La Fundació Jaume Bofill ha presentat aquest dimecres els resultats de l’estudi internacional Eurostudent V sobre les condicions de vida dels estudiants a Europa. El problema que s’han trobat, però, és que l’Estat espanyol va decidir no participar en aquesta edició de l’estudi, ni tampoc en la propera. Per això, la Fundació ha celebrat un seminari amb els professors Miquel Martínez i Ernest Pons per debatre els resultats de l’estudi europeu i intentar construir una comparativa amb Catalunya a través de dades existents.
Segons les dades existents, l’estudiant català treballa o es considera “estudiant a temps parcial” en major mesura que la mitjana europea. Mentre que Eurostudent mostra que el 80% dels estudiants europeus estan a temps complet, l’estudi Ecovipeu –que aportava dades similars però també ha estat abandonat per part del Ministeri– apuntava el 2011 que menys del 50% d’estudiants a Catalunya es declaraven estudiants a temps complet.
A aquesta situació s’hi vinculen altres, com una mitjana d’edat més elevada que l’europea –el 2011 la mitjana d’edat dels estudiants de grau era 26,5 anys a Catalunya i actualment als altres països europeus dos terços estan per sota dels 25–, una proporció elevada d’interrupcions dels estudis –a Catalunya ronden el 30%, que se situaria en la franja alta de les dades europees–, o una menor dedicació a l’estudi autònom.
L’encarregat de presentar aquestes dades, Enric Pons, Director de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB, remarca que a partir dels 25 anys els estudiants catalans dediquen molt més temps al treball en comparació amb l’estudi. Pons defensa “dissenyar itineraris per a estudiants a temps parcial que vagin més enllà de l’actual poder fer menys assignatures”.
Model incoherent amb la realitat
Per Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació, el model educatiu no dóna resposta a la realitat que mostre aquestes dades. “O bé adaptem clarament les planificacions universitàries a la realitat d’una proporció molt alta d’estudiants que compaginen estudi i treball, o bé anem cap a un model d’estudiant a temps complet, però això requereix beques, i no beques de matrícula com les que hi ha ara, sinó beques salaris”, ha assegurat.
Martínez recorda que és una qüestió d’equitat, ja que els estudis superiors són una via important per la incorporació al mercat laboral. Per això, el catedràtic assegura que “cal exigir polítiques públiques que garanteixin l’educació superior per a tothom”.
Accés desigual
Una qüestió que preocupa, tant a Catalunya com a Europa, és el baix accés d’estudiants que no tenen famílies amb estudis universitaris. “No hem de perdre de vista que una part important dels factors que poden generar desigualtat provenen d’etapes anteriors, i no només secundària, sinó d’infantil i primària”, declara Martínez, que reclama “accions concretes que generin altres expectatives en famílies que provenen d’entorns no universitari”.
