Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Imagineu una empresa amb 60, 100 o més treballadors, del sector que preferiu. Imagineu que us hi conviden, hi aneu de visita, us ensenyaran els equipaments, la producció… Creieu que només hi trobareu un perfil professional? Oi que no? Doncs a les escoles passa precisament això. Molts professors, algun auxiliar administratiu i algun subaltern, això és tot. Però això no és el que hauria de ser.
Ningú es plantejaria seriosament contractar professors per fer feines de conserge. En primer lloc, perquè cadascú està capacitat per fer coses diferents. En segon lloc, perquè és molt més car contractar un professor que un subaltern. És per aquests motius que les feines derivades del control de patis, guàrdies, ajut a nois amb necessitats especials… haurien d’estar controlades per un integrador social. Perquè és el seu àmbit d’actuació, però també perquè és més econòmic. No té sentit, ni professional, ni econòmic, que un professor de secundària faci guàrdies de pati, ni vigilància de passadissos, ni res per l’estil. Els integradors socials tenen un perfil diferent del dels llicenciats en filosofia, per exemple, el seu perfil és més adient per aquests tipus de feina. I anant una mica més enllà, també pot ser una forma de donar feina a professionals joves, inclús una primera feina.
La idea no és nova, a França, a pocs quilòmetres d’aquí, una escola amb 40 professors pot tenir fins a 10 integradors socials en la seva plantilla. De fet, una de les coses que et sorprèn quan visites un centre francès és precisament aquesta, en un institut no hi treballen només professors. Podem trobar gestors, com el mateix director; informàtics; bibliotecaris; integradors socials… I moltes vegades són professionals joves que fa pocs anys que s’han graduat.
Podríem argumentar en contra que això implica un gran augment de pressupost, però no és del tot cert. Recordem que algunes d’aquestes feines les està compaginant professorat amb desgravació horària. Tal vegada el cost econòmic d’aquestes hores podria servir per contractar professionals dels diferents àmbits i fer que el professorat es dediqui a la seva feina central, que és la feina pedagògica amb els joves.
En la mateixa línia, molts centres de secundària tenen contractats serveis de manteniment en temes informàtics, en canvi, seria molt més econòmic tenir una persona en la plantilla del centre, un professional jove que s’encarregués del manteniment de l’equipament informàtic, que pagar a una empresa que n’ha de treure un rendiment econòmic afegit.
Entenc que en el catàleg de professions que entren en un centre educatiu no hi són aquests perfils. Bé, és el moment de plantejar-ho i de canviar. Si són els polítics els que fan les lleis, cal que treballin per promoure’n una en aquest sentit.
