Entrevista

Lluís Font (PDeCat): “Equips directius apoderats, autonomia de centres i avaluació formen un cercle virtuós”

Lluís Font i Espinós, número 4 de la llista del PDeCat en aquestes eleccions, és llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Ciències de l’Educació per la UAB. Va ser professor i director a l’Institut Politècnic de Formació Professional Sant Ignasi (1985-1994), director general de la Fundació Blanquerna i membre del seu patronat (1994-2010), i des del 1994 és també professor titular de la Universitat Ramon Llull. Els anys 2011 i 2012 va ser secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament, i més endavant presidí el Consell Escolar de Catalunya (2016-2017). Durant la XII Legislatura (2017-20) ha estat diputat al Parlament i president de la seva Comissió de Cultura.

De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català (més enllà de la pandèmia, doncs), quin serà per vostè el primer a abordar en cas que governi?

Resoldre progressivament l’infrafinançament del Servei d’Educació de Catalunya. Això permetrà disposar dels recursos necessaris per a un ple desenvolupament del decret d‘educació inclusiva, per fer efectiva la gratuïtat en tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, per impulsar el 0/3, per estabilitzar les escoles de noves oportunitats, per potenciar l’FP, per reforçar la formació permanent del professorat i, en definitiva, per fer un pas endavant en l’equitat i en la lluita contra la segregació. Això sí, mirant de no afegir nous problemes als ja existents.

Considera que l’accent que en els darrers anys s’ha posat en l’educació/avaluació per competències està desembocant en un menyspreu pel coneixement?

Competències i coneixements no són antagònics. Per treballar bé les primeres, cal tenir una base conceptual i, a l’inrevés, per relligar el propi coneixement cal desenvolupar les competències.

Li semblaria positiu que l’experiència d’Escola Nova 21 de transformació de centres educatius s’estengués al conjunt del sistema?

S’ha d’estudiar a fons el que ha significat l’experiència de l’Escola Nova 21, i extreure’n les corresponents conclusions. Qualsevol iniciativa social que tingui per objectiu la millora de la qualitat educativa em sembla positiva.

És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari?

El projecte lingüístic de cada centre ha de definir quin tractament integral de les llengües s’hi dona, d’acord amb la realitat sociolingüística dels mateixos alumnes. L’objectiu és que tots els ells acreditin un ple domini del català i del castellà, i un bon nivell d’una tercera llengua, en acabar els estudis obligatoris.

L’escola concertada afirma que si tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. Se la creu?

Sí. No tinc cap raó per dubtar-ne. Catalunya té una llarga tradició d’iniciativa social. Al llarg dels darrers segles, la ciutadania apoderada ha creat institucions per conrear valors i promoure iniciatives. L’escola concertada és filla d’aquest esperit, propi del nostre país.

Tothom sembla estar molt a favor de l’escola inclusiva, però ningú no troba la manera de fer-la avançar. Què farà vostè al respecte? 

Dotar el sistema educatiu dels recursos necessaris per desplegar el Decret d’educació inclusiva. Un Decret que genera un gran consens en la comunitat educativa.

Opina, com fan molts sindicats, que les direccions dels centres públics tenen massa poder i que els claustres han deixat de ser espais de debat i diàleg?

No. Crec que els equips directius, que exerceixen un lideratge pedagògic i de gestió, són fonamentals per a la millora constant de la qualitat. Equips directius apoderats, autonomia de centres i avaluació formen un cercle virtuós entorn del projecte educatiu de cada centre. La realitat dels claustres varia en cada centre educatiu. En molts, segueix sent un espai de debat i diàleg.

L’escola bressol (el 0-3) serà universal i gratuïta si vostè governa o, sent realistes, aquest escenari és excessivament utòpic?

El primer cicle d’educació infantil resulta cabdal per desenvolupar competències i crear oportunitats educatives per a tothom. Caldrà fer un mapa de la realitat existent, per ajustar l’oferta de places a les necessitats dels mateixos alumnes i de les seves famílies i, així, garantir la seva universalitat. La gratuïtat és un objectiu a assolir progressivament.

Escoles obertes i segures. Això és una realitat o és propaganda institucional?

Les dades corroboren que això és una realitat, gràcies especialment a la feina de tants professionals de l’educació. Enmig de les crisis provocades per la pandèmia –sanitària, econòmica, social…– l’escola se n’està sortint prou bé, pel que fa a la seguretat dels infants.

Amb els mateixos recursos humans i materials que ha disposat el Departament d’Educació durant aquest curs, què hauria fet diferent en relació amb la gestió per mantenir els centres oberts malgrat la pandèmia?

Consolidar un marc de col·laboració estable amb els ajuntaments d’arreu del país, per afrontar la crisi i de cara al futur. Això no vol dir les pròpies responsabilitats, en cap cas. L’ecosistema educatiu necessita la implicació dels diversos nivells de l’administració per donar resposta a tots els reptes que se li plantegen. Fer el mateix amb les federacions d’ampes, els sindicats, etc.

Acabi la frase

1. Les avaluacions externes són… un instrument de millora de la qualitat educativa. Tanmateix, no es poden idolatrar.
2. Les places perfilades aconsegueixen… fer efectiu el projecte educatiu de centre i, per tant, singularitzar-lo, en el marc d’uns objectius comuns de sistema educatiu.
3. Cal que la LEC… s’apliqui en tots els seus àmbits. Constitueix un marc legal que dona estabilitat i, alhora, conté una filosofia que ha d’inspirar les polítiques educatives.
4. La reforma de l’FP passa per… potenciar-la, sabent trobar el punt d’equilibri entre la seva dimensió formativa i la professionalitzadora. L’FP dual constitueix un gran actiu de sistema.
5. Amb els horaris escolars farem… si cal introduir modificacions les fonamentarem en evidències, defugint les ocurrències.
6. Quan entri en vigor la LOMLOE… millorarà el sistema educatiu en aspectes pedagògics – desaparició de les revàlides i de la pretensió d’una major homogeneïtzació curricular…– i crearà problemes en diversos àmbits: perjudicarà l’escola concertada, ja que no té en compte la demanda social en l’oferta educativa; pot significar una interferència en el model lingüístic i debilitarà l’autonomia dels centres públics, en limitar les competències de l’equip directiu en la gestió dels professionals que treballen en una escola. Un problema específic ateny el professorat tècnic d’FP.
7. Quan governem, invertirem més recursos en educació i els traurem de… reduir el dèficit fiscal amb l’Estat, negociant una nova relació bilateral Catalunya-Espanya.
8. L’educació de persones adultes… resulta fonamental en una aposta pel talent com la que ha de fer Catalunya. Cal crear oportunitats formatives per a tothom, des de la primera infància i al llarg de la vida. Les escoles d’adults tenen un paper important a jugar-hi.
9. La lliure elecció del centre per part de les famílies… és un dret a preservar, en el marc del Servei d’Educació de Catalunya.
10. Els meus fills van a una escola… del Servei d’Educació de Catalunya (concertada).