Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’educació ha de ser inclusiva, només excepcionalment es pot impartir fora dels centres ordinaris i exigeix un plus de suports per assegurar efectivament el dret a l’educació.
El nou text refon en una sola normativa la llei d’integració social de les persones amb discapacitat de 1982, la llei d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat de 2003 i la Llei del règim d’infraccions i sancions de 2007, al mateix temps que procura adaptar el text a la Convenció Internacional sobre els drets de les persones discapacitades, vigent des del 3 de maig de 2008. El text ordena normes i, en la línia de la normativa internacional, recorda la definició de conceptes i situacions com són els de discapacitat, igualtat d’oportunitats, discriminació directa i indirecta, assetjament, mesures d’acció positiva, ajustaments raonables o inclusió social, importants per a la regulació, aplicació i determinació de les polítiques en la matèria.
El títol I del text està dedicat a l’educació i ressalta el dret de les persones amb discapacitat a rebre una educació inclusiva, de qualitat i gratuïta, en igualtat de condicions amb les demés persones, imposa a les Administracions educatives l’obligació d’assegurar-la i recorda que l’escolarització en centres d’educació especial o unitats substitutòries dels mateixos ha de ser excepcional.
Convé prendre’n nota. El Tribunal Suprem ja es va ocupar del tema en la seva sentència de 9 maig de 2011, en un cas d’escolarització sense prou suport a nens i nenes amb trastorn d’espectre autista en la Comunitat Valenciana, resolvent que s’havia produït la vulneració al dret a l’educació.
