“És hora ja que entre les persones més conscients i preocupades per l’educació s’obri un debat per poder consensuar i assumir un nou model, dotat dels recursos humans i materials necessaris, i amb el suport dels ciutadans i les institucions”. Després d’un cicle que consideren “retrògrad”, “antiquat pedagògicament” i que “margina el valencià com a llengua del país”, la coordinadora Escola Valenciana ha volgut fer el primer pas per sentar les bases d’un nou model d’educació per al País Valencià, que aspiren a que es plasmi també en una nova llei.
Amb el document obert L’escola que volem. Una escola valenciana per al segle XXI, presentat aquest cap de setmana, l’entitat fa un plantejament a tota la comunitat educativa per a que s’hi sumi i hi faci esmenes i propostes. El que ha fet Escola Valenciana és posar les bases: una escola plurilingüe però que tingui el valencià com a llengua principal, democràtica, pública, laica, inclusiva, coeducadora i crítica i innovadora.
“Aquest document trenca la dinàmica involucionista, empobridora i antivalencianista que, amb les seves actuacions, ha dut a terme el partit de Govern [el PP] durant els darrers anys”, apunta el text, que a la vegada reconeix que no aporta cap gran novetat pedagògica, sinó que tan sols pretén recuperar i adaptar a l’actual context social les bases sobre les quals professionals i famílies han bastit l’escola valenciana.
Els postulats d’Escola Valenciana també aposten per a què la nova llei assumeixi “lleialment” els objectius de l’Estatut i la Llei d’Ús de l’Ensenyament Valencià, entre ells el de que tots els alumnes finalitzin l’escolarització obligatòria amb un bon nivell de valencià i castellà, cosa que, segons l’entitat, ara no passa. Per a aconseguir-ho, també aposten per que els centres disposin d’autonomia -i seguiment- per dissenyar els seus projectes lingüístics.
Amb voluntat d’incidir en política
Escola Valenciana obre a partir d’ara el document per a què mestres, sindicats, partits polítics i famílies hi proposin esmenes i ampliacions, amb la intenció de tenir un text definitiu a mitjans de maig. L’objectiu últim de la coordinadora és comptar amb una proposta sòlida de model educatiu que es pugui traslladar al nou Govern valencià sorgit de les eleccions autonòmiques de maig. “Aquestes mesures són per a un futur immediat, que té com a eix central el canvi en la Generalitat Valenciana, necessari per avançar en positiu cap a l’educació que es mereix l’alumnat valencià. La comunitat educativa posem les eines; la societat ha de donar el pas”, expressava en l’acte de presentació el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Sense anar més lluny, a la presentació del document hi van acudir ja les principals forces polítiques de l’oposició al PP, un gest que des de la coordinadora interpreten com a signe de proximitat als seus postulats. Els candidats a la líders del PSPV, Compromís, EUPV, ERPV, Els Verds i Podem van fer acompanyar l’acte. També hi van ser presents representants de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de la Cultura, alcaldes del país i representants universitaris. No hi va acudir, tot i ser-hi convidat, el president Alberto Fabra.
La ‘Crida’, preludi de 30 anys de les Trobades
S’apropa la primavera i les activitats de l’escola valenciana es reactiven. Aquest curs se celebren 30 anys de les Trobades de l’Escola en Valencià, que entre el març i el juny apleguen per tot el territori fins a 200.000 alumnes, mares, pares i professors. Aquest any, el seu lema serà “Trobades 2015: l’escola que volem”, seguint el lema de les bases per a la nova llei educativa.
Aquestes trobades aniran precedides de la ‘Crida per l’escola que volem’, una jornada de celebració prevista per al 21 de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, a la qual han convocat gegants, muixerangues, grups de dansa, botafocs, xarangues i campaners de tot el país. “El motiu per a mobilitzar la societat en aquesta cercavila festiva és visualitzar el teixit social i cívic que conformen les comunitats educatives d’arreu del País Valencià, les persones que treballen de valent per intentar garantir la millor educació possible a l’alumnat valencià. El seu suport al model de l’escola que volem és la millor garantia perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana prenga bona nota de les necessitats educatives que tenim”, explicava Laura Font, d’Escola Valenciana.
Les claus de ‘l’Escola que volem’
1. Plurilingüe i intercultural. El model lingüístic girarà a l’entorn del valencià -llengua pròpia-, amb presència del castellà -cooficial- i dues llengües estrangeres. La proposta intercultural ha d’aportar les eines als alumnes que fomentin la cohesió social i la convivència en societat.
2. Tradició valenciana. Més enllà de la llengua, l’escola ha d’estar arrelada a la tradició, llengua i cultura valencianes.
3. Única, pública, gratuïta i laica. Aposta per una sistema que no diferencïi escoles en funció d’ideologies, religions, llengua o nivell econòmic. En relació a un possible conflicte amb l’escola concertada, Moreno va deixar clar que “l’escola pública és i ha de ser l’escola de garantia de qualitat”, “l’eix vertebrador de l’educació”, però va admetre que la concertada no és el problema, encara que “ha d’acomplir uns requisits mínims de qualitat com per exemple, que l’alumnat domine les dues llengües oficials, cosa que incompleix en la gran majoria de casos”.
4. Inclusiva. El document aposta per combatre les desigualtats en tots els sentits i considera la diversitat “com una riquesa i un recurs”.
5. Democràtica i participativa. Les escoles han d’assumir els valors democràtics i afavorir una cultura participativa per a famílies, alumnes i agents de l’entorn. A la vegada, han d’estar obertes a incidir en aquest entorn, com qualsevol altre agent social.
6. Innovadora. El sistema ha d’afavorir “la construcció de coneixement” i la incidència en societat per part dels alumnes, sense conformar-se amb l’ús tradicional dels llibes de text.
7. Coeducadora. S’ha de potenciar la igualtat entre nens i nenes i incorporar materials que tinguin en compte la perspèctiva de gènere.
8. Compromesa amb l’entorn. L’escola valenciana ha d’estar compromesa, a nivell pedagògic i ciutadà, amb els principals problemes locals i globals del segle XXI.
9. Humana. L’escola ha de promoure la felicitat i el benestar dels joves, que s’han de poder desenvolupar com a persones amb esperit crític i inquietuds per saber.
