El valor del procés
Col·locar les arts al centre vol dir donar valor al procés, perquè la creació artística, tal com l’entenem, té molt a veure amb un procés d’ensenyament-aprenentatge. Centrar-nos en el procés en l’àmbit educatiu és molt revolucionari. En el nostre cas ha sacsejat concepcions com l’avaluació i ens ha fet pensar sobre com aprenen els nostres alumnes i el valor de l’experiència com a font d’aprenentatge.
Sovint a l’escola l’objectiu no és el procés sinó el resultat. I quan dic resultat em refereixo al producte final, a l’examen, a l’exercici, a l’activitat. Al que és productiu, a la utilitat. Deixem poc espai al fet de pensar, al tempteig, al diàleg, a l’assaig, a la improvisació i al gaudi en si mateix.
Quan l’art entra a l’institut de la mà d’un procés creatiu, entès en tota la seva complexitat, fem possible que l’alumne arribi al coneixement des de la descoberta i des del desig de saber. Per això és realment transformador i necessari.
L’alumne creador, l’experiència artística i el pensament artístic
Malauradament, el pes de la tradició ens ha fet creure que l’art a l’escola es redueix a l’adquisició de l’habilitat del llenguatge. Hem cregut que el lloc on es realitza la pràctica artística és un espai on es fan “manualitats”. Hem pensat que des de les arts podem “decorar” l’institut. Hem cregut que el professor és aquell transmissor que ensenya tècniques i habilitats. Hem fet creure als alumnes que els artistes són “genis” inabastables que sovint veiem asseguts a classe a la pantalla del canó de les nostres aules. Éssers llunyans que tenen un talent innat.
La gran transformació de l’art a l’escola succeeix quan trenquem aquests prejudicis i confiem amb l’alumne. L’alumne com a subjecte que pensa, que crea, que descobreix, s’emociona i és capaç de generar coneixement al costat del docent i del creador. Fer això a escoles i instituts és posar l’alumne al centre de l’aprenentatge.
Aquest és el gran repte i al mateix temps la gran dificultat. Perquè creure que l’alumne pot ser creador vol dir desaprendre falses concepcions.
Paral·lelament a la concepció de l’alumne, l’art a escoles i instituts ha de generar coneixement, ha de ser una experiència artística vital i emocionant, no ha de ser un entreteniment aïllat i puntual.
I quan dic experiència artística em refereixo al pensament artístic (Acaso,M; Megías,C. 2017, Art Thinking), una aproximació al coneixement en què s’assumeix el pensament com un problema en comptes de com una solució. Un pensament divergent i crític. En relació amb el món, amb la resta de disciplines i amb nosaltres mateixos. És imprescindible que a l’escola entrin els referents artístics de tots els temps i sobretot, les arts contemporànies.
L’escola ha de ser un espai-laboratori on possibilitem la descoberta de la creació. On puguem dialogar i qüestionar. Els docents hem de ser facilitadors de la descoberta amb i des de l’art, el que Alain Bergala en el seu llibre La Hipótesis del cine anomena “el encuentro”. Segurament per molts alumnes, “la escuela és el único lugar donde este encuentro con el arte puede producirse” (Bergala, 2017 p.36)
Aquest “encuentro” ha de ser impactant, colpidor, sensible i emocionant. Hem de ser capaços de fer viure i fer sentir la creació artística, només així segurament serà transformadora i perdurable.
I perquè tot això sigui possible ens cal creure-hi des de la convicció, la voluntat i el desig. Però també és necessari que el docent visqui experiències artístiques potents i transformadores, d’aquelles que t’arriben al cor des del seny. Perquè hi trobi el sentit i la necessitat. En aquest punt és molt rellevant el paper d’institucions, associacions i entitats que treballen amb artistes i possibiliten formació i coneixença d’altres maneres d’incorporar l’art a escoles i instituts.
Hem d’oferir espais de diàleg, d’intercanvi entre centres, artistes i entitats, com els que oferirà Mutare Educació, entre d’altres.
Com és la presència singular de l’art al Broggi?
L’institut Moisés Broggi de Barcelona, és un institut públic que va reobrir el curs 2011-2012. En aquesta reobertura se’ns va oferir l’oportunitat de pensar el centre amb la presència de l’art com a eix vertebrador del currículum a secundària obligatòria.
Primer es va fer una anàlisi exhaustiu del currículum de Visual i Plàstica en relació amb el currículum d’altres matèries. El resultat va ser un mapa de connexions increïble. En aquest context, vam apostar per treballar una part del currículum amb els anomenats PROJECTES ARTÍSTICS.
Paral·lelament, des dels inicis vam comptar amb l’acompanyament d’A Bao A Qu, una associació de gran trajectòria en el vincle entre art, cultura i educació. El segon any també vam entrar a formar part del programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu impulsat per la Fundació Jaume Bofill, un programa que ens va oferir el partenariat amb una institució artística durant 4 anys. En el nostre cas, vam treballar amb el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).
Des dels inicis vam apostar per formar el professorat del Broggi des de les necessitats pròpies. Formació en art contemporani, fotografia, cinema… i també formació sobre els grans temes: l’avaluació, el treball cooperatiu. Aquesta formació sempre la vam pensar conjuntament amb associacions, institucions, creadors i persones expertes sobre els diferents àmbits.
En què consisteixen els ‘Projectes Artístics’ del nostre institut?
Un projecte a cada nivell de secundària, quatre hores setmanals. Vam començar 6 professors i professores, i avui en som 16. Els projectes es desenvolupen de 1r a 4t d’ESO, i tenen en comú:
- intervenen diferents matèries i es treballa de manera simultània, tres professors amb 60 alumnes. Aquesta organització ens permet agrupar a l’alumnat segons les necessitats.
- al llarg dels 4 cursos treballem diferents llenguatges artístics: teatre, dansa contemporània, cinema, fotografia…
- en tots els projectes ens centrem en: el procés, la documentació i la comunicació al món. En tots ells hi ha una creació final o a mig camí, que compartim amb la comunitat, tant a dins com a fora del Broggi. El format d’aquesta creació pot ser una exposició, una obra de teatre a la Sala Beckett, una acció al MACBA o una pel·lícula a la Filmoteca de Catalunya. El Broggi l’hem pensat com un museu on compartim coneixement, l’alumne esdevé creador i també educador del seu propi museu.
- En tots els projectes, intentem que hi entri un creador, de vegades durant tot el curs, de vegades a 3 o 4 sessions. També apostem per tenir l’acompanyament d’una institució mediadora entre docent i creador. Això implica una xarxa de relacions amplia i complexa, una de les grans dificultats del moment actual és gestionar i trobar l’espai-temps de coordinar cada projecte amb les persones implicades.
Avui dia, després de 7 anys, tenim consolidat aquest model de projectes artístics, que vam iniciar sis professors de manera col·laborativa. Pensar i construir junts, a poc a poc, des de la reflexió i l’assaig-error ha estat clau. Els projectes els hem fet nostres perquè tots ens hi sentim implicats.
Com ha estat la transformació al Broggi?
En els inicis l’entrada de l’art va suposar una incertesa i al mateix temps un repte. Avui forma part del nostre dia a dia, no és un fet excepcional. La comunitat educativa ha normalitzat la presència de l’art. L’art entra a les aules dels projectes i surt als passadissos o al món exterior com un bé col·lectiu preuat per tots, també per les famílies que assisteixen a les estrenes i donen suport a aquesta presència amb orgull.
Perquè l’art no ha entrat al Broggi per desbancar les altres disciplines, ni per formar artistes. L’art ha entrat per ocupar el lloc que es mereixen les arts en relació amb la diversitat de pensament que existeix en un centre educatiu, hi conviu i es complementa amb moltes maneres de fer i de pensar. Això si, crec que d’alguna manera ha ajudat a descobrir, el que Begonya Folch anomena “la capa creativa” de totes les disciplines. (Folch, 2018 Diari de l’educació)
Ara, l’art al Broggi, ja no és cosa només del professorat de plàstica, pot entrar a la matèria d’anglès del batxillerat internacional o pot ser un catalitzador a les tutories com activitat de coneixença.
Avui l’art al Broggi és present en tota la seva diversitat i complexitat. El gran repte serà sostenir-ho.
Mutare educació, art i escola
Mutare educació, organitzat per la Fundació Carulla, es presenta com les primeres jornades a Catalunya de cocreació i de formació per situar la cultura i les arts al centre dels projectes educatius. Segons els organitzadors, “tres dies per connectar el sector cultural i l’educatiu, per inspirar-nos, per debatre, per cocrear, per aprendre”.
