Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a Diario Turing
Les apps per a nens són el nou petroli. Almenys al Regne Unit. Allà no deixen d’aparèixer empreses creadores d’aquest tipus d’aplicacions que venen als pares amb un èxit aclaparador. Les xifres de vendes donen vertigen.
Per exemple, una empresa com Made in Me ha venut 500.000 aplicacions per a llibres infantils (i algunes a set lliures), amb 50.000 descàrregues legals al dia. De fet, Disney ja està col · laborant amb ells. I Nosy Crow, una companyia en la qual només treballen sis persones i que ven els seus apps infantils a quatre lliures, ha capitalitzat gairebé tot el mercat sense necessitat de comercialitzar en col·legis.
Totes elles van presentar els seus productes en la passada Fira del Llibre de Londres, que s’ha convertit en els últims anys en el gran esdeveniment de la literatura transmèdia o crossmedia. Ja no són només llibres-ni tan sols manuals de text-els que poblen els pavellons, sinó que aquests estan envaïts per empreses que convergeixen entre el món editorial i el videojoc, el llibre infantil i la pel · lícula en 3D per als més petits.
Els editors es passegen per estands de les firmes tecnològiques ensumant com donar sortida a un negoci que no es troba en els seus millors moments. I sembla que en aquestes petites empreses, muntades per joves enginyers i assentades en gran part en l’alternatiu barri londinenc de Shoredicht-antic barri obrer al qual li han passat una caríssima mà de xapa i pintura-, volen trobar el seu nou mannà.
Per descomptat, els números que mou l’entorn digital al Regne Unit no tenen res a veure amb els d’Espanya. A les illes, només entre 2011 i 2012 la quota de mercat d’ebooks va créixer en un 69% i dels 411 milions de lliures que va generar el negoci editorial, 216 milions van ser per venda de llibres electrònics. Si s’esqueixa el mercat, el 85,7% són llibres impresos mentre que el 14,3% són ebooks; als EUA la xifra és encara més gran: el 76,7% són impresos i el 23,3% digitals.
Si mirem als aparells de lectura, el 79% de la quota pertany a Kindle, seguit a gran distància per Apple (9%) i Google (8%). Ergo, Amazon també ha conquistat el Regne Unit, segons les dades de The Literary Platform.
Si fem una ullada a la Panoràmica l’Edició de Llibres 2013 a Espanya, entre 2008 i 2012 la producció d’ebooks va augmentar un 12,9% i la seva quota de mercat és avui del 19,8%, tot i que la seva facturació a penes representi el 2,9%, el que signifiquen 38,4 milions d’euros (el 2011). Res a veure amb els més de 200 milions de lliures que es manegen ja al Regne Unit pels llibres digitals. Ergo, Espanya falla a l’hora de generar negoci amb els ebooks.
Els anglosaxons, que sembla que jugar en una altra lliga, han donat ara un pas més enllà llançant-se al món de les apps. Com deia Chris Book, de Distimo, una empresa per mesurar el rànquing d’altres apps, “potser no són el futur dels ebooks, però sí potser per als de no ficció i els còmic”. Per Michael Bhaskar, editor digital al capdavant de Profile Books, “el que ara preval és la interactivitat, és una nova forma de lectura, una nova experiència, com els videojocs”.
Espanya no és país per a apps (de pagament)
Ara bé, si les apps s’han convertit, com diuen, en el nou petroli és perquè venen. Un cas gairebé anatema per aquestes contrades, com manifesta Fabián Pedrero de Cream ebooks, empresa espanyola desenvolupadora d’apps i radicada a Castella-la Manxa. Segons ell, que també va estar a Londres, el problema és que aquí fer una app és molt car i no es comercialitzen.
Des Plataforma Proyecta, una iniciativa educativa de la Fundació Amancio Ortega i de la Fundació Santiago Rei Fernández-Latorre per al foment de la innovació en l’ensenyament, creuen que la principal raó perquè tot just s’utilitzin les apps en el món de l’educació o aquestes no estiguin tan integrades “resideix en la absència de la necessària inversió en innovació educativa (via tecnologia i altres); inversió necessària per abordar un canvi de paradigma”.
A això se sumen les limitacions dels dispositius per “qüestions de privacitat i seguretat”. “En els centres en què hi ha un projecte amb pastilles l’ús de les apps està més estès; en aquests casos, els dispositius pertanyen, o estan sota la responsabilitat dels centres, i en ells l’ús d’apps està generalitzat en totes les matèries com a eines d’aprenentatge “, afegeixen.
Tanmateix, el problema no és que no existeixin apps per a nens al mercat espanyol. De fet, hi ha aplicacions dissenyades específicament per a contextos educatius que estan disponibles per a totes les matèries o àrees curriculars, com altres, enfocades al públic en general destinades a la producció, edició i difusió de continguts multimèdia a la xarxa. La diversitat és àmplia.
Un web de referència és appsmama.es, amb una informació molt precisa i sectorialitzada per edats, ja que segons la seva impulsora, Sonia Fernández, també cal tenir certa cura amb aquest boom: “Hi ha moltes apps amb temàtica infantil que realment no són res recomanables per als nens, però tinc la sensació que alguns pares no s’adonen. Són aquelles en què cal construir mons i cal anar o bé pagant diners o “ficant” moltes hores per aconseguir construir-lo. Aquestes són d’allò més addictives i no molt educatives. Més d’una família s’ha portat algun ensurt a final de mes amb les despeses derivades “.
El Diari de l’Educació, 2025