars. Les poques vegades que tenen oci a l’aire lliure ni tan sols són parcs naturals, són de cautxú o ciment. Les oportunitats de tenir contacte amb la naturalesa són pràcticament nul·les; els estem privant d’això, la qual cosa abans era impensable. Estudiem els pistils o estams en un llibre sense que vegin els exemples més que en aparadors. Quan els dónes oportunitat de sortir fora, observar la naturalesa, parlar dels animals i tenir contacte amb ells no n’hi ha cap al qual no li agradi. Una altra cosa és que després ens fem adults i tornem a entrar en la voràgine de la societat de consum i els horaris estrictes i pot ser que es torni a perdre el contacte amb la naturalesa. El primer és el contacte, el segon és la conscienciació.
El currículum tampoc ajuda, diu.
S’estudien els mamífers, les plantes… Però es fa des d’un nivell acadèmic, no naturalista. El currículum està totalment desnaturalitzat. L’única llei que va contemplar una mica l’educació ambiental de forma transversal va ser la LOGSE, als noranta. Després cap va tenir una aproximació transversal, que acosti els nens a la naturalesa més enllà del reciclatge, que hauria de ser l’últim pas.
Som una anomalia europea? En altres països es fa?
Sí que tenen més contacte amb la natura. Tenen programes de no generació de residus, ho mamen des d’infantil. També hi ha moltes activitats a la natura.
Quin tipus d’activitats realitza?
Surto amb ells a la natura. Fem activitats tan senzilles com fer un herbolari, una vegada que estudies les plantes. Per exemple, a Ciències Naturals estudiem les fulles, sortim, les busquem, recol·lectem, investiguem, classifiquem i cadascun presenta un herbolari. Si vas amb ells passejant per la natura i els expliques, els agrada. També els porto notícies. Fa poc parlàvem de la desaparició d’espècies tan corrents com els pardals, les abelles i vèiem les conseqüències d’aquesta desaparició. Els nens són curiosos i a partir d’aquí volen investigar i saber. Relacionem aquests temes amb el currículum i a partir d’un contacte amb la natura sorgeix la intenció d’ajudar i l’ecologia.
Com es pot ficar l’educació ambiental a l’escola contra el currículum?
Ara està de moda el treball per projectes. Em sembla que l’educació ambiental ha de ser transversal i treballar-se en totes les àrees. És una mica greu que la natura i l’educació ambiental estiguin a expenses que el professor tingui més o menys sensibilitat amb el tema, quan veiem que és tan important. Tenim els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però no es treballen gairebé a les escoles. No han arribat de forma tangible a l’escola i queda en funció que el professor ho consideri important. Em sembla greu, tant per part del Ministeri de Transició Energètica com pel d’Educació. Tenim l’agenda 2030, però a l’Educació han arribat temes comptats.
Pot aterrar una mica la proposta? Posaria una assignatura, per exemple, ara que està de moda demanar assignatures per a tot?
Potser no com assignatura, encara que potser no estaria de més, perquè és una cosa fonamental i es relaciona amb totes les àrees. Des d’una notícia en la qual es treballa la comprensió lectora, un treball de recerca i argumentatiu després (per què estan desapareixent les orenetes?), fins a les matemàtiques, perquè sempre hi ha xifres (quilos de residus, per exemple). Si es vol treballar com una assignatura més caldria delimitar uns punts perquè es treballés en tots els nivells educatius.
Creu que hi ha un canvi de mentalitat respecte a aquest tema entre els joves?
Crec que sí. Els que vam néixer durant els 60-70 responem a una societat de consum que s’obria llavors. També passem a ser supermoderns: tot era d’un sol ús i molt còmode. Va ser un moment social en el qual a Espanya es va incorporar la dona al treball i hi havia moltes comoditats, però no es van contemplar les incompatibilitats amb el medi ambient. Aquesta gent d’ara és més conscient de la contaminació, encara que mai s’ha obert un telenotícies per un desastre mediambiental, tret que sigui una cosa grossa com el Prestige. La contaminació no ha estat mai un tema de preocupació que hagi sortit a les enquestes del CIS. No obstant això, crec que la gent jove sí que pertany a una altra generació de reutilitzar, vénen escoltant aquestes notícies i volen fer alguna cosa perquè no volen trobar-se un planeta amb una habitabilitat incòmoda.
I entre els teus companys professors? Troba suports o està fent la guerra una mica pel seu compte?
Abans d’aparèixer Fridays for Future [Greta Thunberg, l’estudiant de 16 anys que va començar el moviment, va començar a manifestar-se l’agost de 2018], des del juny, creem un blog diversos professors anomenat Educando en Medio Ambiente (#guiñoverde, a Twitter). Es va crear amb la idea que tots els professors que fem activitats relacionades amb el medi ambient o l’ecologia bolquéssim les activitats aquí, per a compartir idees, donar visibilitat… Hi ha professors de tota la península que hi han penjat activitats. Crec que hi ha un munt de gent que està fent i vol fer, però no és la gran majoria. També crec que gràcies a Fridays for Future s’està donant un impuls i augmenta el número dels qui volen fer-ho. Espero que no sigui sol a classe, sinó sortint també a la natura.
Entenc també que hi ha una crida a les famílies.
Hi ha un problema greu, que és la conciliació familiar. Sempre es busca i s’entén com que els centres han d’augmentar el seu horari per atendre els nens quan els seus pares treballen. Estem imposant jornades de vuit hores als nens. La conciliació hauria de venir de totes dues parts. Veig a les famílies molt receptives quan se’ls demana quelcom o convida a fer una activitat d’aquest tipus. En el meu col·legi vam posar en marxa un programa anomenat Residu Zero que consisteix a no generar residus en els berenars, amb cantimplores i tuppers en comptes d’ampolles i safates, per exemple. Les famílies han respost molt bé en general. La falta d’educació ambiental que vam tenir les generacions anteriors l’estem rebent de part dels nens. Hi ha una reeducació, els nens porten aquest feedback ambiental a casa.
Creu que el moviment ‘Fridays for future’ és el bo i ha arribat per quedar-se?
Crec i espero que hagi arribat per quedar-se. Encara que fa temps que parlo de la importància de l’educació ambiental i estem avançant en la tecnologia (i em sembla fenomenal), no podem desnaturalitzar als nens. Fa temps que en parlo veig que per fi hi ha un moviment i tots són gent jove reclamant el seu futur i un planeta amb una habitabilitat digna i el comento a classe. Els meus alumnes van ser els primers a dir que volien fer alguna cosa. Tothom ha respost molt bé. Tinc contacte amb el moviment, veig com s’organitza i crec que sí que ha arribat per quedar-se.
Com va decidir fer d’això la seva principal motivació?
Sempre em va agradar molt la natura i sempre vaig estar en relació amb ella. Al llibre Toletis, de Rafa Ruiz, el protagonista diu que tots els llibres d’arbres diuen coses dels arbres que als nens no els interessen. Aquí em vaig adonar d’aquesta desnaturalització de la qual parlava. Sí, els nens estudien molts arbres, moltes plantes, molts mamífers, però no tenen aquesta vivència. En educació sempre estem parlant d’aprenentatge significatiu, que el nen es quedi amb aquesta vivència i tingui l’experiència, però després tot és artificial, no tenen l’experiència real de la naturalesa. Aquí el meu cap va fer clic i vaig portar tot això a l’aula. És cert que ja havia posat en marxa Plasticoff, però era un projecte més d’aula que de sortir al camp. Toletis em va semblar tan interessant i amb una riquesa lingüística tan bona que vaig acabar elaborant un manual de llengua en funció de llibre. A Espanya és un llibre més, però he vist que a Anglaterra ha triomfat, fins i tot m’han demanat una crítica com a professora.
Hi ha una edat mínima per abordar aquests temes?
Cap. Tenim un projecte d’apadrinament ecològic en el qual els alumnes de sisè apadrinen als de quatre anys. Ells tenen uns berenars pactats, així que, per exemple, recollim les peles de la fruita i les portem a un compostatge que vam posar en marxa. Una vegada, almenys, llegim un conte relacionat amb la natura. També els convidem a participar a Residu Zero i cada mes que aconsegueixen l’objectiu, i a vegades el fan millor que els grans perquè els petits són molt persistents, els regalem alguna cosa: una fulla de roure, un ninot d’un animal… Així els de quatre anys van tenint aquesta mentalitat.
Parla a l’aula de mobilitat, ús de vehicle privat, etc. o encara són massa petits per això?
Molt. Com tenim una secció d’ecologia al magazine sempre hi surt alguna notícia relacionada. Hem parlat moltes vegades del problema a Madrid, les restriccions al trànsit, etc. Parlàvem de com es pot millorar. Galícia es caracteritza per tenir molts nuclis rurals i reflexionem sobre que no sempre és possible anar caminant o compartir cotxe i necessitem la xarxa de transport públic de qualitat. Parlem de moltes coses i aquí entra tot. Hem parlat també de la fast fashion, el consum ràpid…
Els petits tenen algun tema favorit que els entri millor?
Més que agradar-los més, on sí que veig que entenen tot i empatitzen moltíssim és amb els animals, i és igual quin. Els parlem dels óssos polars, que les abelles estan desapareixent pels insecticides, que hi ha illes que poden desaparèixer per la pujada del mar i es van tornar molt sensibles amb el tema, reflexionem sobre els refugiats climàtics, etc.
