“En els plans d’obertura que jo he pogut veure, en cap cas es produeix una separació de l’alumnat amb necessitats de suport educatiu (NESE) del seu grup habitual, com no podia ser d’altra manera, perquè no podem introduir mesures de segregació i no inclusió d’aquest alumnat”, explicava dilluns Carles Martínez, secretari general de Polítiques Educatives, durant la roda de premsa d’inici de curs. Martínez acceptava que “pot haver-hi algun cas”, però que la mirada ha de ser inclusiva i, per norma general, els alumnes escolaritzats en centres ordinaris que necessiten algun tipus de suport intensiu l’han de seguir rebent, malgrat que això suposi l’accés al seu grup bombolla d’una o més especialistes durant unes hores per setmana. Al seu costat, el conseller Bargalló afegia que els alumnes amb un dictamen d’escola compartida la seguiran fent “perquè si no es fes estaríem anant en contra d’aquest alumnat”.
El Departament no ha elaborat cap protocol ni instrucció específica per aquests casos, la qual cosa ha donat ales al fet que cada centre, EAP o serveis territorials està interpretant a la seva manera l’aplicació les mesures de prevenció de la Covid per l’alumnat amb necessitats de suport educatiu, i més concretament la seva vinculació amb els anomenats grups bombolla. “Estem en un moment de greu perill de reculada en el camí cap a l’escola inclusiva”, adverteix Noemí Santiveri, portaveu de la Plataforma Escola Inclusiva de Catalunya.
Malgrat que les anomenades SIEI (suports intensius per a l’escolarització inclusiva) són mestres i educadores que donen suport a la resta de professorat del centre per a l’atenció dels alumnes amb NESE, la realitat és que encara a moltes escoles, i sobretot instituts, s’acaben generant dinàmiques d’aula especial, i que al final l’alumne passa més temps “a la SIEI” (abans USEE) que a l’aula ordinària, amb la qual cosa els seus companys i amics acaben sent la resta d’alumnes NESE d’altres grups, edats i nivells. S’estan creant grups bombolla format exclusivament per alumnes amb SIEI? “Ens consta que hi ha famílies a les quals els estan dient que això passarà o que el suport que rebien fins ara no el podran seguir rebent, o bé perquè no pot entrar ningú a l’aula o bé perquè la mestra d’educació especial passa a ser tutora per poder fer grups més petits”, comenta Santiveri.
Instruccions mal interpretades o confuses?
Segons aquesta portaveu (que segueix confinada a casa seva des del 2 de març, perquè el seu fill petit té una malaltia autoimmune), aquesta confusió s’explica en part perquè les instruccions generals que ha enviat el Departament als centres no són prou clares, o perquè alguns centres “han fet una mala interpretació de la normativa” i s’han quedat amb la idea que a primària només dos adults i a secundària cinc poden formar part dels grups de convivència estables.
En realitat, el que diuen les instruccions és això: “L’equip docent també haurà de ser estable, format, preferentment, per un màxim de 2 mestres a primària i de 5 a secundària obligatòria (distribuïts per àmbits) i en cursos de preparació d’accés a cicles i universitat (CFA), un dels quals exercirà la funció de tutor. En canvi, el personal itinerant, professionals de suport educatiu (SIEI, SIAL, TEI, TIS i monitors), dels Serveis educatius i dels CEEPSIR, podran intervenir en un o a diversos grups, agrupaments o centres”. I en el punt anterior encara es posa l’accent en el fet que “s’afavorirà sempre una atenció inclusiva de tot l’alumnat. S’organitzaran amb criteris d’equitat i d’inclusió i, en cap cas, es poden establir agrupaments homogenis per nivells d’aprenentatge o per alumnat amb necessitats de suport educatiu”.
Això passa en un moment que el sistema rep més recursos que mai per fomentar la inclusió, ja que en els pressupostos d’Educació de l’any 2020 s’inclou una partida de 17,2 milions d’euros per la contractació de 445 nous professionals docents i d’atenció educativa i 36,8 milions per a monitors, transport, serveis específics, actuacions de formació i despeses tecnològiques destinades al foment de l’escola inclusiva.
La visió dels EAP
Jaume Francesch, president de l’associació ACPO, que aplega la major part de professionals dels Equips d’Assessoraments Psicopedagògics (EAP), confirma que, per les notícies que arriben a l’entitat, les escoles que tenen prou espai estan creant més grups per la via de reconvertir les especialistes (com les mestres de música, anglès o educació física… i també la d’educació especial) en tutores, mentre que “en general les SIEI s’estan respectant bastant”. En alguns casos, doncs, és possible que l’alumne amb NESE tingui menys suports específics, si bé al seu torn es beneficiarà d’una convivència més estreta amb els seus companys i més temps de dedicació de la seva tutora, la qual tindrà un grup més petit de l’habitual. Amb tot, Francesch no és optimista. “Això pot comportar un retrocés molt greu en l’escola inclusiva, què passarà amb l’alumnat disruptiu i amb trastorn de conducta?”, es pregunta.
Des de la Fundació Aspasim, que gestiona un dels primers CEEPSIR que es va crear, el seu director, Efrèn Carbonell, explica que els 120 alumnes que tenen repartits en centres ordinaris de tota Barcelona seguiran rebent el seu suport a l’aula, i que no han rebut cap indicació en contra de cap centre. En el seu cas, l’organització del transport escolar és el principal neguit que li arriba de les seves famílies. En canvi, entitats que tenen convenis amb el Departament que els permeten donar suport a l’aula a infants amb discapacitat consideren que tindran més dificultats per accedir als centres, ja que no se les esmenta explícitament a les instruccions d’inici de curs. Des del Cocarmi (la confederació que aplega les principals federacions de la discapacitat), la seva secretària tècnica, Meritxell Caralt, explica que han anat tenint reunions periòdiques amb el Departament al voltant del desplegament del decret d’escola inclusiva, i que ara per ara “el que no ens han aclarit és si els infants amb discapacitat que viuen en residències podran sortir per anar a l’escola”.
Més alumnes que mai a l’educació especial
Una altra qüestió és l’escolarització compartida, que fan aquells alumnes als quals l’EAP recomana que vagin uns dies a la setmana a un centre ordinari (habitualment, per potenciar les competències relacionades amb la socialització) i uns altres a un centre d’educació especial (per potenciar aprenentatges més funcionals o seguir un tipus específic de teràpies). També en aquest cas arriben queixes de famílies als quals el centre ordinari ha aconsellat que aquest curs es matriculin íntegrament al centre especial a fi de no compartir dos grups bombolla, si bé aquesta possibilitat està contemplada en les instruccions del Departament.
De fet, en les xifres d’inici de curs que va oferir aquest dilluns el Departament sobresurt el fort increment que ha experimentat en l’últim any la matrícula als centres d’educació especial. Es preveia que el curs 2019/20 tindrien 6.800 alumnes i el van tancar amb 7.456, la qual cosa suposa la xifra més elevada d’alumnat matriculat en centres especials mai registrada a Catalunya. La previsió del Departament per aquest curs és de 7.300.
De fet, aquest és pràcticament l’únic indicador quantitatiu que hi ha per prendre el pols al sistema pel que fa a inclusió, ja que fa dos anys el concepte d’alumnat amb necessitats educatives va variar i, per tant, no hi ha la possibilitat d’elaborar sèries estadístiques que, per exemple, permetin veure quin percentatge d’alumnes amb NESE hi ha avui a centres ordinaris i quin era aquest mateix percentatge fa cinc anys.
La situació de l’alumnat sord oralista
Capítol a banda mereix la situació de l’alumnat sord oralista (al voltant de 1.800 alumnes), ja que l’ús de mascaretes per part del professorat els comporta un greu problema de comunicació. “Aquest alumnat es comunica auditivament utilitzant audiòfons o implants coclears, i ho complementa amb la lectura labial, per això necessiten mascaretes transparents o pantalles que ho facilitin”, explica Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS. El Departament s’ha compromès a adquirir aquestes mascaretes, un cop estiguin homologades, per repartir-les entre els docents que tenen alumnat sord, però això s’està endarrerint i el dia 14 tots aquests alumnes començaran el curs sense la possibilitat de llegir els llavis dels seus mestres i professors.
“Mentre no arriben les mascaretes transparents, hem demanat al Departament que urgentment facin una proposta clara i per escrit del protocol d’actuació a l’aula amb l’alumnat sord oralista –afegeix Jané–. Per exemple, utilitzant com a alternativa pantalles facials quan les mestres i professores estiguin a una distància superior a 1,5 metres. Això facilitaria enormement la comunicació oral d’aquest alumnat”. Segons el president d’ACAPPS, “mai havia estat tan en perill la comunicació i l’accés a la informació de l’alumnat sord en modalitat oral, i per això, també ara més que mai demanem que es garanteixi l’accés a la informació i als continguts acadèmics, amb els productes de suport a l’audició i a la comunicació oral a l’aula, com són els sistemes FM, els bucles magnètics, i la subtitulació de tots els materials audiovisuals”.
