Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una educació que no ens ensenya a discriminar entre allò que és bo i allò que és dolent, a assimilar-ne un i esquivar l’altre, és errònia.
Amb educació, em refereixo a un dibuix complet del millor en el cos, la ment i l’esperit de l’infant.
L’alfabetització no és la finalitat de l’educació ni tan sols el començament.
L’alfabetització, en si mateixa, no és educació.
Considero que escriure és una bella art. La matarem si imposem l’alfabet als nens petits, al començament de l’aprenentatge.
Els interrogants persistents i la sana inquisició són els primers requisits per adquirir aprenentatges de qualsevol tipus.
L’educació perquè la ciutadania comprengui hauria de ser un assumpte a curt termini, si som sincers i seriosos.
L’educació hauria de ser tan revolucionària com per respondre als desitjos del vilatà més pobre, en lloc de respondre als d’un explotador imperial.
En un sistema democràtic, els diners invertits en la promoció de l’aprenentatge proporcionen un retorn de deu vegades a la gent, així com una llavor sembrada en un bon sol retorna una collita abundant.
El que realment cal per fer funcionar la democràcia no és el coneixement de fets, sinó una educació correcta.
L’amor requereix que l’educació veritable sigui fàcilment accessible per a tothom i que sigui d’utilitat per a tots els vilatans en la seva vida diària.
Tota l’educació d’un país ha de promoure el progrés d’aquell país.
Crec que l’educació religiosa només ha de concernir les associacions religioses.
Quan dic formació espiritual, vull dir educar el cor.
L’experiència adquirida a les escoles m’ha ensenyat que el càstig no depura, si és que alguna cosa endureix els nens.
La noció d’educació a través de l’artesania prové de la contemplació de la veritat i l’amor que penetra en les activitats de la vida.
L’èmfasi en el principi de passar cada minut de la vida de manera útil és la millor educació per a la ciutadania.
Aquests aforismes van ser publicats per S. R. Tikekar en un volum, Epigrams from Gandhiji, editat pel Govern de l’Índia l’any 1971 a Nova Delhi.
