Opinió

Education at a Glance 2015: com estem i quins són els reptes més importants

La nova edició de l’Education at a Glance es va publicar poques setmanes després que els líders mundials definíssin una nova agenda global pels propers 15 anys, plasmada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats durant la Cimera del Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides a Nova York. Durant la cimera, es va reconèixer l’educació com un dels factors més importants a l’hora d’assolir els objectius de desenvolupament sostenible, assignant-li un paper central en l’agenda. L’objectiu número 4, dedicat a l’educació, estableix que, pel 2030 cal garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de tota la vida per a tothom.

En contrast amb aquesta nova agenda educativa mundial, l’Education at a Glance 2015 ens alerta que les desigualtats socioeconòmiques creixen al conjunt de països de l’OCDE, així com també a la resta de països que participen de l’estudi, on els mercats laborals cada cop valoren més les competències i el nivell de formació de les persones. Així, la taxa d’ocupació varia fortament entre nivells educatius, essent de més del 80% entre els adults amb estudis universitaris (i fins al 90% entre aquells amb estudis de doctorat), de més del 70% entre aquells que tenen estudis secundaris post-obligatoris o de grau mitjà, i de menys del 60% entre els adults amb només educació secundària obligatòria. A l’Estat espanyol es repeteixen els mateixos patrons, si bé les figures són menors. Al conjunt de l’Estat, la taxa d’ocupació és de més del 70% entre adults amb estudis universitaris (i del 87% entre els doctorats), de més del 60% entre els que disposen d’estudis de batxillerat o de grau mitjà, i de més del 50% entre aquells que només tenen educació secundària obligatòria.

També observem un creixement de les desigualtats en el salari depenent del nivell educatiu dels treballadors. Agafant com a referència el salari percebut pels adults amb estudis secundaris post-obligatoris (100%), el 2012 (darreres dades disponibles) al conjunt de l’Estat els adults amb estudis universitaris ocupats percebien el 151%, 10 punts més que el 2011, mentre que els adults sense estudis secundaris post-obligatoris tenien un salari del 75%, 5 punts percentuals menys que el 2011. Per tant, les desigualtats salarials es van incrementar substancialment en només un any.

Fortament influenciats per aquest context, cada cop més joves es decanten per cursar estudis universitaris. Al conjunt dels països de l’OCDE, mentre que el 76% dels adults d’entre 25 i 64 anys disposa de, com a mínim, educació secundària post-obligatòria, el 41% dels joves d’entre 25 i 34 anys disposa d’estudis universitaris. A l’Estat espanyol, amb una menor taxa d’ocupació i amb una població adulta menys educada (el 43% dels adults té, com a molt, estudis d’educació secundària obligatòria), el percentatge de joves d’entre 25 i 34 anys amb estudis universitaris és el mateix que al conjunt de països de l’OCDE (41%). Això es deu a què a l’Estat espanyol hi ha hagut una de les majors mobilitats ascendents dels països de l’OCDE: el 41% dels joves d’entre 25 i 34 anys disposa de més estudis que els seus pares, i un 26% són els primers de la seva família en cursar estudis universitaris. D’aquests darrers, el 58% tenen pares amb, com a màxim, educació secundària obligatòria, el percentatge més gran entre els països de l’OCDE, on la mitjana és del 23%. Per altra banda, un 10% dels joves de l’Estat han assolit un nivell educatiu inferior al dels seus progenitors, el que es coneix com a mobilitat descendent.

Tot i el creixement constant en l’accés a estudis universitaris per part dels joves (25-34 anys), els d’aquestes edats segueixen sent els més afectats per la crisi econòmica. Entre  2005 i 2014, a l’Estat espanyol la taxa d’ocupació s’ha vist reduïda 8 punts percentuals, del 82% al 74%, entre els joves amb estudis universitaris. De fet, l’Estat espanyol és un dels països de l’OCDE on la taxa d’ocupació dels joves universitaris s’ha reduït més entre 2005 i 2014 i ha esdevingut una de les taxes més baixes. Però aquells que s’han vist més afectats per la crisi són els que no accedeixen a la universitat. La taxa d’ocupació s’ha reduït 17 punts percentuals, del 72% al 55%, entre els joves sense educació secundària post-obligatòria, i 13 punts percentuals, del 78% al 65%, entre els joves amb educació secundària post-obligatòria.

A aquestes desigualtats cal afegir-hi les de gènere. Tot i la disminució, i en alguns casos fins i tot reversió, en les desigualtats d’accés i assoliment educatiu entre homes i dones, les dones segueixen infrarepresentades en algunes àrees educatives, com per exemple ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. A més, tant a l’Estat espanyol com a la resta de països de l’OCDE, a les dones els és més difícil trobar feina que als homes, i el 43% estan aturades respecte un 32% en el cas dels homes. No només això, sinó que guanyen, de mitjana, el 85% del que guanyen els homes. Aquesta diferència es manté constant, fins i tot en el cas de les dones universitàries, les quals perceben només el 79% del què cobren els homes.

Un dels possibles motius que expliquen la persistència de les desigualtats, i en alguns casos el creixement d’aquestes és la disminució del nivell de despesa pública en educació als països de l’OCDE. A l’Estat espanyol, entre el 2010 i el 2012, la despesa pública en educació per estudiant va disminuir fins a assolir els nivells de 2005. Les retallades en educació han tingut un efecte negatiu sobre el nombre i salari dels docents, i en les seves oportunitats de desenvolupament professional; en el nombre de beques escolars; o en l’equitat i la inclusió. Això ha tingut greus conseqüències adverses sobre la qualitat de l’educació que reben els nens i les nenes, i el seu assoliment de les competències necessàries per a la vida.

Indicadors com els que ofereix l’Education at a Glance 2015 evidencien que encara queda molt camí per recórrer per poder assolir els reptes marcats per la nova Agenda de l’Educació pel 2030, i cal que es facin més esforços per part dels països. Cal que els països reconeguin el paper clau de l’educació en l’eradicació de la pobresa i es comprometin plenament amb l’aplicació de la nova agenda educativa: l’expansió de l’accés, la inclusió i l’equitat, la qualitat i l’assoliment de competències a tots els nivells educatius i a totes les edats.