Opinió

Les aules dels hospitals de dia d’adolescents

Núria Terès i Bonet és professora de l’Aula de l’Hospital de Dia d’Adolescents de Girona-Salt

L’hospital de dia per a adolescents és una unitat assistencial d’hospitalització parcial on s’hi engloben diferents recursos terapèutics que permeten atendre adolescents en situació de crisi i que no és possible fer-ho suficientment en règim ambulatori. Aquest tipus d’assistència, integrada en la comunitat, possibilita a l’adolescent mantenir els seus vincles familiars i socials.

Els Hospitals de Dia d’Adolescents (HDA) són un recurs de la Xarxa de Salut Mental per atendre nois i noies de 12 a 18 anys amb diferents tipus de trastorns mentals, que necessiten un tractament més intensiu que el dels CSMIJ (Centres Salut Mental Infantil i Juvenil) i és un recurs intermig al de l’hospitalització total. Les aules dels Hospitals de Dia són un recurs educatiu que neix al 2001 d’un conveni entre el Departament de Salut i el Departament d’Ensenyament, pel qual disposen de professorat dins dels Hospitals de Dia.

En aquests moments existeixen més de 25 HDA a Catalunya. Per tant, més de 25 professionals de l’educació que treballem en equips multidisciplinars (professionals de la psiquiatria, infermeria, psicologia, educació social, teràpia ocupacional, …).

El paper del professorat de les Aules dels Hospitals de Dia d’Adolescents és important, en el marc del treball en equip, per atendre individualment o en petits grups els adolescents, acompanyar-los per l’èxit d’una escolarització compartida i reconnectar-los en la xarxa de recursos per a joves dels seus municipis.

La Xarxa de Salut Mental de la regió sanitària de Girona disposa de l’Hospital de Dia d’Adolescents per atendre tots els nois i noies de les comarques gironines. Actualment disposem de 25 places.

Un model de referència

La Xarxa de Salut Mental de la regió sanitària de Girona ha format part de l’estudi Refinement (Research on Financing systems Effect on the Quality of Mental health care). És la primera recerca comparativa global exhaustiva sobre l’eficiència i la qualitat de l’atenció en salut mental a Europa. L’estudi Refinement sorgeix de la necessitat de comparar i estandarditzar els diferents sistemes de finançament i d’avaluar el funcionament de l’atenció de la salut mental a Europa, on els objectius de qualitat, equitat i eficiència i la millor atenció possible a llarg termini es relacionen amb un sistema de finançament que es nodreix de la combinació d’impostos, aportacions a la seguretat social, assegurances privades i pagaments directes.

Les taxes de reingrés més baixes, la taxa de continuïtat assistencial després de l’alta hospitalària a través dels centres comunitaris més alta o la més baixa utilització de recursos hospitalaris a nivell europeu són algunes de les dades que poden convertir la Regió Sanitària de Girona en model de referència en l’àmbit de la salut mental.

En aquest marc de filosofia i pràctica assistencial, l’atenció educativa a l’Hospital de Dia d’Adolescents de Santa Caterina pren un sentit important, especialment de treball en xarxa tant amb els centres educatius de referència de cada alumne, com amb els recursos comunitaris dels municipis on viuen. L’acompanyament, la comunicació i la confiança mútua, entre professionals, i també amb els nois i noies i les seves famílies, possibilita una amplificació dels èxits assistencials i de les respostes del medi.

L’aula és un recurs de reconnexió amb els àmbits sans i normalitzats dels adolescents: els centres educatius. La major part d’alumnat, especialment el menor de 16 anys, disposa d’una proposta educativa compartida (institut i aula HDA). A través d’un Pla Individualitzat (PI), la integració és el màxim d’ajustada que ens permet un sistema educatiu, cada vegada més carregat i compartimentat, amb grans professionals al capdavant de l’atenció a la diversitat (professionals dels EAPs, de la psicopedagogia, de diversitat, d’aules obertes, …). Sovint però l’escolarització compartida només ens ofereix recursos segregadors que malgrat permetre la normalització en el medi, resulten poc eficients en termes de cohesió social, equitat i inclusió educativa.

Els efectes de la crisi

En aquests anys de crisi estem veient com el deteriorament de les famílies augmenta i les seves situacions condicionen la situació dels seus fills i filles amb problemes de salut mental. Al mateix temps que es disposen de menys eines personals i de menys recursos de l’entorn per sobreviure i capgirar moltes situacions. Efectes col·laterals de la crisi, de difícil quantificació, però que estan marcant unes generacions.

En aquests darrers cursos hem constatat un increment de la població de 13-14 anys que assisteix al nostre recurs, en relació a altres anys, on l’edat predominant era de 15-16 anys. Val a dir que totes aquestes tasques esdevenen veritables “quimeres” amb els joves de 16 a 18 anys, que no troben acollida en els centres educatius (malgrat el dret a l’escolarització és fins als 18 anys) ni en els recursos formatius o professionalitzadors d’adults. PQPIs, Escoles d’Adults, CETs, recursos ocupacionals, … es mostren insuficients per a una població creixent de joves en crisi.

Cal donar resposta als temes de la veritable inclusió i de la qualificació acadèmica i professionals de joves amb problemes de salut mental, sovint estigmatitzats. Ara per ara, malgrat els pocs recursos i la gran implicació professional, els resultats ens demostren que la vida adulta d’aquests joves no pot seguir els mateixos paràmetres d’altres joves, i que l’exclusió de tot tipus es va imposant en les poques perspectives d’èxit que se’ls presenten.