Actualitat

Sis reptes i quinze propostes perquè es parli d’educació durant la campanya electoral

“L’equitat és el principal repte del proper mandat”, assegura la Fundació Bofill, entitat que en els darrers mesos s’ha reunit amb pràcticament tots els partits de l’arc parlamentari (“a excepció de Ciutadans, que no ens va contestar”) i amb tots ha trobat “un alt nivell de coincidència respecte a les mesures concretes que s’han d’aplicar” per millorar la qualitat i equitat del sistema educatiu. Ho han explicat aquest matí en roda de premsa el seu director, Ismael Palacín, la seva directora de recerca, Mònica Nadal, i el seu cap de projecte, Miquel Àngel Alegre.

La Fundació Bofill ha elaborat una agenda amb sis grans reptes educatius, que són, lògicament, els mateixos sobre els quals fa anys que focalitza els seus programes i la seva recerca: un país sense escoles segregades; suport educatiu per no deixar cap alumne enrere; posar el dia el sistema (en el sentit de deixar enrere les metodologies tradicionals i memorístiques); un 0-3 per a tothom; acabar amb l’absentisme i l’abandonament escolar; i eliminar desigualtats educatives fora de l’escola (és a dir, educació360). I per cadascun d’aquests sis reptes proposa diverses mesures concretes (15 en total), que es recullen al web votaeducacio, i que són les que ha demanat als diferents partits que incorporin als seus programes.

Segons Miquel Àngel Alegre, “com que parlem d’aspectes tan diferents com del 0-3 al fora escola pot sembla una macedònia de reptes, però no ho és: al final hi ha un relat que relliga tots aquests reptes, que és el fet d’oferir oportunitats al conjunt de l’alumnat”

La qualitat del debat educatiu

“A les campanyes electorals es parla poc, en qualitat i en quantitat, sobre educació, i això no es correspon a una societat del segle XXI”, afirma Palacín, segons el qual els estudis demostren que, si bé fa anys només les famílies d’un determinat estatus socials s’interessaven per l’educació dels seus fills, ara aquest interès i aquesta preocupació s’ha estès al conjunt de la població, fins i tot a les famílies amb un pobre capital cultural. Per Palacín, “aquest és el millor predictor d’èxit, però ara la política ha d’estar a l’altura”.

L’agenda presentada avui conté “mesures concretes, factibles (en molts casos ja s’estan duent a terme) i quantificades”. Són, afirma la fundació, propostes ben fonamentades en el coneixement provinent de la recerca per abordar els principals reptes educatius i que tenen potencial de generar un consens ampli entre les forces polítiques parlamentàries. A banda, les quinze mesures contemplades en l’agenda tenen també una traducció econòmica, ja que suposarien un increment de la inversió pública en educació de 650 milions d’euros anuals (que s’afegirien als 5.700 milions actuals).

L’autorepte: comparar i traçar programes

En les diferents reunions, que d’acord amb Palacín han estat “molt llargues i gens superficials, amb ganes d’aprofundir i preguntes pertinents”, cosa que no passava feia uns anys, els representants de la Fundació Bofill no han demanat als partits que focalitzin la campanya en l’educació, sinó que incorporin el màxim de punts al seu programa, partint del convenciment que “si a Catalunya es prioritzessin les polítiques educatives, a partir de les necessitats objectives, un programa electoral s’ha d’assemblar molt a això que estem presentant avui”.

Quan tots els programes electorals siguin públics, la intenció de la Fundació Bofill és posar en marxa un “comparador de programes”, inspirat en models internacionals, i que al llarg de la legislatura es faci “un exercici de traçabilitat política” per escatir la coherència entre “el que diuen els programes, les mesures que s’anuncien quan es governa, les mesures que s’acaben desplegant, i si la inversió és realment la que es diu que és”, comenta Palacín, que no amaga la complexitat de l’empresa.

Per Mònica Nadal, “cal voluntat política i apostes estratègiques per aconseguir que veritablement cap alumne quedi enrere del progrés educatiu, sigui quina sigui la seva condició socioeconòmica. Per això, volem i creiem que aquestes han de ser les eleccions de l’educació, i que la propera ha de ser la legislatura de l’educació”.